Les guerres no es combaten amb plastilina i populismes barats

Les guerres no són la millor situació possible, ben al contrari, són la destrucció humana per part d’uns individus que no respecten res i que acaben afectant persones que no en són responsables. Però hi són, cada cop més a prop, propiciades per personatges sinistres: autoritaris, imperialistes i àvids de diners. La possibilitat d’una III Guerra Mundial no és descartable tenint en compte Trump, Putin i alguns altres líders. Ja ho deia Ciceró: “Les lleis callen quan les armes parlen”.

Amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, el seu afany supremacista de nen malcriat, acompanyat, entre d’altres, per Elon Musk –director d’orquestra, amb nen inclòs, de vegades agafat de la mà i d’altres a les seves espatlles (a la seva empresa mai ha fet aquests numerets)–, ha generat un gran embolic. No només pels aranzels i les expulsions d’estrangers, a qui titlla de delinqüents, sinó també pel seu conflicte amb Ucraïna, el seu suport a Putin i la seva oposició a Zelenski. A més, ha abusat del poder en voler cobrar amb terres rares el suport que Biden va proporcionar a Ucraïna. La seva amenaça d’abandonar l’OTAN i les seves declaracions contra Europa, a qui menysprea i avisa que no rebrà més ajuda del seu govern, han fet reaccionar el continent. Com deia Heràclit: “Els grans resultats requereixen grans ambicions”.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va proposar fa uns dies als governs europeus un paquet de mesures perquè els estats es rearmessin ràpidament, amb una mobilització de fins a 800.000 milions d’euros. Aquesta quantitat provindria de la combinació dels pressupostos nacionals amb préstecs mutus i fons de cohesió per cobrir les despeses militars. Aquesta proposta representa, a més, una demostració d’unitat i cohesió entre els països europeus.

Amb aquest plantejament, els estats han de trobar recursos per contribuir a la iniciativa de von der Leyen. A Espanya, el president del govern, Pedro Sánchez, no està vivint dies fàcils. La majoria de partits, inclosos els que donen suport al govern, no volen més despesa en defensa, una actitud que no s’ajusta a la situació actual. ¿La defensa del país no és una bona inversió? Per als qui pensen que les amenaces de Putin no són creïbles, només cal mirar Ucraïna. Ja ho deia el romà Flavi Vegeci: “Si vols la pau, prepara’t per a la guerra”. Una frase que descriu clarament el seu significat.

Davant d’aquest escenari, Sánchez va anunciar que aquest dijous es reuniria amb els partits polítics, excepte VOX, per discutir el tema i veure si donarien suport al govern. Les reunions, però, no han estat gaire fructíferes. Després de les declaracions dels representants polítics que han passat per la Moncloa, només el PNB ha expressat el seu suport. En la seva compareixença, el president ha afirmat: “La pau a Ucraïna i la prosperitat d’Europa són dues cares de la mateixa moneda”. Ha destacat la seva preocupació perquè la crisi ucraïnesa no és només un problema regional, sinó que afecta l’ordre multilateral i les regles de joc internacionals. És un tema greu.

Sánchez ha deixat entreveure que la proposta no passarà pel Congrés, per una raó òbvia: no té prou suports, però ja s’ha compromès amb la UE a participar-hi.

Un dels errors de Sánchez en aquestes negociacions ha estat concedir gairebé dues hores de reunió a Yolanda Díaz, tot i saber que no pot controlar les diferents formacions que integren Sumar, mentre que a Alberto Núñez Feijóo només li va dedicar 30 minuts, com a la resta de partits. Buscar aliances en matèria de defensa és un tema d’Estat que hauria de ser consensuat amb el grup majoritari, mitjançant diàleg i més diàleg. Hauria estat una bona jugada escenificar un tracte més cordial amb Feijóo, però no es va fer, i les cares de tots dos en acabar la reunió ho deien tot.

Excloure VOX de la trobada li dona encara més munició, malgrat saber com actua Abascal, el seu suport a Trump i les seves connexions amb l’extrema dreta. Si Bildu hi ha estat present per primera vegada, també hauria pogut fer el mateix amb VOX, que representa tres milions de votants.

Que Espanya ha d’invertir en defensa és una necessitat. Ser a la UE no és una opció a la carta: s’hi està tant per al que és positiu com per al que no agrada. Aquestes són les servituds de pertinença, però, a més, la situació actual exigeix aquesta inversió. Les invasions no es combaten amb plastilina, llaminadures i bones paraules. La seguretat de les persones està per sobre de qualsevol altra cosa, cal ser realistes.

El numeret de la líder de Podem, Ione Belarra, amb la samarreta de “No a la guerra” era innecessari i populista, només per sortir a les fotos. Hauria estat més encertada una altra frase com “Podem menteix en la defensa de les dones”. Ja ho deia Hermann Hesse: “Hi ha qui es considera perfecte, però només perquè s’exigeix menys a si mateix”.