Integració regional a Amèrica Llatina i el Carib: avui més necessària que mai

Avui, quan analitzem l'escenari internacional, el regional, i el nacional amb el que, ha implicat la guerra comercial, aranzelària i territorial declarada intempestivament pel president dels EUA, Donald Trump, és necessari fer la pregunta: com, i amb què instrumentar-ho i institucionalitat s'enfronta una agressió comercial i aranzelària d'aquesta magnitud? Països com la Xina, Rússia, l'Índia, els BRICS, el Canadà, les nacions integrants de la Unió Europea (UE), i alguns altres països tenen una relativa musculatura econòmica, comercial, i financera per a respondre a aquesta agressió nord-americana. 

Amèrica Llatina i el Carib (ALyC) es troba afeblida des del punt de vista regional i els seus països independentment no tindran la fortalesa per a dirimir aquesta ofensiva dels EUA. Com s'ha destacat en nombroses anàlisis, la integració regional sempre ha estat un deute no cancel·lat a Amèrica del Sud. Molts han estat els esforços per a aconseguir-la com a genuïna política destinada a l'avanç dels pobles de la regió. Amèrica del Sud fins fa alguns anys enrere va tenir a la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR). En la seva fundació, en 2008, UNASUR va comptar amb dotze consells temàtics constituïts. La seva declinació s'observa a partir de l'any 2019, al no trobar una unanimitat per a elegir al seu secretari regional. Va haver-hi un esforç de refundar-la en ocasió de la iniciativa i invitació del president Lula a la Cimera de Presidents Sud-americans realitzada al maig 2023 a Brasília. Al principi va ser molt ben rebuda per alguns mandataris d'Amèrica del Sud, per uns altres no, com el cas de Xile, Paraguai i l'Uruguai, i finalment no pròsper aquesta refundació de refundació.

La segona organització que té components més pròxims a una real integració de les Amèriques, és La Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Del Carib (CELAC), constituïda en el 2010 i posada en funcionament el 2011 a Caracas. Integra a 33 Estats sobirans del continent, els quals busquen aprofundir la integració política, econòmica, social i cultural d'Amèrica Llatina i el Carib. Similar a UNASUR, aquesta va tenir alguns anys en inacció. La CELAC es reactiva vigorosament a partir de la VI Cimera de Caps d'Estat celebrada a Ciutat de Mèxic (18 de setembre 2021) com una real i decisiva integració de les grans potències llatinoamericanes que condensen aproximadament el 90% del PIB del continent. 

El 9 d'abril, es va reunir a Tegucigalpa-Hondures la CELAC en la seva IX Cimera, estant presents, líders més importants del Continent, Lula del Brasil, Sheinbaum de Mèxic, Petro de Colòmbia, Orsi de l'Uruguai, Arce de Bolívia, Arévalo de Guatemala, entre altres, Boric, de Xile va concórrer a aquesta important cita Continental, estant representat per la Sotssecretària de RREE, Gloria de la Font. L'objectiu central d'aquest Cim va ser enfortir aquest bloc regional enfront dels desafiaments globals, especialment, en relació a la guerra aranzelària i comercial detonada per Trump, el tema de la Migració, i la integració regional. 

Els punts centrals de la Declaració de Tegucigalpa, els podem ressaltar entre altres, els següents:

• La plena vigència de la Proclama d'Amèrica Llatina i el Carib com a Zona de Paz, 
• aquesta té com a base la cooperació internacional, la democràcia i l'Estat de Dret, el multilateralisme, la protecció i promoció de tots els DDHH, respecte a l'autodeterminació, la no ingerència en els assumptes interns, la sobirania i la integritat territorial.
• Rebutjar la imposició de mesures coercitives unilaterals, contràries al Dret Internacional, incloses les restriccions al comerç internacional.
• Proposar que una persona nacional d'un Estat d'Amèrica Llatina i el Carib ocupi la Secretaria General de l'Organització de Nacions Unides (#ONU), preferentment una dona. 

 Podríem assenyalar, que va ser un reeixit Cim CELAC, on la pròxima presidència pro tempore l'assumirà Colòmbia amb Gustavo Petro al capdavant.  

Xile ha baixat la seva intensitat de suport als processos d'integració. Ho va mostrar en el Cim convocat pel president Lula a Brasília, maig 2023, on va posar en debat la refundació de UNASUR. En aquest Cim de la CELAC, el president Boric no va assistir. Això ha considerat per alguns especialistes com un cras error en la política exterior del país precisament en aquests convulsos temps de l'arremesa trumpista en l'escenari global, la presència del president Boric, hauria estat d'enorme importància.

No oblidem, part del discurs del president en l'assumpció al govern de l'11 de març del 2022, on aquest assenyalava: “Anem lent perquè anem lluny, i no anem sols, anem amb vostès” en l'aspecte vinculat amb la consolidació d'un imprescindible enfortiment de la integració regional i bilateral amb els països veïnals del país i, del continent“... “n'hi ha prou amb mirar amb distància als nostres països veïns, som profundament llatinoamericans, des d'aquí, des d'aquest continent farem esforços perquè la veu de Sud es torni a escoltar ferma en un món canviant”, va expressar Boric en el seu primer discurs oficial com a president de Xile.