El xou de Donald Trump, les tulipes vermelles i l'absència de Musk

És conegut que els programes de les televisions dels Estats Units són molt bons, compten amb veritables genis. Es riuen d'ells mateixos i les crítiques als polítics, amb aquell humor tan característic, fan les delícies dels telespectadors. La posada en escena és genial i les noves generacions no desmereixen els seus antecessors, val la pena veure'ls. Són uns mestres de la crítica amb humor intel·ligent que deixa no només somriures, sinó més d'una riallada, una cosa que va molt bé per a la salut.

El president dels Estats Units, Donald Trump, que porta uns dos mesos i mig en el càrrec, està muntant cada espectacle que té el món horroritzat. El gran actor de la política nord-americana està muntant un desastre, sense arrencar ni una sola rialla, més aviat una cara d’horror que mostra la preocupació per les seves mesures anunciades que tots coneixen. La penúltima, l'explicació de l'augment d'aranzels de "tot el món", entre ells l'europeu, als quals a més insulta i anomena lladres.

La escenificació del seu espectacle va tenir lloc als jardins de la Casa Blanca (jardí de la rosa), amb l’edifici presidencial cobert de grans banderes americanes, un atril, i sota d’aquest una llarga filera de tulipes vermelles. El famós llibre en què estampava la seva signatura grandíssima, per cert, que mostra que s’executa el que havia anunciat tan bon punt va prendre possessió. L’escenari es completa amb una representació dels seus amics, gent del món econòmic, social i perquè percebi la gent que és plural, alguns treballadors, com bombers, que adorna molt bé.

En aquest espectacle, que protagonitza Trump, és el rei de l’obra, la seva pretensió és demostrar al món que és el propietari i senyor d’aquest planeta anomenat Terra: que mana, decideix, insulta, canvia les regles i el que no les assumeixi queda assenyalat com "enemic dels EUA", com si els Estats Units fos només ell.

Va cridar l’atenció l'absència de la seva ombra fins al mateix dimarts, Elon Musk, que no estava present en aquesta jornada històrica en què hauria de compartir els aplaudiments. Això significa, com era previsible, que el president s’ha tret aquest de sobre més aviat que tard.

El problema de la compareixença es presenta quan el president anuncia una ordre executiva que declara "aranzels recíprocs a països de tot el món", amb un aranzel del 10% al Regne Unit i del 20% a la Unió Europea. Això evidenciava la importància de l’espectacle que oferia en directe totes les televisions del món, l’anunci era prou transcendental com per estar atents a la pantalla. La seva intervenció deixava al descobert, si no es resol abans, la descomposició comercial global, ja que els aranzels de Trump tenen com a objectiu un intent de transformar un model econòmic greument danyat. I com es pot imaginar, aquesta maniobra està clara que afecta tot el món.

El discurs de Trump va estar marcat d’insults, mentides, manipulacions i disparats, perquè creu que la resta del món ha saquejat i enganyat els EUA. Els assistents, escollits, aplaudien al seu cap amb gran satisfacció, tot i que aquesta vegada el nombre d’assistents va ser inferior a altres actes.

Trump, amb aquesta xuleria i cara de desafiament, va mostrar que està disposat a posar a prova els límits d’una democràcia de 250 anys per prendre represàlies contra aquells que ell considera enemics, tot i que no sigui així. També té la idea que, arribat el moment, amb aquesta obsessió dels enemics que veu per tot arreu, pot arribar fins i tot a desmantellar parts del govern federal o expulsar els estudiants que estan legalment al país, entre altres mesures. La seva irracionalitat ha arribat fins al punt de retallar la financiació a les majors universitats de recerca dels Estats Units.

El cert és que aquest dijous, les borses europees van patir una baixada del 3% i el mercat de divises, el dòlar nord-americà, va baixar i va tocar el seu nivell més baix des que Trump va arribar a la presidència. Amb aquesta guerra d’aranzels ningú guanya, ni tan sols els EUA, que es veuran tocats per diversos fronts. Els efectes els patiran els ciutadans nord-americans.

Dues coses a senyalar, a més de l’anunci: que Musk no sortirà més a les fotos dins de la Casa Blanca, amb nen inclòs, i que els 200 milions que va posar per a la campanya electoral de l’ara president, més els gairebé 1.000 milions que va aconseguir arrencar a les seves amistats i la posada a la seva disposició de la xarxa social X, portaveu potent que li ha ajudat i de quina manera en el resultat de les eleccions ha servit a Trump per recuperar la presidència, i a Musk per pensar que seria el veritable president en l’ombra, cosa que no ha passat: Trump l’ha utilitzat com un mocador. El que passa és que el propietari de X és prou maniobrable com per fer caure el seu amic Trump. La seva aspiració continuarà sent ser l’inquilí de la Casa Blanca.

Dues coses més, que davant de l’atril, una gran filera de tulipes vermelles adornava l’artista de l’espectacle. A les persones que els agraden aquestes flors, diuen que són líders nats i fan que els altres confiïn en el seu criteri. El color vermell no és casual, és el de l’amor i la passió. Dues coses que diu sentir Trump pel seu "ranxo", que és els EUA per ell.