La UE, en una cruïlla

El mes de novembre de 2021, des del departament del llavors vicepresident de la Comissió Europea i màxim responsable de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, sota el títol “Brúixola estratègica”, es va elaborar un document que van fer arribar al ple de la Comissió Europea; amb aquell estudi es volia forjar a la UE una posició comuna sobre les amenaces geopolítiques que afrontava el club. Com a primer pas es proposava la creació d'una força militar d'emergència abans de 2025. “Europa està en perill i els europeus no sempre són conscients d'això”, advertia Borrell en la presentació que va fer del document als principals mitjans de comunicació europeus. No obstant això, aquella proposta ni es va arribar a prendre en consideració.  Han estat necessàries les sacsejades que han arribat dels EUA perquè els mandataris de la UE comencessin a considerar la qüestió de l'autodefensa com una cosa necessària. 

Per als ciutadans d'Europa occidental la seguretat col·lectiva ha estat garantida des de 1949 per l'Aliança Atlàntica i assegurada per la contribució fonamental i molt majoritària dels Estats Units. Un pacte beneficiós per a tots. El soci major va obtenir l'hegemonia i tot el que això comporta. Mentrestant, els europeus es van poder despreocupar del seu defensa i dedicar recursos a altres partides alienes a les Forces Armades. Els resultats són evidents i ningú renega d'ells: la pau, l'estabilitat i la prosperitat han convertit a la Unió en un club en el qual hi ha codazos per a entrar, sobretot en moments de perill i del qual ningú vol sortir ─a excepció del Regne Unit, una mica del que ja s'estan penedint─. No obstant això, aquesta situació ha canviat de manera radical des del moment en què Donald Trump ha tornat a la Casa Blanca.

Europa i, de forma molt especial, la UE han estat i són baluard de les llibertats i drets socials, alhora que referent com a espai del lliure comerç i de les transaccions comercials entre països sobirans i les seves empreses. Tanmateix, tot això ara està seriosament amenaçat perquè hem entrat en una nova etapa de les relacions internacionals. Les lògiques imperialistes seran les que marquin el ritme en els pròxims temps. Això, que era només una percepció, es va fer evident després del discurs que va pronunciar el vicepresident dels EUA J.D. Vance en la Conferència de Seguretat de Munic, celebrada fa unes poques setmanes   De fet, Rússia fa anys que practica una política imperialista per mitjans militars. la Xina es declara sostenedora d'un ordre mundial multilateral, però no el respecta quan es genera un conflicte d'interessos en la seva esfera d'influència. I, per si faltava alguna cosa, els Estats Units s'adscriu ara a una lògica de trets colonialistes, pretenent decidir la sort de tot el continent europeu sense consultar, ni tan sols, als més directament afectats i que, a més, sempre han estat els seus aliats. Tot això, més el tarannà nítidament dominador i autoritari del mandatari estatunidenc, així com la seva actitud davant la guerra d'Ucraïna ha fet saltar totes les alarmes.

Davant aquesta situació, els líders europeus han pres consciència de la realitat i han decidit tancar files entorn de Vlodomir Zelenski perquè tothom és conscient que si Putin s'imposa a Ucraïna, per a l'Europa que coneixem haurà arribat el principi del final. Per a evitar-ho, els 27 socis del club han d'aconseguir, també, ser un model en seguretat.

Amb aquest paisatge de fons, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen va comparèixer en el ple del Parlament Europeu celebrat el passat 11 de març a Estrasburg per a dir que: "Es va acabar el temps de les il·lusions" i per això la Unió Europea ha d'augmentar significativament la seva despesa en armament i va tornar a insistir en la necessitat d'augmentar "molt ràpid les capacitats de defensa europees". “Ho necessitem ara”, va declarar davant en seu parlamentària. La presidenta ha avisat que Europa vivia fins ara en un moment de "dèficit de seguretat", per la qual cosa ha cridat a fer un "esforç col·lectiu" per a llançar la defensa europea.

Von der Leyen va defensar el seu pla de rearmament perquè, en la seva opinió, Europa està cridada a "assumir una major responsabilitat en la seva pròpia defensa", La Comissió Europea ha presentat un pla per a "rearmar Europa", que hauria de mobilitzar uns 800.000 milions d'euros en quatre anys, inclosos 150.000 milions en préstecs posats a la disposició dels 27 per la Comissió. Els líders europeus han donat llum verda a aquest pla, i la Comissió presentarà ara propostes concretes abans d'una pròxima cimera de la UE que s'ha de celebrar abans que finalitzi el mes de març.

És cert que les carreres armamentístiques es paguen amb diners públics, però s'han de buscar fórmules perquè aquesta despesa no afecti les polítiques socials. En aquests moments, la seguretat d'Europa és una prioritat que no pot esperar. Per consegüent, s'hauran de dur a terme canvis profunds en els comptes públics i en els plans pressupostaris que permetin obtenir els fons imprescindibles per a fer viable uns mecanismes de defensa adequats a les circumstàncies que ens han tocat viure. Cal deixar de declaracions retòriques i passar de les paraules als fets. La Unió Europea ha de ser el més ferm puntal de l'Aliança Atlàntica. Però per a això, cal pagar el preu corresponent. La UE i OTAN haurien de ser les dues cares complementàries d'una mateixa moneda. L'època en la qual les despeses en de la milícia eren a càrrec d'un altre s'ha acabat. Ens toca tornar a la realitat i actuar en conseqüència.