Loles León, una barcelonina de pro, es queda sense la medalla de la seva ciutat

Cada dia una no deixa de sorprendre's amb l’actitud de determinats personatges de la política, que és per posar-se les mans al cap: la intolerància, el sectarisme, la manca de respecte i la discriminació que duen a terme determinats partits polítics de diferent signe manifesten la falta de criteri que tenen a l’hora de vetar persones que no coincideixen amb les seves doctrines. Persones que són diferents, que s’han pres la vida per montera, que han arribat on han arribat pel seu treball i no per ser els recomanats de tal o qual. Deia l’escriptor nord-americà Isaac Asimov que “l’ésser humà construeix massa murs i pocs ponts”.

Aquest divendres, a les portes del cap de setmana que tothom espera, el ple de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat atorgar a l’actriu barcelonina Loles León la Medalla d’Or de la ciutat. La proposta havia sorgit de companys de professió i comptava amb el suport del govern municipal de Jaume Collboni. No obstant això, Junts, ERC, PP i VOX hi han votat en contra. Només els vots del PSC i els Comuns han donat suport a la proposta. L’enuig de Collboni era més que evident; no entenia res i declarava que assistirà a qualsevol acte de reconeixement que es faci a l’actriu barcelonina.

Els motius esgrimits pels partits que hi han votat en contra són diferents. Mentre els dos independentistes i defensors del purisme lingüístic, Junts i ERC, ho fan “pel seu qüestionament de les polítiques de normalització lingüística”, això sí, sense qüestionar la professionalitat de Loles León. Ni que fossin els savis del Tibidabo per fer-ho. La realitat és que la petició de la medalla era per la seva trajectòria professional, pel seu arrelament a Barcelona, per la defensa de Catalunya (la no excloent, lliure i tolerant) i perquè és una dona lliure que sempre ha dit el que li ha vingut de gust en cada moment. Per cert, parla català millor que alguns dels intolerants, que per desgràcia són uns quants.

Mentrestant, els representants de PP i VOX manifestaven que el seu vot contrari a la concessió no era contra l’actriu, sinó contra el govern municipal, que no consensua amb ningú els beneficiaris de la concessió... I aquesta afirmació la fan precisament quan li toca a Loles León i no a altres persones anteriors que han estat guardonades amb les medalles. “Un no es pot posar al costat dels qui fan la història, sinó al servei dels qui la pateixen”, deia Albert Camus.

La cosa no ha quedat aquí. Les xarxes socials s’han desfermat per l’actitud dels partits Junts, ERC, PP i VOX, a més del lobby d’opinió cívica i cultural Un del Nostres, un grup format per professionals de diversos àmbits, que s’han posat mans a l’obra per preparar-li un homenatge i han qualificat la decisió dels quatre partits com una “ignomínia” i un clar menyspreu públic. No oblidem que Loles León, tot i que fa molts anys que viu a Madrid per qüestions professionals, mai ha renunciat a la seva Catalunya, a la qual ha defensat contra vent i marea. Ha estat i continua sent una gran ambaixadora d’una Catalunya diversa, plural, acollidora, tolerant i oberta. Tot el contrari del que practiquen els salvadors dels valors del purisme. Una cosa que m’indigna massa. Són els inquisidors del repartiment dels bons i dolents catalans. Deia l’escriptora i activista Julia Ward Howe que “sempre és legítim elevar-se per sobre d’un mateix, mai per sobre dels altres”.

La qualitat de l’actriu Loles León és indiscutible. El seu sentit de la vida és d’una vitalitat que continua vigent als seus 75 anys, que està a punt de complir. Pot donar exemple a més d’un. Sempre somriu perquè, com diu ella, “prefereixo posar-li un somriure a la vida, perquè és millor que estar enfadada”. La Loles mai no va deixar de lluitar ni ha abaixat el cap, ni tan sols per recollir alguna cosa que li hagi caigut. És una dona positiva, i això de deixar-se portar per la tristesa no entra dins la seva manera de viure. Diu que no es rendeix mai. Deia Voltaire que “no tota la ciutadania d’un Estat pot ser igual de poderosa, però hauria de ser igual de lliure”.

Una vegada més, els intransigents, els policies de la intolerància per un costat, i la dreta i l’extrema dreta per motius diferents, han donat la nota amb una actitud més que reprovable i poc creïble. Menys mal que Loles León es pren el món per montera i el que diguin aquests intolerants li rellisca, com ha de ser.