La veritat incòmoda i les finalitats malicioses

Elr evisionismo històric és l'estudi crític dels fets històrics i les interpretacions que s'han fet d'ells amb la finalitat d'oferir noves perspectives sobre el passat.

Però a més, en alguns casos, pot portar a la negació de fets històrics establerts, com l'Holocaust o el genocidi armeni. Pot ser utilitzat per a distorsionar el passat amb finalitats polítics o ideològics i és utilitzat per a generar divisió social i polarització en qüestionar interpretacions àmpliament acceptades del passat.

Quan el focus es posa en el que és acceptable avui, però no era qüestionat ahir, la indefensió aguaita en qualsevol cantonada a qualsevol a qui es posi en el disparador.  

Tot el contrari que ocorre en una tipologia de revisionisme històric basat en l'evidència i el rigor acadèmic, i que no sigui utilitzat per a distorsionar el passat amb finalitats maliciosos.

En resum, el revisionisme històric és un fenomen complex que pot tenir tant conseqüències positives com negatives. Però resulta rellevant analitzar cada cas individualment i avaluar si es basa en l'evidència i el rigor  o si està sent utilitzat per a distorsionar el passat. I aquesta introducció ve al cas sobre el revisionisme que s'està fent sobre suposades agressions sexuals del passat quan el concepte no era tan avançat com l'actual. Un matís petit, però que cal integrar quan algú t'envia notícies que, no necessites consultar amb ningú perquè saps que són "fake" i responen a interessos polítics espuris, "pura claveguera política". 

En el complex tapís de la societat, el concepte d'agressió sexual ha estat objecte d'una transformació profunda i necessària al nostre país. Aquesta evolució, impulsada per la lluita feminista i una creixent consciència social, ha desdibuixat les línies que abans separaven l'"abús" de la "agressió", per a donar pas a una comprensió més àmplia i precisa del que constitueix una violació de l'autonomia i la dignitat d'una persona.

Abans de les legislacions actuals, l'agressió sexual se circumscrivia a la violació, un acte de violència brutal i explícita. Altres formes de violència sexual, com l'assetjament, l'abús infantil o l'agressió en la parella, eren silenciades per la vergonya i la impunitat dels qui les perpetraven.

No obstant això, el moviment feminista va alçar la seva veu per a denunciar aquestes formes de violència, per a visibilitzar la realitat de milers de dones que sofrien en silenci. I des de llavors es va començar a comprendre que l'agressió sexual no es limitava a la penetració, sinó que abastava un ampli espectre de conductes que atemptaven contra la llibertat sexual i la integritat de les persones.

La clau d'aquesta transformació resideix en el concepte de consentiment. La idea que qualsevol acte sexual sense consentiment és una agressió, independentment de la violència física o la intimidació, ens ha situat a tots davant una nova comprensió d'aquest complex problema social.

La llei del "sol sí que és sí que" va eliminar la distinció entre "abús" i "agressió", reconeixent que qualsevol acte sexual no consentit és una agressió, una violació de l'autonomia i la llibertat de la persona. Encara que també va servir per a rebaixar les penes de centenars de violadors, abusadores i agressors, que encara causen una profunda indignació social i que fins al President, Pedro Sánchez té com un dels "errors més importants" del seu mandat polític.

Malgrat aquests avanços i reculades, el camí cap a l'erradicació de la violència sexual està ple de desafiaments. La cultura de la violació, on es parla de persones com d'objectes de satisfacció sexual normalitzats, els estereotips de gènere  que cosfiquen a un gènere i un altre i la falta d'educació sexual una responsabilitat compartida com a societat continuen sent obstacles importants. Sense entrar en què es consideri la prostitució com "el treball més antic del món" i el consum del "porno" com a part de l'educació o iniciació sexual del gènere masculí del nostre país. 

És necessari continuar treballant en la prevenció, en l'educació, en la sensibilització. És fonamental fer costat a les víctimes, garantir el seu accés a la justícia i a la reparació. És imprescindible canviar la mentalitat d'una societat que encara tolera, i fins i tot justifica, la violència sexual.

Per a construir una societat més justa, més igualitària, més lliure, cal diferenciar bé entre un "faldiller" i un "agressor sexual". 

En l'actualitat, la definició d'agressió sexual s'ha ampliat per a incloure una gamma més àmplia de conductes, com l'assetjament sexual: Comentaris o insinuacions sexuals no desitjades, tocaments, exhibicionisme, etc., l'abús sexual infantil: Qualsevol acte sexual amb un menor d'edat, independentment de si hi ha penetració o no. L'Agressió sexual en la parella: Violència sexual dins d'una relació de parella, incloent la violació marital. L'Agressió sexual facilitada per substàncies: Aprofitar d'algú que està drogat o embriac per a tenir relacions sexuals.

Així, des de 2022, un agressor sexual és algú que comet actes sexuals sense el consentiment de l'altra persona. I això pot incloure una varietat de comportaments, com tocar, besar o tenir relacions sexuals amb algú que no vol tenir contacte sexual i pot considerar a un agressor a qualsevol persona, independentment del seu sexe o edat.

I entrant en els detalls, la diferència clau entre un "faldiller" i un agressor sexual és el consentiment. Un "faldiller" pot tenir múltiples parelles sexuals, però totes aquestes relacions són consensuades. Un agressor sexual mentre no es preocupa pel consentiment de l'altra persona. Així, si algú no està d'acord amb una activitat sexual, qualsevol que sigui aquesta, és una agressió sexual, sense peròs ni excuses.

Ara tots haurem de recordar també que això no ha estat així sempre: fins a 2022 existia una distinció entre "abús sexual" i "agressió sexual". L'abús sexual es referia a actes sexuals sense consentiment però sense violència o intimidació, mentre que l'agressió sexual implicava violència o intimidació.

Amb l'entrada en vigor el 7 d'octubre de 2022, la Llei orgànica 10/2022, coneguda com la llei del "sol sí que és sí", es va eliminar la distinció entre abús i agressió sexual i qualsevol acte sexual sense consentiment es considera agressió sexual.

I amb l'entrada en vigor: El 29 d'abril de 2023, la Llei orgànica 4/2023 es van modificar alguns aspectes de la llei del "sol sí que és sí", especialment quant a les penes.

El canvi social al voltant del concepte d'agressió sexual a Espanya ha estat un procés gradual amb diversos moments clau on molts i moltes han marcat un abans i un després.

Que ningú ens forci a retrocedir perquè alguns i algunes tenen finalitats fosques. Perquè el mal real ens el fan a tots, amb espectacles innecessaris. Hi ha els qui semblen estar ajustant comptes amb "faldillers de llibre" , amb els qui clarament se sentien a gust en "comunes hippies" on la norma era haver estat amb dues o tres, ells i elles, elles i ells, convençuts d'estar-ho passant molt bé tots.

Estem davant un revisionisme històric peculiar. I a qui vol beneficiar aquest curiós assenyalament selectiu?. Com sempre dic, pensar és gratis. Així que cal pensar molt perquè aquesta és una d'aquestes veritats incòmodes.