Mazón dóna classes als periodistes: Les 8:28h van "després de les 7 de la tarda"?

Què és la vanitat sinó l'anhel de sobreviure?, deia Miguel d'Unamuno. D'aquesta hi ha molta en les persones, en major o menor grau. És l'expressió del qual se sent superior a la resta dels quals li envolten. Vanitós significa mentider? No, són pedants que necessiten afalacs a la seva persona pels seus assoliments, que consideren que estan per sobre dels altres.

Vanitós, mentider, que no té el més mínim pudor per a salvar el seu “cap” i intentar donar-li la volta a una mentida que ha dit anteriorment, per a afirmar la contrària sense immutar i, damunt, aparentar empipament amb els qui li diuen que no era l'expressat anteriorment.

L'exemple més recent: el president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, que cada setmana canvia la seva versió sobre el succeït amb la DANA, tirant-li la culpa al de davant amb la condició de salvar, quan la realitat és que ell és el màxim responsable del que ha ocorregut (per a això és el president) en alguns municipis de València per la terrible DANA, que es va emportar per davant més de dos-cents morts, amén de les destrosses materials, quantioses per cert, que han sumit als afectats en una indignació més que comprensible.

Mazón, el president que el dia de la DANA va estar “desaparegut” des de les 14.30 fins a les 19.30. Al principi, es va dir que havia estat menjant amb una periodista per a oferir-li la direcció de la televisió autonòmica. Primer era un menjar oficial, després era privada, com el PP. La veritat és que no queda gens clar el seu suposat esmorzar amb una llarguíssima sobretaula mentre la situació era terrible per a milers de ciutadans. Una irresponsabilitat manifesta.

Son ja unes quantes les versions de l'encara president de la Comunitat Valenciana. En cadascuna d'elles, va filant encara més prim per a no assumir responsabilitats judicials que li poden portar a la presó. Les polítiques són evidents: està més que amortitzat, i el seu partit espera el millor moment per a ensenyar-li la porta. Estan d'ell fins als nassos, quan li han dit per activa i per passiva que parli sol de la reconstrucció de les zones afectades i deixi la resta. No sols no ho ha fet, sinó que cada dia es fica en algun vesper, com anar a Madrid a un desdejuni de treball per a treure pit i justificar l'injustificable.

Com a penúltima actuació, davant de periodistes, explicava que ell havia arribat a les 8.28 al CECOPI (Centre d'Emergències). Quan un periodista li va preguntar que en una altra ocasió havia dit que estava en la reunió a partir de les 7 de la tarda, la resposta del president mentider és per a emmarcar-la: “Les 8.28 és després de les 7 de la tarda, no?”. Ho va afirmar amb una fatxenderia de qui pensa que els periodistes són idiotes. És la demostració palpable d'una persona que no té el més mínim pudor a mentir en un tema tan greu com l'ocorregut aquest fatídic dia, en el qual el president es va anar de menjar, sobretaula i llarga xerrada… Una resposta que ha ressonat al carrer Gènova com un dard i que posa de manifest la incompetència del màxim responsable de la Comunitat Valenciana, que frivolitza sense ruboritzar.

Mazón no pot seguir en el càrrec ni un dia més. Els càlculs polítics, que el PP té fets, haurien de quedar a un costat quan es tracta de persones que han mort. Allargar l'agonia amb Mazón al capdavant de la presidència no és convenient, a més de que això li portarà un cost polític en les urnes als populars molt important. Per coherència i sentit de responsabilitat, el PP ha d'enviar a casa a Mazón o fer-li dimitir, i posar al capdavant a una altra persona que sigui capaç de liderar la reconstrucció de les zones afectades i intentar recompondre les relacions amb la ciutadania, amb humilitat i treballant en equip.

Mazón, en aquests moments, està més pendent de no anar a la presó que d'exercir les seves funcions, per molt que canviï les versions i on va dir blanc després digui negre. Tot el succeït és per la seva falta de responsabilitat al no haver avisat a temps perquè moltes de les persones que van morir poguessin estar vives. Aquesta és la realitat, i les competències comporten responsabilitats, cosa que no ha succeït. Ara toca assumir les conseqüències, li agradi o no.

Deia l'escriptor valencià Blasco Ibáñez: “L'oposició és l'art d'estar en contra tan hàbilment que es pugui estar a favor”.