La política des de Confucio a Maquiavel

M'inspiraré en cinc vèrtexs d'un pentagrama filosòfic-polític per a escriure el present article, tractant d'explicar a què ens enfrontem els éssers humans quan en lloc de pertànyer-nos a nosaltres mateixos i a les nostres particulars idees, ens convertim en vulgo, ramat, o massa manejada pels nostres governants

Una frase molt sàvia del Rei Salomó sempre em sorprèn quan va acabar concloent que al final totes les aigües polítiques tornen al llit que prèviament s'havia excavat, aquesta frase és: “No hi ha res nou sota el sol”.

Doncs sí, res que es digui en l'actualitat, que es pensi o s'hagi pensat al llarg de la història humana manca d'antecedents. La política d'avui, d'ahir i probablement la que està per venir es regeix i regirà per estratègies prèviament establertes, pensades i posades en pràctica per governants de tots els temps.

L'única cosa que diferencia a uns polítics d'uns altres és la seva talla moral i ètica (si és que la pràctica política, la bona moral i la bona ètica poden conviure en un mateix espai); però, per descomptat, cal no confondre el que al llarg de la història s'ha escrit sobre la política amb el que s'ha dut a terme.

La pràctica política es vesteix de moltes formes, beu de moltes fonts, però en el fons tot actor polític (mai més ben dit això de “actor”) es deu a un guió escrit pels interessos a salvaguardar o la fi pretesa. Aquests interessos per poc que es furgui en els jocs borsaris i en la informació a prop d'aquest mercat de valors surten a la llum.

Confucio va dir: 

• “Quan el seu país estava ben governat, Níng Wû es portava com un savi, quan estava mal governat, com un ximple. Uns altres podrien arribar a ser tan savis com ell, però el que no podria igualar és la seva estupidesa."
• “És possible fer que els súbdits prenguin una determinada direcció, però no es podrà aconseguir que sàpiguen el seu perquè.”
• “Si l'estat està governat d'acord amb les normes del camí, la pobresa i les privacions li avergonyiran, mentre que, si l'estat està mal governat, la riquesa i els honors seran els que li avergonyeixin.”

Per descomptat, els països els governants dels quals es dediquen a dictar normes cames ajudeu-me per la mera conveniència de romandre en el poder, aprofitant els beneficis de les prebendes no inherents al seu càrrec, però que aquest de facte els permet, fan vergonya per la riquesa de les seves oligarquies.

Quant al poble, la plebs o la massa, qui pot esperar que entengui el perquè de les accions dels seus governants.

Plató va dir això sobre la política:

• “El preu de desentendre de la política és el de ser governats pels pitjors homes”.
• “Els més savis tenen la major autoritat”.
• “A vosaltres (polítics) us hem format en interès de l'Estat tant com en el propi vostre, perquè sigueu en la nostra República els nostres caps i els vostres reis.
• “La primera i millor victòria és conquistar a si mateix.”

És clar que per a Plató només ha de governar aquell que prèviament ha sabut governar a si mateix. La idea del “Filòsof Rei” o el savi governant. 

D'un altre costat, si els que han d'obeir les normes imposades pels seus governants es desentenen del contingut i del perquè d'aquestes normes i no es paren a comprovar qui es beneficia d'elles, acabaran sota el jou dels més tirans.

Passant ara a Ciceró, dir que els seus crítics més severs opinen que les seves obres escrites eren en essència un plagi de les obres gregues. Per part meva, penso que cap intel·lectual, del passat, del present i potser del futur es lliura i deslliurarà del deixant grec.

Això va dir Ciceró sobre la política:

• “Els qui en un estat lliure el disposen tot perquè se'ls temi no poden estar més bojos”.
• “Cap poder pot resistir l'odi de molts.”
• “Sempre s'ha buscat la igualtat davant la llei, i la llei que no és igual per a tots no és tal.”
• “Si l'eficàcia de la justícia és tan gran que enforteix i augmenta fins i tot el poder dels lladres, Quant -pensarem- serà el seu poder en les lleis i els tribunals i en un estat constituït?

Són tan clares les sentències de Ciceró que semblessin cops de martell sobre voluminosos tractats polítics. Resumeix en poques paraules on estan les claus de la justícia i l'ètica polítiques.

El nostre il·lustre compatriota Baltasar Gracián amb “…l'Art de la Prudència”, ens va regalar sobre la política aquests pensaments:

• “Importa poc ser savi amb els necis o entenimentat amb els bojos: cal parlar a cadascun en el seu propi llenguatge.”
• “Cal alternar l'astúcia de la serp amb la candidesa del colom.” 
• “Res és més fàcil que enganyar a un home de bé.”
• “No explicar les idees amb massa claredat. La majoria de la gent no estima el que entén, però venera el que no percep.”

És clar que, en política, no en moral ni en ètica que aquí era excel·lent, Gracián tenia una acidesa notòria. L'astúcia i la prudència es confonen en les anteriors màximes.

I ja anem amb “El Príncep” de Maquiavel: semblés que, des de la seva publicació, la política no usa maneres directes per a donar a conèixer les seves actuacions o les seves intencions. 

Aquestes són algunes de les seves sentències:

• “Un príncep mai manca de raons legítimes per a trencar les seves promeses.”
• “El vulgo es deixa captivar sempre per l'aparença i l'èxit.”
• “El que enganya trobarà sempre qui es deixi enganyar.”
• “L'odi es guanya tant per les bones obres com per les dolentes.”

Les frases no necessiten cap mena de comentari, són tan contundents que es comenten per si soles.

Aclaridorament dir que, tant Gracián com Maquiavel coincidien, de manera curiosa o potser no tant, a afirmar que:

“Tot ho daura una bona fi, encara que el desmenteixin els desencerts dels mitjans” (Baltasar Gracián).

“La fi justifica els mitjans”. (Maquiavel)

Crec que tots, des del més profund de les nostres escanyolides o nodrides consciències, sabem que cap fi, per honest que aquest sigui, justifica un mig assassí o criminal.

Seríem capaços de matar de forma molt cruel i davant de la seva mare a un innocent nen per salvar a tota la humanitat?... Hi ha preguntes molt difícils de contestar.