Ha mort Francesc, el Papa dels pobres

Aquest Dilluns de Pasqua, el papa Francesc ha mort. Ho ha fet en silenci, després d’haver-se acomiadat dels seus fidels, la gent que tant estimava i defensava. Malgrat que la seva mort era esperada pel seu estat de salut, ha agafat tothom per sorpresa: diumenge, durant la Pasqua de Resurrecció, encara va aparèixer al balcó de la Santa Seu per adreçar-se a les milers de persones que omplien la plaça de Sant Pere per escoltar-lo.

Amb una veu feble però amb el carisma que sempre l’ha definit i aquella força que el caracteritzava, va recórrer en Papamòbil per darrera vegada la plaça per saludar els fidels. Aquell gest, que ara pren un significat més profund, sembla haver estat una autèntica comiat: la seva manera de dir adeu a tots aquells que l’acompanyaven i representaven el poble creient.

La mort del papa Francesc ha estat un cop molt dur per a l’Església Catòlica i per a molts no creients que l’admiraven per la seva valentia reformista i el seu compromís amb una transformació profunda de la institució eclesiàstica. Ha estat un líder que ha deixat empremta, trencant tabús i obrint finestres en un Vaticà que necessitava, més que mai, aire fresc.

L’Església estava encallada en estructures del passat, dominada pel sector més conservador que controlava els fils del poder des d’una visió allunyada de la realitat i de la seva missió. Reformar la Cúria Romana ,el conjunt d’organismes de govern de la Santa Seu i l’Església Catòlica, va ser un dels primers grans objectius del seu pontificat. Calia desmuntar una estructura arcaica de més de 430 anys, cosa que va implicar una lluita ferma contra resistències internes profundes.

Francesc va impulsar una nova organització eclesial i va donar poder real a la comissió que, per primer cop en la història, investigava els casos d’abusos sexuals dins de l’Església. Va ser un pastor humà, proper, i va aconseguir posar sobre la taula temes que abans semblaven intocables: es va enfrontar al drama de la pederàstia, va demanar respecte per a les persones homosexuals, tot i mantenir la posició oficial sobre el matrimoni, i va permetre als sacerdots absoldre dones que haguessin avortat. Va aixecar també l’excomunió per als divorciats que es tornaven a casar.

Va treballar per la transparència financera, va apostar per una economia solidària, per la lluita contra els abusos i per la cura del planeta. Va visitar els països més pobres i aquells on els catòlics són minoria. Va apropar-se a altres religions i va criticar obertament líders mundials com Donald Trump, a qui va replicar amb una frase contundent: “Una persona que pensa a construir murs i no ponts, no és un cristià”.

Amb la seva senzillesa i humilitat, ha deixat un llegat profund i transformador. I tot apunta que aquest llegat podria tenir continuïtat. D’aquí a quinze dies es reunirà el Col·legi Cardenalici, format pels cardenals que ell mateix va nomenar. Si no hi ha sorpreses, el proper papa podria seguir el camí traçat per Francesc.

Ell deia: “Com m’agradaria una Església pobra… i per als pobres”. El món plora avui la mort d’un papa que ha marcat un abans i un després. Un home proper, solidari i valent que ha deixat una empremta difícil d’esborrar.