L'apagada i l'obligació del president Sánchez d'explicar la veritat

Un problema és, segons diuen, un conjunt de fets o circumstàncies que dificulten l’assoliment d’un fi. Problemes, conflictes, crisis... Més d'un, alguna vegada( crec que molts), n’hem tingut al llarg de la vida. El que passa és que, en la majoria dels casos, no hem estat educats ni formats per afrontar-los. ¿S’hauria d’incorporar a l’ensenyament? És evident que sí, com tantes altres coses. Cal aprendre a prevenir els problemes i a gestionar-los quan arriben, cosa gens fàcil, però no impossible.

Aquest dilluns, en què la ciutadania tornava a la feina amb no gaire ganes després d’un cap de setmana —placides?—, cap a les 12.32 del migdia, el país es paralitzava com a conseqüència d’una apagada elèctrica que deixava tota l’activitat en paràlisi i la ciutadania, preocupada. Mai no s’havia viscut una situació igual. Les especulacions sobre la causa de la gran apagada: un ciberatac executat per russos o israelians per fer la guitza a Espanya. Una conspiració judeomasònica. Un atac de ves a saber qui. Aquestes són (i segueixen sent) les “informacions” que corren per les xarxes socials, “els millors mitjans de comunicació” en desinformació. Altres parlen d’un error elèctric que encara s’ha d’esbrinar com s’ha produït. La pregunta és: ¿se sabrà algun dia la veritat? Depèn... Deia Buero Vallejo que “Al món tot és senyal, amic meu. L’atzar no existeix”.

Davant d’aquesta situació, els mitjans de comunicació han tingut un paper molt important per informar, especialment la ràdio, la que funciona amb piles, aquelles que alguns diuen que desapareixeran, cosa que dubto, i més després d’aquest dilluns tan dramàtic. El govern es va posar a funcionar, encara que és cert que el president del govern va comparèixer sis hores després de l’apagada per donar explicacions del que estava passant. Un cop coneguda la notícia, es va formar un comitè de crisi, amb el president al capdavant i els ministres corresponents. És el primer que s’ha de fer. El gran error va ser l’absència del president als mitjans durant sis hores per tranquil·litzar la ciutadania. Va ser una errada, encara que els diferents ministeris estiguessin treballant.

El subministrament elèctric es va anar restablint en algunes zones més ràpidament que en altres. Els transports ferroviaris van ser, sens dubte, els més afectats, ja que milers de persones es van veure atrapades, fins al punt que van quedar tancades dins dels trens aturats en diferents punts del territori. Moltes hores dins dels vagons o a les estacions esperant arribar al seu destí. La restauració i els comerços van tancar les portes. En definitiva, caos davant una situació sense precedents. Es va afrontar (i encara es continua afrontant) de la millor manera que van saber fer.

Front d’aquesta situació excepcional, es suposava que tots els partits polítics deixarien de banda les diferències, que en molts casos són  qüestions d’ego que altra cosa. El primer partit de l’oposició, el PP, semblava que en un primer moment hi estava disposat, però després alguns dels seus “dirigents” devien pensar que l’ocasió la pinten calba i el seu portaveu major, Miguel Tellado, declarava que el govern està “sobrepassat” i que la gestió de la crisi “delata i posa de manifest la seva fragilitat i debilitat”. Mentre el seu líder, Feijóo, també carregava contra el govern i especialment contra el president.

La resta de partits demanen que el president comparegui al Congrés per explicar la veritat del que ha passat. Cosa que no està malament, que és necessària, però crec que el primer és la unitat i ajudar en la mateixa direcció per solucionar els problemes. És el que la gent espera, no llençar-se els plats pel cap. Després ja hi haurà temps per demanar totes les explicacions que calguin. Deia Buero Vallejo: “Cal tenir raó, però no a destemps”.

¿Què ha de fer el president Sánchez? Una cosa tan senzilla com explicar clarament a la ciutadania què ha passat realment. Tenen dret a saber la veritat, costi el que costi. I, a més, tenir la confiança que l’experiència d’aquests dies servirà per no repetir errors. Prevenir és la millor manera d’afrontar qualsevol problema, per imprevisible que sigui. Deia l’escriptor Mark Twain: “La veritat a mitges és la més covarda de les mentides”.