Enfront dels riscos de les criptomonedas: legislació i supervisió

El divendres 14 de febrer es va deslligar a l'Argentina un dels majors escàndols recents relacionats amb el món de les criptodivisas. El llançament d'un nou actiu digital denominat $Lliura va ser promogut en xarxes socials pel president Javier Milei, la qual cosa va portar a milers de persones a invertir en ell. El seu valor va créixer exponencialment en minuts, per a poc després desplomar fins no valer res. Es calcula que més de 40.000 persones van veure desaparèixer els seus diners en un obrir i tancar d'ulls.

Independentment de si ha estat un cas d'estafa flagrant o, com defensen els responsables, “un experiment que va sortir malament”, la veritat és que aquest tipus de successos haurien de posar-nos en guàrdia sobre els perills que comporten els productes i serveis fintech. En primer lloc, el seu caràcter innovador i nou moltes vegades impedeix preveure els efectes perniciosos que poden portar amb si en els mercats. En segon lloc, solen tenir un nivell de complexitat que els fa molt difícils d'entendre per al públic no expert, que pot veure atret per una lucrativa inversió sense conèixer els riscos que implica.

Sovint, i des d'altres àrees geogràfiques, es ratlla a Europa de hiperregulada i de bloquejar normativament el lliure discórrer del mercat. No obstant això, la veritat és que les autoritats comunitàries estan promovent una transformació digital basada en l'ètica i en la defensa dels drets individuals de la ciutadania, perquè aquests no es vegin vulnerats per un avanç tecnològic que succeeix a una velocitat vertiginosa. En aquest context, en el camp dels criptoactivos, la Comissió Europea ha desenvolupat el Reglament del Mercat de Criptoactivos (Markets in Crypto Assets o ‘Mica’), que persegueix la creació d'un marc normatiu comú tant per als béns considerats criptoactivos com per als proveïdors de serveis relacionats.

Aprovat pel Parlament Europeu a l'abril de 2023, Mica va entrar en vigor al desembre de 2024. Es tracta d'un paraigua legal per als 27 Estats membres, de manera que qualsevol operador de criptoactivos que vulgui actuar a la UE ja no ha de sotmetre més que a una única regulació, i no a la de cadascun dels diferents països, com ocorria anteriorment. Mica està dissenyat per a protegir als inversors contra la manipulació dels mercats i l'estafa, així com per a prevenir i reduir el mal ús dels criptoactivos.

D'altra banda, Espanya va ser pionera en la creació d'un sandbox regulador fintech en 2021. Es tracta d'un espai controlat on es permet provar projectes financers innovadors de base tecnològica en el mercat real, com pot ser el llançament d'una nova criptodivisa. Així, amb consumidors reals, es testen projectes sota el control i supervisió de l'autoritat competent i complint amb requisits específics. L'objectiu d'aquesta iniciativa és permetre als potencials participants de base tecnològica testar els seus productes o serveis, garantint l'estabilitat dels mercats i la protecció dels consumidors finals.

La figura del sandbox regulador s'observa com una solució per a adaptar la regulació al ràpid avanç dels projectes innovadors en el mercat. Cerca proveir a les autoritats supervisores competents el control i la informació necessaris sobre el funcionament d'aquests nous models de negoci tecnològics, aplicant el principi de proporcionalitat.

El sandbox és una eina molt en voga en temes d'innovació digital. De fet, a la fi de 2024, el Ministeri per a la Transformació Digital va llançar la primera convocatòria d'un nou sandbox per a sistemes d'intel·ligència artificial d'alt risc.