Donald Trump, una estratègia pensada per a enriquir als seus amics?

El cercle en què es mou l'inquilí de la Casa Blanca l'ha convertit en l'escenari d'un circ, on ell fa de pallasso dolent, que no fa riure els nens, sinó que els posa cara de pànic. No és per menys. S’entén que la residència del president dels Estats Units, la Casa Blanca, hauria de ser un lloc seriós i respectable, pel que representa. Una situació que no es compleix amb la presència de Trump, que l'ha degradat com cap altre president que hi hagi estat.

En dos mesos i mig de mandat ha aconseguit desestabilitzar el món: polític, empresarial, social i geopolític. Els aliats de sempre ja no ho són, per desig seu, després d’insultar-los, menysprear-los i ignorar-los. El seu autoritarisme incomprensible, irracional, calculat?, ha generat un recel impensable dos mesos enrere.

Trump, amb canvi de color de cabell, en la seva intervenció davant els assistents al sopar del Comitè Nacional Republicà —és a dir, davant un auditori rendit—, amb aquella xuleria i desvergonyiment que el caracteritza, explicava als assistents que líders l’estaven trucant per arribar a un acord sobre els aranzels: “Suplicaven i li besaven el cul. Es moren per aconseguir un acord”. Amb aquest comentari propi d’un xerraire fanfarró, es deixava retratar fins a quin punt pot arribar la seva irresponsabilitat manifesta i la seva xuleria de macarra.

Amb la mateixa desvergonyiment amb què va fer el comentari, unes hores després, Donald Trump feia marxa enrere amb els aranzels i anunciava una pausa de 90 dies, juntament amb una reducció significativa de l’aranzel recíproc del 10 % durant aquest període, excepte amb la Xina, que continuarà sent gravada amb un 125 %. Un gir que, en principi, ha sorprès tothom. Mentre això passava, la Unió Europea rebia amb sorpresa la notícia i notificava que també ajornaria durant 90 dies l’aplicació dels aranzels de la UE que ja s’havien aprovat.

L’anunci de Trump reactivava totes les borses del món i les accions de les grans empreses. El mercat borsari nord-americà va pujar gairebé un 10 %, una situació molt allunyada dels darrers dies, després de la guerra comercial que es va declarar el 2 d’abril, quan els mercats financers van caure massivament. Continuarà la situació quan s’acabi el termini?

El gir de 180 graus de Trump planteja interrogants sobre el per què del canvi radical d’actitud, fins al punt que el senador demòcrata Adam Schiff (ja era hora que despertessin!) el va acusar de tràfic d’informació privilegiada i ha demanat que s’obri una investigació parlamentària. Mentrestant, els representants demòcrates al Comitè de Serveis Financers afirmen: “El president dels Estats Units està participant literalment en la manipulació del mercat més gran del món”.

Per a alguns, el canvi d’opinió de Trump s’interpreta com una maniobra maquiavèl·lica per enriquir el seu cercle íntim, aquell que va aportar quantitats importants de diners a la seva campanya. Una altra de les acusacions que se li imputa —greu, per cert— és que el president va provocar aquesta situació de pànic de manera deliberada, conscient que faria marxa enrere uns dies després. Quin era l’objectiu? Provocar una caiguda en el preu de les accions, perquè determinades persones coneixedores en compressin grans quantitats a baix cost i després les venguessin (quan pugin) a preus molt més alts per fer-se riques. Segons es comenta, hi ha qui s’hauria avançat uns minuts al missatge de Trump i hauria aconseguit treure’n més rendiment. Hi havia alguns membres de la seva família entre aquests inversors que han obtingut bons dividends?

L’allau de trucades per comprar accions va ser molt important. És curiós que l’anunci del president es produís quan el mercat estava obert, cosa que va accelerar els moviments. Tradicionalment, aquest tipus d’anuncis es fan amb els mercats tancats, per limitar els excessos.

Alguns economistes es pregunten si Trump ha deixat el seu paper de president per transformar-se en una mena de “assessor financer dels mercats nord-americans”, tenint en compte que disposa d’informació privilegiada. Trump no sol fer les coses gratuïtament. Temps al temps…