On comença l'espai? La línia de Kármán

La frontera entre l‟atmosfera terrestre il‟espai exterior és un concepte fascinant i debatut. Mentre que la convenció general considera la línia de Kármán , situada a 100 quilòmetres sobre la Terra, com el límit de l'espai, diverses teories han sorgit per definir aquest llindar.

La teoria del Kármán estableix que a una altitud de 100 quilòmetres, l'atmosfera esdevé tan tènue que les aeronaus ja no poden mantenir vol convencional i han d'adoptar la propulsió orbital. Aquesta idea, proposada per l'enginyer aeroespacial Theodore von Kármán, s'ha acceptat internacionalment, però altres propostes desafien aquest consens. A aquesta altura estem a l'exosfera. L'exosfera és la capa més externa de l'atmosfera terrestre i s'estén fins a la línia de Karman, que se situa a 100 quilòmetres sobre la superfície terrestre.

L'exosfera és una capa molt prima i conté partícules extremadament disperses, principalment àtoms lleugers, com a hidrogen i heli, així com algunes molècules més pesades en petites quantitats. La densitat de partícules a l'exosfera és tan baixa que les col·lisions entre elles són excepcionals. En aquesta altitud, l'exosfera està exposada directament a la radiació solar, ja que està per sobre de gran part de l'atmosfera que absorbeix i dispersa la radiació. La radiació solar a l'exosfera inclou la radiació ultraviolada (UV), la llum visible i altres formes de radiació electromagnètica. A causa de la baixa densitat de partícules, l'exosfera no reté calor significativa i pot experimentar temperatures extremadament variables, des de temperatures molt altes quan està exposada a la llum solar directa fins a temperatures molt baixes a l'ombra.

És important destacar que, encara que es troba a l'exosfera, la regió a 100 quilòmetres d'alçada no està exempta d'algunes partícules atmosfèriques i no és completament desproveïda d'atmosfera. Tot i això, és en aquest límit superior on les característiques atmosfèriques es tornen cada vegada més tènues i es fusionen gradualment amb l'espai exterior.

A més, alguns científics suggereixen que l'espai s'hauria de definir segons la magnitud de la radiació solar, que comença a afectar les naus espacials més enllà de l'òrbita terrestre. Altres proposen considerar el límit superior de l'atmosfera, on les partícules atmosfèriques són tan escasses que no tenen lloc els fenòmens meteorològics.

L´ambigüitat en la definició de l´espai destaca la complexitat d´establir límits precisos en un entorn tan dinàmic com l´atmosfera terrestre. A mesura que l'exploració espacial continua evolucionant, aquestes teories ofereixen perspectives valuoses per comprendre on s'acaba la Terra i comença el vast i misteriós regne de l'espai exterior.