Descobrint el cosmos a través dels telescopis espacials

Els telescopis espacials són instruments científics que s'envien a l'espai per observar objectes celestes sense la interferència de l'atmosfera terrestre que fa impossible observar el cel en algunes longituds d'ona. Això permet obtenir imatges i dades d'alta qualitat que serien difícils o impossibles d'obtenir des de la Terra.

Aquests són alguns dels telescopis espacials més importants llançats fins ara:

Telescopi Espacial Hubble (HST): Llançat el 1990, el Hubble és un dels telescopis espacials més icònics. Opera al rang de llum visible, ultraviolada i infraroja propera. Ha realitzat innombrables descobriments i ha proporcionat imatges espectaculars de galàxies, nebuloses i altres objectes celestes.

Telescopi Espacial Spitzer: Llançat el 2003, l'Spitzer és un telescopi infraroig que ha estat fonamental per estudiar objectes freds i distants, com ara planetes, estrelles en formació i galàxies llunyanes.

Telescopi Espacial Chandra: Llançat el 1999, el Chandra és un telescopi de raigs X que ha desentranyat secrets sobre la formació de forats negres, explosions de supernoves i la naturalesa de la matèria fosca.

Telescopi Espacial Kepler: Llançat el 2009, el Kepler es va centrar en la recerca d'exoplanetes. Va detectar milers d'ells en observar petites disminucions a la brillantor d'estrelles quan un planeta passava davant seu.

Telescopi Espacial James Webb (JWST): Llançat el 2021 el JWST és el successor del Hubble i opera principalment en l'infraroig. És crucial per estudiar la formació d'estrelles i galàxies i l'atmosfera d'exoplanetes.

És el telescopi astronòmic més gran llançat a l'espai, amb un mirall primari de 6,5 metres de diàmetre i unes dimensions del seu escut tèrmic, semblants a les d'una pista de tennis. El mirall està format per 18 segments i l'escut tèrmic, que ha de protegir el telescopi de la radiació solar, està compost per cinc membranes de Kapton, un polímer del qual s'ha desenvolupat una versió avançada especial per a JWST i que és especialista a disseminar la temperatura cap a lexterior. Entre la capa més externa, i més propera al Sol, i la més interna, i propera al mirall primari, hi haurà un salt de 84 a -230 ºC, que és la temperatura necessària perquè els instruments d'infraroig puguin operar. Com hem vist té un mirall primari de 6.5 metres diàmetre, cosa que li dóna una àrea de recol·lecció significativament més gran que els miralls disponibles en la generació actual de telescopis espacials. El mirall del Hubble té 2,4 metres de diàmetre molt més petit i la seva àrea de recol·lecció corresponent és de 4.5 m 2, cosa que li dóna a Webb al voltant de 6.25 vegades més àrea de recol·lecció.