La quitació del deute autonòmic i el maniqueisme polític

La possibilitat de demanar diners barats a l'Estat, per part de les CCAA, es va posar en pràctica en 2012 amb els mecanismes extraordinaris de finançament, creats perquè les comunitats no haguessin de finançar en el mercat a uns interessos llavors exorbitants. D'aquelles eines ara queden només el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), dirigit a les autonomies que no compleixen amb les regles fiscals i incompatible amb qualsevol altra font de finançament, i el Fons de Facilitat Financera (FFF), que es reserva a les regions que respecten els límits pressupostaris i és compatible amb el mercat. Aquestes línies haurien hagut de desaparèixer amb la volta a la normalitat, però continuen funcionant. Entre 2012 i 2023, els mecanismes extraordinaris van aportar uns 417.240 milions a les arques regionals. Catalunya és el territori que més s'ha beneficiat d'ells (135.000 milions en l'última dècada), seguida per la Comunitat Valenciana (99.267).

El deute de les comunitats autònomes camina sobre els 325.000 milions d'euros. La major part d'aquest passiu està en mans de l'Estat que és el principal creditor dels governs regionals. Té en el seu poder un 60% del deute autonòmic, equivalent a uns 200,000 milions. Catalunya, València i Andalusia acaparen les tres quartes parts d'aquest import, que han acumulat al llarg dels anys a través dels préstecs barats que el Tresor va començar a concedir a les autonomies a partir de la crisi financera de 2008. Ara, el Govern ha decidit obrir el meló i buscar una solució a aquest llast en el marc d'una reforma del sistema de finançament autonòmic. No obstant això, un vegada més, el tacticismo polític és possible que s'imposi al sentit comú.

Amb aquests antecedents, el Ministeri d'Hisenda va convocar per al passat 26 de febrer el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va proposar en la reunió que l'Estat assumirà 83.252 milions d'euros de deute de les comunitats autònomes. Es tracta d'una mesura sense precedents que beneficia a totes les comunitats de règim comú, independentment que tinguin o no deute amb el FLA o un altre mecanisme de finançament extraordinari de l'Estat. 

L'objectiu d'aquesta proposta, que havia estat remesa amb anterioritat a les comunitats autònomes, és corregir el sobreendeudamiento al qual es van veure abocades les administracions autonòmiques durant la crisi financera i que vol implementar el suport que van rebre del Govern per a afrontar la crisi sanitària derivada de la pandèmia o els efectes de la guerra a Ucraïna. Amb aquesta quitació es podran destinar a serveis socials el que ara es reserva per a pagar els interessos del deute. 

Ara, el Govern ha proposat estendre la quitació que ha pactat amb ERC per a Catalunya a totes les comunitats i això ha posat en un compromís als barons del PP i és que alguns dirigents autonòmics populars admeten en privat que, si aquesta iniciativa es confirma, serà difícil negar. 

Davant el risc que la unitat dels populars pogués esquerdar en la reunió (CFF) van decidir tirar mà del més bast maniqueisme polític; tots els consellers del PP van muntar un paperot i van abandonar la trobada una hora després del seu inici.  “No serem còmplices de les cessions permanents a l'independentisme”, va dir a la sortida la titular d'Hisenda andalusa, Carolina España, que va comparèixer davant la premsa amb la resta de consellers del seu partit; encara que a preguntes dels periodistes, els consellers no van descartar acceptar la quitació en les seves respectives comunitats.

El numerito muntat pels populars va ser un brindis al sol perquè el Govern compta amb la meitat dels vots en l'òrgan de coordinació fiscal i amb el suport de Catalunya, Astúries i Castella-la Manxa, el Ministeri d'Hisenda va tirar endavant l'acord de condonació de deute. Ara l'Executiu haurà de batre el coure per a aglutinar una majoria suficient en el Congrés que validi aquesta iniciativa per a posar-la en pràctica.

Amb tot, la qüestió de fons és la reforma del sistema de finançament autonòmic. El model vigent va caducar en 2014. No obstant això, onze anys després no s'ha tocat ni una coma, però amb la proposta de finançament singular, llançada des de Catalunya qui més i quine menys espera expectant. L'assumpte és tan complex que ni tan sols en el PP tenen una única opinió. Mentre que comunitats com Galícia o Aragó sostenen que la distribució de recursos es calculi tenint en compte la despoblació, la dispersió i l'envelliment, altres comunitats com Andalusia, València, la Regió de Múrcia o Madrid, pressionen per a donar major pes a la població. Si a aquesta situació afegim que existeix escassa o nul·la voluntat per a asseure a negociar, pactar i acordar, no ens hauria d'estranyar que, es faci alguna excepció per a Catalunya, i el sistema en vigor es mantingui sine die. 

Ja ho anirem veient però, en qualsevol cas, la brega política està garantida.