Arribarà el cas de l'amnistia dels casos de terrorisme al TJUE?

La magistrada del Tribunal Suprem Susana Polo, instructora de l'anomenat Cas Tsunami Democràtic, ha preguntat a la Fiscalia ia la defensa de l'expresident català Carles Puigdemont si veuen procedent consultar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per l'amnistia al terrorisme.

En concret, la jutge dona un termini comú de tres dies a la Fiscalia, a l'Advocacia de l'Estat, a l'acusació popular que exerceixen dos policies ia les defenses de Puigdemont i del diputat d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg perquè es pronunciïn sobre si escau plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE en relació amb la llei d'amnistia, a la vista del que sol·licita acusacions populars personades en la causa.

En una providència dictada aquest divendres 5 de juliol, la jutgessa explica que les acusacions populars han sol·licitat el plantejament de la qüestió prejudicial en relació amb la llei d'amnistia davant dels dubtes sorgits sobre la seva incompatibilitat en matèria de terrorisme amb el dret de la Unió Europea.

En vista d'això, la instructora acorda traslladar les altres parts personades perquè en el termini comú de tres dies es pronunciïn sobre això.

Aquestes parts són la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, l'acusació particular en nom de dos policies i les defenses dels investigats Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg.

Les funcions del TJUE

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és l'òrgan constitucional europeu que ostenta la màxima potestat jurisdiccional o poder judicial a la Unió. La seva missió és interpretar i aplicar la legislació europea, es caracteritza per la seva naturalesa orgànica composta sui géneris i el seu funcionament i autoritat supranacionals. També se'l considera com el tribunal de cassació o d'última instància a la Unió Europea (en qüestions relacionades amb la legislació europea i els Drets Fonamentals).

A la institució conviuen dos òrgans necessaris: el Tribunal de Justícia (TJ) i un Tribunal General (TG), creat el 1988. El Tractat de Lisboa permet també la creació dels anomenats Tribunals especialitzats, que coneixen en primera o única instància de matèries concretes. En aquest sentit, va existir un Tribunal de la Funció Pública, creat el 2005, que va operar fins al 2016, moment en què les seves competències van revertir el Tribunal General.

Les sentències del TJ i del TG tenen caràcter vinculant als Estats, i prevalen sobre les sentències nacionals, ja que el Dret de la UE té primacia sobre el Dret nacional.