Pitjor el remei que la malaltia

Donald Trump no dona treva. Estrany és el dia que els mitjans de comunicació no ens anuncien una nova ocurrència del mandatari estatunidenc. No fa ni tres mesos que va iniciar el seu segon mandat a la Casa Blanca i ja ha provocat una autèntica transformació en la situació geopolítica que està posant en escac l'statu quo establert.

L'economia mundial s'enfronta a un canvi de paradigma. El retorn de Trump a la presidència dels EUA representa, sobretot, un nou impuls al nacionalisme econòmic per la via de guerres aranzelàries, però també un pas enrere en la lluita contra el canvi climàtic, és a dir, increment de producció d'energies fòssils, però també en altres sectors ―com poden ser el financer i el tecnològic―, mitjançant la desregulació. En la reunió de l'últim fòrum de Davos ja es van llançar missatges que apuntaven un camí ple de turbulències. Davant aquesta nova situació, qui més i qui menys es prepara per a reduir riscos i aprofitar les oportunitats.

Al llarg de la campanya electoral, les receptes econòmiques de Trump, venien a ser alguna cosa així com una arma de doble tall. Bona part del sector empresarial va rebre amb goig l'anunci de la desregularització, mentre que la pujada d'aranzels generava preocupació. I és que si hi ha alguna cosa que els mercats financers no toleren és la incerteza i això és el que està ocorrent.

Ara, els pitjors auguris s'estan fent realitat. Amb l'eufemístic nom de “Dia de l'alliberament” el president Trump va batejar el dia en què feia pública la pujada d'aranzels, amb una mitjana generalitzada del 10%, i el 20% per a la UE. Una iniciativa basta i pueril, segons molts experts, que ens retornarà a les polítiques del segle XIX. 

L'agressiva ofensiva aranzelària, molt més dura de l'inicialment esperat, ha provocat una sacsejada considerable en els mercats mundials. Les jornades posteriors al “Dia de l'alliberament” van resultar caòtiques i en les principals bosses es van imposar els números vermells. La pitjor part la hi estan portant els índexs estatunidencs, amb descensos pròxims al 4%, és el cas del S&P 500 i del Dow Jones, i encara majors en el cas del tecnològic Nasdaq, que va perdre més del 6%, en la pitjor jornada a Wall Street des de setembre de 2022. Les caigudes es van estendre per les Borses de tot el món i a Europa les pèrdues es van situar entre el 3% i el 5%. L'incert impacte de les taxes en l'economia mundial i en els comptes de resultats de les empreses està en l'origen de la tempesta. Això ha provocat una fugida dels inversors cap a actius refugi com l'or, en màxims històrics i el ien japonès.

De fet, algunes companyies estatunidenques, les cadenes de producció de les quals depenen en gran manera de països estrangers, sofreixen els majors càstigs: Nike s'ha deixat més del 12% i Apple ha retrocedit un 8%. La fugida dels inversors de la Borsa estatunidenca suposa una pèrdua de capitalització de més de tres bilions de dòlars entre el S&P 500 i el Nasdaq, segons càlculs de Bloomberg, que s'ha contagiat dels mals resultats de Wall Street, que va tancar la setmana passada amb pèrdues.

Hem de ser conscients que estem en un moment de forta incertesa. S'està configurant un nou ordre mundial i és molt important que Europa tingui una veu forta. Ara més que mai, cal continuar contribuint a unes institucions multilaterals que són la millor garantia per a trobar solucions beneficioses per a totes les parts. Hem de fugir d'una visió de suma zero, perquè l'experiència històrica ens ensenya que la cooperació i la unitat rendeixen més beneficis a nivell global. És el moment d'aprofitar l'oportunitat per a continuar aprofundint les relacions estratègiques amb altres parts del món, sense deixar de cuidar les nostres relacions amb els EUA, però d'igual a igual. Europa és líder mundial en comerç i això cal fer-ho valer. Hem de prendre les regnes de la nostra destinació i reforçar l'autonomia en termes de seguretat, defensa, energia, tecnologia i competitivitat.

En aquest context, resulta encomiable la iniciativa del Govern d'Espanya que, per boca del president Pedro Sánchez, ha anunciat un desplegament d'ajudes de 14.000 milions d'euros per als sectors més afectats per la guerra aranzelària. De forma molt similar s'estan movent altres governs com poden ser el de la Xina o el Canadà que ja han respost amb la llei del talió, “ull per ull i dent per dent”, mentre que Úrsula von de Layen, presidenta de la Comissió Europea ha dit que: “estem ultimant un primer paquet de contramesures en resposta als aranzels sobre l'acer”. I ha tornat a posar l'accent que la primera aposta de Brussel·les és la solució negociada: “Ara ens estem preparant per a altres contramesures, per a protegir els nostres interessos i les nostres empreses si fracassen les negociacions”. Cal esperar que la resta d'executius es vagin posicionant.

No voldria acabar aquesta article sense fer-me eco d'algunes de les reflexions que va fer el exsecretario de política exterior de la UE, Josep Borrell, en una recent entrevista en l'a el programa Cafè d'Ideïs de la 2 i Ràdio 4. Sincerament, crec que valen la pena.

L'excap de la diplomàcia europea va sostenir que la Unió Europea hauria de "atacar fiscalment" a les empreses tecnològiques estatunidenques com a resposta als aranzels anunciats per Donald Trump. Borrell va argumentar que aquestes companyies "treballen amb costos marginals pràcticament zero", per la qual cosa una eventual pujada de taxes per a elles no tindria "repercussions directes" en els preus que ofereixen als consumidors. “Trump va prometre una baixada d'impostos que pretén compensar amb els beneficis dels aranzels a la importació”. Però, en la seva opinió, el missatge del líder estatunidenc és demagògic i les dades presentades estan "falsejats". "Això és tirar un tir al peu, perquè si tu poses una taxa en els productes importats, també puges els preus interns i també importes la inflació. Si tots ens posem a importar la inflació de l'altre, al final això també va contra el nostre interès", “Tota la Unió està afectada de la mateixa manera". Per això, considera que cal reaccionar als aranzels "de la mateixa manera". En aquest sentit, va recordar que la UE compta amb un instrument anticoercitivo, aprovat en la passada legislatura i ideat per com pogués actuar la Xina. Però podria usar amb els Estats Units.

El que queda clar és que amb aquest personatge al capdavant del país més poderós del món, estem entrant en una zona de fortes turbulències i si no canvien molt les coses tots anirem com més va pitjor.