El misteri del Planeta X: Allunyat del Sistema Solar? Descobriments impactants i controvèrsia

En els darrers anys, hi ha hagut un creixent debat i especulació a la comunitat astronòmica ia internet sobre l'existència d'un possible desè planeta al nostre sistema solar, conegut com el Planeta X. Aquest tema ha generat una enorme quantitat de reaccions a la comunitat científica i entre els entusiastes de l'astronomia.

En aquest article explorarem els descobriments més recents i els indicis que apunten cap a l'existència d'un cos celeste encara no detectat a les regions més distants del nostre sistema solar. Examinarem els arguments a favor i en contra de l'existència del Planeta X, així com les teories proposades per explicar-ne la presència.

El Planeta X és un terme utilitzat per referir-se a un hipotètic planeta al nostre sistema solar que encara no ha estat detectat de manera directa. Al llarg de la història, hi ha hagut diversos indicis i teories que suggereixen l'existència d'aquest cos celeste, generant un gran interès i especulació a la comunitat científica i al públic en general.

El concepte del Planeta X es va originar al segle XIX, quan els astrònoms van notar certes irregularitats a les òrbites de Neptú i Urà. Aquestes anomalies van portar el matemàtic francès Urbain Le Verrier a calcular la posició teòrica d'un planeta addicional més enllà de Neptú que podria explicar aquestes pertorbacions. Posteriorment, l'astrònom Percival Lowell va iniciar una cerca sistemàtica del Planeta X a l'Observatori Lowell a Arizona, però no va tenir èxit en la seva detecció.

A mesura que va avançar l'exploració del sistema solar exterior, van sorgir més proves indirectes d'un possible planeta X. A la dècada de 1930, l'astrònom Clyde Tombaugh va descobrir Plutó, inicialment considerat com el novè planeta. Amb el temps, però, es va descobrir que Plutó era molt més petit del que s'esperava i que la seva òrbita era altament excèntrica. Com a resultat, el 2006, la Unió Astronòmica Internacional va reclassificar Plutó com un «planeta nan», cosa que va deixar molts astrònoms i entusiastes amb la pregunta sobre si podria haver-hi un veritable planeta encara per descobrir a les regions distants del sistema solar.

Des de llavors, la cerca del Planeta X s'ha intensificat. Els científics han estudiat l'òrbita d'objectes transneptunians (OTN) com ara Sedna, Eris i Makemake, i han trobat patrons i alineacions inusuals que podrien ser indicatius de la influència gravitacional d'un objecte massiu i distant. A més, investigacions recents han suggerit que les pertorbacions a les òrbites dels planetes exteriors, com Neptú i Urà, podrien ser explicades per la presència d'un planeta addicional, aquest seria el novè planeta del sistema solar.

El 2008, un equip japonès de la universitat de Kobe va anunciar que segons els seus càlculs, havia d'existir un planeta no descobert d'una mida de fins a dos terços el de la Terra, a una distància d'unes 100 UA (la unitat astronòmica és la distància mitjana entre la Terra i el Sol: uns 150 milions de quilòmetres). Aquests càlculs reforcen la hipòtesi de l'existència d'un planeta X, però res no fa pensar que la seva òrbita pugui ser diferent de la resta d'objectes del cinturó de Kuiper.

El gener de 2016 un grup de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, liderat pels astrònoms Konstantin Batygin i Mike Brown, van trobar fortes evidències de l'existència d'un novè planeta, de la mida de Neptú, situat a la vora exterior del sistema solar i al que s'ha anomenat provisionalment Planeta Nou. Aquest planeta estaria allunyat unes 200 unitats astronòmiques de Neptú, la mida del qual igualaria el d'aquest, i la seva òrbita completa superaria els 15 000 anys. Batygin i Brown postulen que la peculiar òrbita d'una agrupació de sis coneguts objectes transneptunians té una ínfima possibilitat (del 0,007%) de ser una coincidència, i un objecte d'una mida 10 vegades superior a la Terra explicaria aquest fet.

Com es mostra al diagrama, els punts de màxim acostament de diversos objectes del cinturó de Kuiper al sol, conegut «periheli», gairebé coincideixen. D'altra banda, aquests perihelis són a prop de l'eclíptica (plànol de l'òrbita de la Terra i també, aproximadament, la dels altres planetes), mentre que les òrbites dels objectes estan inclinades 30° per sota de l'eclíptica. La possibilitat que tot això sigui una coincidència és de 0,007%. Si no és una coincidència, llavors aquests objectes s'han guiat a les seves òrbites per la intervenció gravitacional d'una cosa molt més gran… el planeta nou.

No obstant això, és important destacar que el Planeta X encara no ha estat observat directament, cosa que ha generat certa controvèrsia i escepticisme dins de la comunitat científica. Alguns astrònoms argumenten que les irregularitats observades poden explicar-se per altres raons, com ara errors en el mesurament o interaccions gravitacionals complexes entre els objectes existents al sistema solar.

En resum, el Planeta X és un terme que s'utilitza per descriure un planeta hipotètic al nostre sistema solar que encara no ha estat confirmat de manera directa. Encara que hi ha indicis i evidències que suggereixen la seva existència, la recerca i la investigació científica continuen a la recerca de proves més concloents…