Zeitenwende per a l'Alemanya d'avui?

Hi ha canvi d'època (Zeitenwende) per a l'Alemanya actual. El concepte de canvi d'època havia estat utilitzat pel Canceller Olaf Scholz amb motiu de la invasió de Rússia a Ucraïna fa 3 anys enrere. El que d'aquí d'ara endavant es pronosticava més aviat era un punt d'inflexió en l'escenari internacional de les grans potències, de la Unió Europea (UE) i, d'Alemanya.

Alemanya en l'actualitat, després de les eleccions generals anticipades del 23 de febrer passat -les quals haurien de haver realitzat al setembre de l'any en curs- van determinar un precedent diferent d'anteriors eleccions en la política d'aquesta nació. Aquestes, es realitzaven en un context internacional marcat per una incertesa global, aguditzada primordialment per una política exterior extremadament agressiva en el geopolític i en les mesures aranzelàries cap a productes d'importació de tota   índole assumides unilateralment per part de la segona administració del president Trump.

També, hi havia un escenari intern que van determinar aquestes eleccions. El govern del Canceller Scholz havia quedat en minoria en el parlament alemany per la sortida del Partit Demòcrata Lliure, els Liberals (FPD) al novembre de 2024. La coalició quedava tan sols amb dos partits, el socialdemòcrata i el partit dels Verds. Scholz, va cridar a un vot de confiança en el parlament per a poder finalitzar el seu període de govern, però, no va aconseguir la majoria i va perdre aquesta moció de confiança. La situació econòmica empitjorava més encara per als ciutadans alemanys, costos d'energia s'elevaven, la dels aliments, i uns altres enceris, així com també la deterioració de la infraestructura viària, de ponts i en el sistema ferroviari. El suport econòmic a Ucraïna ha estat elevat per a les finances germanes.

L'economia per segon any entrava en recessió, els salaris s'estancaven, la principal indústria d'exportació alemanya, l'automotriu, sofria un col·lapse en les seves vendes pronosticar el tancament de plantes amb el concebut acomiadament massiu de treballadors i treballadores. El model econòmic alemany –en en altre temps, molt reeixit- entrava en un atzucac. El fre al deute, qüestió instal·lada com a factor constitucional, no li va permetre al govern de Scholz comptar amb pressupostos fiscals addicionals. En el pla polític intern, s'observava amb inquietud l'irresistible avanç de la ultradreta alemanya (AfD), particularment en els estats federats de la denominada Alemanya de l'Est, exrepública Democràtica Alemanya (DDR).

Els resultats electorals, en si, no van portar grans novetats. Van coincidir en gran manera amb pronòstics de sondejos i enquestes d'intenció de vot que es van realitzar a la prèvia d'aquests comicis. 

La Democràcia Cristiana i els Socialcristianos (CDU/CSU) amb Friedrich Merz, el seu líder màxim i futur Canceller són el partit més votat amb el 28,52 dels vots. Aquesta coalició esperava tenir un millor resultat, per sobre el 32%. Aquest resultat va ser un dels pitjors des de la reunificació alemanya.

Alternativa per a Alemanya (AfD), partit de la ultradreta amb tints post nazi, aconsegueix un resultat sorprenent per a alguns, però previstos pels sondejos d'opinió. Amb Alice Weidel supera el 20,8%, doblegant la seva votació del 2021. També la AfD esperava una major votació a causa del suport financer i polític de Elon Musk i l'administració de Trum.

El Partit Socialdemòcrata, sofreix una dramàtica caiguda de més de 9 punts. Amb Olaf Scholz, l'actual Canceller aconsegueix el 16,41%. És el resultat més deplorable en la història del SPD.

Els Verds, encara en el govern baixen 3 punts, aconseguint el 11, 6% dels sufragis.

El Partit de l'Esquerra, Die Linke, és la sorpresa d'aquestes eleccions. Previ a l'escrutini, les enquestes el situaven, sota el 5%. Amb el lema “Més territori, menys escriptori” i una campanya de defensa dels drets socials aconsegueix el 8,77% dels vots.

Dos partits no aconsegueixen sobrepassar el 5% per a tenir representació parlamentària. El Partit Liberal, partit amb una llarga trajectòria en la política alemanya queda fora.

L'altre, una escissió de Die Linke, l'Agrupació Sahra Wagenknecht frega amb el 4,97% dels vots i no aconsegueix ingressar al parlament.

Hi ha una notable participació ciutadana en aquests comicis, especialment de joves. El 82,54% del padró electoral es va bolcar a les urnes.

Cap a una nova gran coalició (Groko), ja que la CDU/CSU no aconsegueix la majoria com per a governar en solitari, ha de buscar un partit polític aliat. Important de destacar que els partits democràtics de l'espectre polític alemany han assenyalat que sota cap circumstància coalicionaran amb la ultradreta de la AfD. El cordó sanitari continua vigent en la nació germana. 

Es van iniciar les converses CDU/CSU i el SPD per a conformar govern abans de les pasqües alemanyes (del 20 d'abril pròxim). Les converses s'han accelerat i ja hi ha acords preliminars: en matèries de relaxar el tema del fre al deute; en el tema migratori; en una major inversió en defensa; en l'enfortiment de la política industrial; en un programa milionari per a modernitzar la infraestructura; en els temes de seguretat social i d'augment del pagament de l'hora a 15 euros. Hi haurà majors novetats, quan aquesta nova coalició es vagi amalgamant en aquest nou canvi d'època i, en la necessitat de redefinir un model econòmic alemany que doni respostes als desafiaments plantejats.

En el pla internacional, Alemanya, tercera potència a nivell mundial es troba inserida en un món canviant, complex i de trànsit cap a un nou ordre mundial. Puix que, haurà d'assumir una política externa lluny dels EUA de Trump i, més prop de la UE en l'enfortiment geopolític militar, polític i social d'aquesta. Haurà d'enfortir la seva política de defensa en l'escenari intern i europeu.  Haurà de buscar una nova definició del rol de l'OTAN. Alemanya, haurà d'assumir amb major decisió el lideratge a l'interior de la UE si realment desitja ser un actor en el món de les grans potències representades pels EUA, Rússia i la Xina.