Els quatre planetes terrestres: Mercuri, Venus, Terra i Mart. Signatura: NASA / LUNAR AND PLANETARY INSTITUTE
Vegem en aquesta entrada les atmosferes dels planetes del sistema solar i quines condicions es necessiten per al desenvolupament de vida. Tanmateix, és important tenir en compte que la vida tal com la coneixem a la Terra pot ser força diferent del que podríem trobar a altres llocs del sistema solar o de l'univers.
Vegem l'atmosfera de cada planeta:
Mercuri: Mercuri és un planeta rocós molt proper al Sol i no té una atmosfera significativa. La seva atmosfera és extremadament prima i composta principalment d'àtoms i partícules alliberades pel vent solar.
Venus Venus és un planeta rocós i té una atmosfera densa i tòxica composta principalment de diòxid de carboni (CO2) amb núvols d'àcid sulfúric. Les altes temperatures i la pressió atmosfèrica aclaparadora fan que Venus sigui inhòspit per a la vida tal com la coneixem, la temperatura mitjana és de 460 graus centígrads, a aquesta temperatura es fon el plom…
Terra El nostre planeta té una atmosfera única i diversa que conté principalment nitrogen (aproximadament 78%), oxigen (aproximadament 21%), i petites quantitats d'altres gasos, com ara argó, diòxid de carboni i vapor d'aigua. Aquesta barreja de gasos permet el desenvolupament i el suport d'una àmplia varietat de formes de vida.
Mart Mart és un planeta rocós amb una atmosfera prima, principalment composta de diòxid de carboni i petites quantitats de nitrogen i argó. Tot i que l'atmosfera és massa tènue per sustentar vida com la coneixem, hi ha hagut indicis de la presència d'aigua líquida en el passat, fet que ha portat a especulacions sobre la possibilitat de vida microbiana passada o present a Mart.
Júpiter : Júpiter és un gegant gasós i no té una superfície sòlida definida. La seva atmosfera està composta principalment d'hidrogen i heli, juntament amb traces d'altres elements i compostos. A causa del seu ambient inhòspit i extremadament gasós, no es creu que Júpiter sigui capaç d'acollir vida.
Saturn : Igual que Júpiter, Saturn és un gegant gasós amb una atmosfera composta principalment d'hidrogen i heli, amb traces d'altres elements i compostos. Tampoc no es creu que Saturn tingui les condicions adequades per al desenvolupament de vida.
Urà : Urà és un altre gegant gasós amb una atmosfera composta principalment d'hidrogen i heli, amb petites quantitats de metà i altres gasos. El seu ambient inhòspit el fa inadequat per a la vida tal com la coneixem.
Neptú : Neptú, l'últim planeta del sistema solar, també és un gegant gasós amb una atmosfera similar a la d'Urà, composta principalment d'hidrogen, heli i metà. No es creu que sigui propici per al desenvolupament de vida.
Però sí que hi ha un lloc al sistema solar on hi podria haver vida. la lluna Europa de Júpiter. Europa és un dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter i és considerada un dels llocs més interessants per a la recerca de vida extraterrestre al nostre sistema solar. Tot i que no té una atmosfera significativa com la Terra, la seva superfície gelada amaga un oceà subsuperficial d'aigua salada, cosa que la converteix en un dels candidats més prometedors per al desenvolupament de vida.
La vida a Europa podria desenvolupar-se sota la seva superfície gelada, a prop de fonts hidrotermals o en àrees on l'aigua líquida, la calor i els compostos químics necessaris per a la vida podrien ser-hi presents. S'han detectat emanacions de vapor d'aigua i altres compostos a la superfície, cosa que suggereix la possibilitat d'activitat geotèrmica a l'interior. Aquestes característiques fan que Europa sigui un objecte de gran interès per a futures missions espacials a la recerca de vida extraterrestre…
Escriu el teu comentari