Prohibir el vel?

S'acosta el 8 de març, data en què se celebra el Dia Internacional de la Dona. Un dia reivindicatiu en què es tornen a posar sobre la taula temes, nous o antics, perquè encara no s'han assolit els objectius. Ara, de nou, es reprèn el debat sobre l’ús del hijab als centres educatius. No és una proposta nova, sinó cíclica, perquè la situació continua sense canvis i es deixa de banda, esperant que algú s'atreveixi a afrontar-la.

Dues professores, Sonia Sierra i Elena del Pilar, feministes que viuen diàriament la realitat de les joves que utilitzen aquest atuell a les aules, no volen que el vel islàmic es perpetuï. Consideren que és discriminatori, excloent i una imposició que, en els últims anys, ha estat impulsada pels sectors més conservadors. La seva visió feminista i la seva experiència docent les han portat a presentar-se  al Congrés i a parlar amb els partits polítics per plantejar una proposta de modificació legislativa que prohibeixi l’ús del hijab als centres educatius de les comunitats autònomes on governen, ja que les competències en educació estan transferides a aquestes.

El debat sobre la defensa de les dones que es veuen obligades a portar el hijab (o vel), el xador, el niqab o el burca no és nou ni exclusiu d’Espanya. És un problema que també afronten altres països, alguns dels quals ja han pres mesures, malgrat les protestes inicials. La imposició del vel o d'altres peces de vestir que semblen convertir les dones en presoneres ambulants és una forma de discriminació. Moltes es veuen forçades a portar-lo contra la seva voluntat, cosa que implica que els seus drets són vulnerats pels seus pares, germans o marits, sota una aplicació estricta de la religió, sense que ningú hi intervingui. "L'acte més valent continua sent pensar per tu mateix. En veu alta", deia la dissenyadora Coco Chanel.

Hi ha moltes feministes que estan a favor de prohibir el vel a les escoles i altres peces de vestir als carrers, centres públics i institucions. És una postura que cal donar suport per defensar les dones que no poden fer-ho per elles mateixes. No és una qüestió cultural, per molt que alguns ho vulguin vendre així, sinó una imposició que no es pot ignorar. La societat té el deure d'actuar, i els governs també. Països com França (el primer a prohibir el vel integral), Alemanya, Suècia, Noruega, part d'Itàlia, Dinamarca, Bèlgica i Àustria ja han implementat restriccions. Quan ho farà Espanya? No és una qüestió cultural, sinó social, de drets, d'integració i de defensa de les dones.

Que els partits polítics debatin la necessitat de limitar l'ús del vel no és només una qüestió de feministes a favor o en contra, sinó que és un tema present al carrer. Mirar cap a una altra banda no és la millor manera d’afrontar els problemes abans que es facin més grans. S'aconseguirà? Hi ha massa interessos en joc per arribar a un acord. Com deia l'activista política Angela Davis: "No accepto les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar".