Al president Sánchez li creixen els enemics i a Mazón li “sobra” el que falta als EUA

Que les aigües estan mogudes en el panorama polític espanyol és més que evident, no cal dir-ho. Els fronts són diversos, però Madrid, capital d'Espanya, seu del govern, entre altres institucions, està més moguda que mai, sense oblidar València, on el president s'ha convertit en un “gallito” de baralles, en què ell mateix s'ha ficat.

Aquest dimecres, el Congrés dels Diputats ha estat escenari (¿teatre?) de la compareixença del president del govern, Pedro Sánchez, per explicar als seus senyories el tema  en Defensa, que, segons ell, compliria el compromís d'elevar la despesa fins al 2% del PIB, com s'havia compromès amb Europa, perquè així se'ls exigeix. Això serà possible “sense tocar ni un cèntim de la despesa social. No ha explicat com ho farà ni d'on ho pagarà. El president ha manifestat que ha ajornat l'explicació dels seus plans fins que a la UE es produeixi un acord sobre la inversió que cal destinar a la seguretat i defensa i conèixer com es pensa finançar.

El cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, l'estava esperant amb la seva intervenció escrita, li responia que no és possible que no sàpiga res i, a més, li ha exigit que qualsevol decisió ha de ser portada al Congrés per ser votada. No va desaprofitar l'ocasió per demanar-li que el que ha de fer de manera immediata és presentar els pressupostos.

La portaveu de Sumar, que ha declarat en més d'una ocasió estar en contra de la despesa militar, Verónica Barbero, deia que l'OTAN és una estructura obsoleta, inoperant i inútil” i va demanar sortir de l'Aliança, a la qual va qualificar com una organització zombi. Podemos ha anat gairebé en la mateixa línia i la resta dels partits no se li han posat fàcil a Sánchez.

La intervenció esperpèntica, la de la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, que a part de fer demagògia, portava l'aigua al seu molí reclamant “que la nova arquitectura de Defensa reverteixi en beneficis per a Catalunya”.Que llista!

Yolanda Díaz porta dies demanant que el president Sánchez presenti els pressupostos al Congrés, el mateix que la resta de partits, en especial el PP, que fins i tot en la sessió d'aquest dimecres li ho tornava a exigir. Tothom demana que presenti els pressupostos sense que diguin si els votaran o no. Cosa que Sánchez no vol, sabedor de la falta de vots per aprovar-els. No vol afegir una derrota més i que se la recordin cada dia. La situació segueix sent molt complicada per a la part socialista del govern. L'enemic el tenen a casa: Sumar per donar el seu suport demanarà alguna cosa a canvi, el mateix que Junts, que es frega les mans, ERC farà el mateix per no quedar com a ximples. El PNV també demanarà, el PP i VOX faran el que s'espera, votaran en contra. Llavors, per què li demanen al president que vagi al escorxador? On és la responsabilitat de les seves senyories en aquest tema tan important per al país? Ha de ser guardada en algun calaix, les claus del qual s'han llençat al mar. La ciutadania observa la situació amb una incredulitat espantosa. Ho interpreta com que els interessos dels partits, les seves lluites entre ells, estan per sobre dels de la ciutadania. Tot un exemple que ajuda molt a la credibilitat d'ells. Escriví el polític, escriptor i advocat espanyol Cándido Nocedal que “En el món sol anomenar-se habilitat a la falta de vergonya”.

A València, el seu president, que hauria d'estar a casa per tot el que va succeir amb la DANA,arribava a un acord amb VOX  per tirar endavant els pressupostos. Clar que per aconseguir-los ha hagut d'assumir els postulats ultradretans del partit de Santiago Abascal, com en immigració, medi ambient, retallades a les subvencions per a la promoció de la llengua valenciana, suprimir totes les partides possibles destinades a la Memòria Històrica i retallar la cooperació i el desenvolupament de la història de la regió... Doncs pujat el president del Ventorro, amb una xuleria impresentable, deia: “Si no tens el que has de tenir per presentar els pressupostos de la reconstrucció de la desgràcia més gran d'Espanya, no et mereixes ser president d'Espanya”. Aquí estan els pressupostos de València... El que no ha dit a continuació són dues coses: que la xuleria amb la qual parlava és indigna d'algú que porta sobre les seves espatlles més de dos-cents morts per estar “menjant” amb una periodista i desatendre una situació tan greu, malgrat estar informat. Dos: que el cost que ha de pagar a VOX, el partit xenòfob, no és digne d'un govern que es diu democràtic. Mazón, que no ha assumit la seva responsabilitat, per seguir en el càrrec pacta amb l'ultradreta, amb el beneplàcit de Feijóo, no és conscient, o sí, que està mort políticament, que quan va pel carrer el insulten, que no pot passejar tranquil·lament i que el millor que pot fer és marxar de la presidència, fins i tot de València, per deixar que el temps dilueixi el dolor que tenen els afectats per la DANA i especialment les famílies que han perdut algun ésser estimat... Deia el filòsof Yutang Lin que “L'home superior estima la seva ànima; l'home inferior estima la seva propietat.”

Pedro Sánchez no té un panorama idíl·lic, ni tan sols suportable quan compta amb partits que no coneixen l'agraïment, o que té dins un soci que li fa el llit. És casual que un grup d'intel·lectuals es manifesti davant del Congrés quan es debatrà la despesa en Defensa? Qui és el ministre de Cultura i a quin partit pertany? Blanc i en botella, defineix que l'enemic està en el mateix govern.