El que s'aveïna amb la pau a Ucraïna: Rússia i USA guanyen, Ucraïna i Europa perden?

Com és notícia, Trump va iniciar formalment les seves converses per a posar fi de la confrontació entre Rússia i Ucraïna, amb l'empremta del seu estil competitiu per a negociar i tal com va prometre durant la seva campanya.

Partint del que ja se sap, i encara que no es coneixen els detalls sobre el com i quan, és fàcil preveure que els acords que es produeixin conduiran al fet que Trump i Putin resultin beneficiats, i que els grans perdedors siguin la Ucraïna de Zelensky i la Unió Europea.

Vegem: Putin aprofitaria l'oportunitat d'acabar, a baix cost, amb un conflicte que l'està dessagnant, mantenint al mateix temps els territoris ocupats, i aconseguir una mica de pau i estabilitat per a reconstruir la malparada economia russa, a través de la reducció de les sancions que li van ser imposades. També podria aconseguir que la incorporació d'Ucraïna a la Unió Europea i a l'OTAN, sigui descartada com a opció.

Trump, per la seva part i com ja va anunciar, obtindria de retorn una mica més del que ha aportat pel seu suport allí -prop de 500.000 milions- a través de l'exclusivitat d'explotació de la riquesa en “terres estranyes” que Ucraïna posseeix (uns 17 metalls utilitzats en la fabricació d'imants per a diferents dispositius). Addicionalment, tots sabem que Trump no té la disposició política de continuar invertint grans quantitats per a la defensa d'Ucraïna i recordem que més del 70% de la despesa en seguretat de l'OTAN el sufraga els Estats Units. Però els seus beneficis van més enllà, li quedarà, a més, “el gran negoci de la reconstrucció d'Ucraïna” perquè ja hi ha un important fons nord-americà creat per a això, i grans empreses americanes estan abocades a negociar una major participació o condicions més favorables.

Quant a Ucraïna, la situació s'albira “perdidosa”. Malgrat els acords als quals s'arribi, continuarà sent una nació, social, econòmica i materialment gairebé destruïda com a conseqüència de la guerra, i serà també un país políticament feble, si no pot rebre la protecció que significaria incorporar a la Unió Europea i a l'OTAN. També seria, per molt de temps, un Estat dependent de les aportacions financeres de l'exterior, la qual cosa significa una pèrdua substantiva de sobirania, i tot per un conflicte que va costar tantes vides humanes, tant recursos i que al final és percebut com “una confrontació estèril” que provocarà, a més, pèrdues territorials significatives.

Per part seva, Zelenski, una vegada signada la pau, haurà de fer grans esforços per salvar el seu cap, i ni parlar de la seva condició presidencial. L'enemistat sorgida amb Trump, producte de la seva participació en el judici en el qual aquest va ser declarat culpable, i les acusacions de corrupció sobre funcionaris del seu govern, la hi posen difícil.

Recordem que el primer judici contra Trump i en el qual va resultar condemnat, va ser degut a la pressió que Zelenski va exercir per a aconseguir informació sobre les condicions preferencials que havien tingut el fill del president Biden en els seus tractes de petroli i gas amb Ucraïna. Potser la informació estratègica aportada per Zelenski sobre la família Biden i els seus negocis, pot provocar un canvi en l'actitud de Trump cap a ell i ajudar-lo a sortir més ben alliberat.

Finalment, per a Europa, les coses es vénen complicant, potser no tant com per a desbaratar l'aliança, però sí per a obligar-la a pensar a reestructurar-la sota noves condicions.

I és que la Unió Europea està vivint, des de fa temps, moments difícils en relació amb la seva seguretat i la seva capacitat de resposta enfront de possibles agressions militars, i fins i tot respecte als problemes que creguin els seus disímiles polítiques d'immigració.

Fins ara la seva seguretat ha depès del suport econòmic-militar d'Amèrica del Nord, però sembla que ja és hora, com assenyalen moltes veus qualificades, d'unificar més a Europa i a l'OTAN creant una política migratòria i una acció militar conjunta, que ara no existeix, per a enfortir els seus propis mecanismes de defensa, però, a més, per a recuperar la seva presència i importància política, avui en dubte.
Però això no serà fàcil, perquè els seus països components continuen tenint exèrcits i polítiques independents, que d'alguna manera es coordinen, però que manquen d'una estructura jeràrquica unificada o clarament establerta.

A més, tal unificació política i militar, tindrà alts costos econòmics i sociopolítics, abans i després de ser aconseguida.

És possible, llavors, que la pau a Ucraïna sigui un catalitzador perquè l'aliança europea es consolidi en termes que vagin més enllà de l'econòmic i s'estengui al polític i el militar. Aquest serà el seu repte en aquests temps i de com l'abordi dependrà la seva supervivència. Si no ho fa, s'incorporarà a la llista de perdedors enfront de Trump.