Les llistes d’espera quilomètriques, les altes mèdiques de les mútues, un nou problema

Totes les persones, sense excepció, tenen dret a rebre cures que els salvin la vida, i aquesta responsabilitat recau en els governs. Això diuen els experts, i es podria creure que això succeeix i que es posen “tots” els mitjans perquè es compleixi. No obstant això, la realitat és que, malgrat tenir una bona sanitat, avui dia l’accés a aquesta és cada cop més difícil, per la llargada del temps d’espera dels usuaris per ser atesos.

A les llargues llistes d’espera per a especialistes, operacions i proves diagnòstiques, ara s’hi ha sumat l’atenció primària, on en massa Centres d’Atenció Primària (CAPS), o com es coneixen popularment entre la gent gran, “ambulatoris”, des de l’arribada de la pandèmia es van prohibir les visites presencials, amb tot el que això implica. La deriva ha estat la cita prèvia per als facultatius i també per a la infermeria, però l’atenció no ha millorat. L’espera per a una visita al metge corresponent pot ser d’un mes, i per a la infermera pot arribar fins a dos mesos, si la que tenen assignada ha agafat dies lliures sense remuneració. No es posa personal per substituir-la. Quan es reclama, diuen que les coses són així. Si els usuaris es queixen, “no som objectes, som persones amb malalties que cal atendre”, argumenten. És una revisió i pot esperar. La persona diu que miri l’historial, que és hipertensa, diabètica, amb problemes cardíacs, colesterol, etc. És igual, és el que hi ha. Afegixen que si es produeix algun problema, que vagin a urgències, que allà els atendran. Però no esmenten que caldrà esperar quatre o cinc hores, com a mínim.

Les operacions de cirurgia plàstica per a reconstrucció de mames o canvi de pròtesis, com a mínim, un any. Pròtesis de maluc, dos anys. Podríem continuar donant més dades, i són moltes. Altres dades que criden l’atenció són les de la rehabilitació de les persones operades de pròtesi de genoll, que han d’esperar tres o quatre mesos per ser ateses. En massa casos, quan els arriba el torn, la cama ha quedat rígida i ja no té solució. En altres casos, com ens comentaven algunes de les persones afectades, han començat a donar cita a aquelles que van fer la petició el juny del 2024. Encara poden trigar un mes o potser dos més. Això vol dir que s’allarga fins a un any. Mentrestant, què fan? Doncs, aquelles que s’ho poden permetre (que no són la majoria) van a un centre privat i ho paguen de la seva butxaca, perquè la salut no és un tema menor ni un caprici.

Només cal escoltar l’opinió de la gent per saber com està l’ambient: “Que treguin tants polítics i que els diners els gastin en sanitat” o “Que destinin més diners a la sanitat i menys a altres coses com les ambaixades”. Així podríem continuar amb una llista del que diu la gent. O “Les sales dels ambulatoris estan buides i cal esperar un mes per ser atesos”. El cert és que el descontentament creix i els “usuaris” no perceben millores.

Per acabar d’escalfar més l’ambient, s’ha produït una “filtració” de la proposta que havia fet l’Institut Català de la Salut (ICS) als metges d’atenció primària, en què es deia que els metges dels Centres de Salut rebrien incentius per donar altes mèdiques. Pel que sembla, la proposta, que s’havia inclòs en uns documents informatius elaborats per l’ICS, plantejava que els metges rebessin un incentiu si validaven una quantitat determinada d’altes, que oscil·laven entre el 50% i el 89% de les propostes fetes per les mútues. Una proposta gens ètica i molt mercantilista.

Davant d’aquest rebombori, en què alguns sindicats s’han posicionat en contra, l’ICS ha manifestat que la proposta es va posar sobre la taula, entre d’altres, i que finalment no hi haurà incentius per incrementar les altes. Els responsables de l’ICS afirmen que els incentius per a les plantilles dels CAP encara no estan definits i que es parlarà amb els professionals.

El conflicte que s’ha generat, sumat a les crítiques de la ciutadania per l’accés al sistema, s’afegeix a aquesta qüestió de les altes remunerades, que s’interpreta com que cal avançar les altes donades per les mútues, que en molts casos es donen abans que els pacients estiguin recuperats (altres pacients s’aprofiten de les baixes), i que són els metges dels centres de primària els qui les validen o no. Un bon embolic que genera desconfiança en el sistema. Un problema que no s’hauria de produir, encara que alguns, amb ganes de ficar cullerada, ho hagin filtrat de manera interessada. Tot pot ser. El que no s’entén és que la consellera, amb tants anys al sector sanitari, hagi caigut en aquesta trampa.