En què consisteix la reforma del reglament del Parlament que es comença a tramitar aquest dijous 11 de juliol?

La proposta arriba amb un consens ampli: la recolzen PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP

|
Catalunyapreslleireglparlprevia
Un Ple del Parlament de la legislatura passada. Foto: Europa Press / Canva Pro

 

El Parlament debat i vota, aquest dijous 11 de juliol, la tramitació de la reforma parcial del reglament de la Cambra, proposada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP. S'espera, en canvi, els no de PP i Vox.

Aquesta reforma cerca ampliar la delegació de vot dels diputats i permetre el vot telemàtic, facilitant així que els electes residents a l'estranger puguin exercir el vot.

A les 10 del matí es posarà en marxa la sessió, amb el debat i la votació sobre la tramitació exprés en lectura única de la reforma parcial presentada pels 5 partits. Si el Ple aprova la tramitació, s'obrirà un termini per presentar esmenes que tindrà com a hora límit les 15:30 d'aquest dijous 11.

La proposta de reforma i les esmenes seran debatudes i votades en un altre Ple, previst pel 25 de juliol. Perquè la mesura sigui aprovada, caldrà el vot favorable de la majoria absoluta de la Cambra en la votació del text definitiu.

La reforma del reglament permetria la votació telemàtica de Carles Puigdemont i de l'exconseller Lluís Puig, tots dos diputats electes de Junts i residents a l'estranger, tot esperant l'aplicació de la Llei d'Amnistia.

A més, facilitaria que la CUP es constitueixi com a grup parlamentari amb la cessió temporal d'un diputat per part d'un altre partit, evitant compartir el grup mixt amb Aliança Catalana durant aquesta legislatura.

Els grups tindran 5 minuts per intervenir al ple, mentre que CUP i Aliança Catalana, tots dos al grup mixt, tindran 4 i 2 minuts, respectivament.

 

Els objectius de la modificació

El text proposa modificar quatre articles del reglament del Parlament i afegir-hi un nou article i dues disposicions transitòries. L'objectiu és ampliar els supòsits de delegació de vot, regular el vot telemàtic, flexibilitzar el procediment d'adscripció de diputats a altres grups i modificar-ne la majoria necessària per aprovar declaracions institucionals.

Pel que fa a la delegació de vot, fins ara es contemplaven els supòsits de maternitat, paternitat, hospitalització, malaltia greu i incapacitat perllongada. La reforma afegeix el supòsit de "situacions excepcionals degudament justificades a criteri de la Mesa en què, per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les circumstàncies especials, es considerin prou justificades".

El text també preveu que en aquestes circumstàncies es pugui sol·licitar el vot telemàtic. Aquesta opció també estaria disponible per als diputats amb compromisos de representació institucional del Parlament o la Generalitat a l'estranger que els impedeixin assistir a una votació.

A més, en una nova disposició transitòria, la proposta explicita que podran delegar el vot "els diputats que es trobin dins de les causes incloses a la Llei orgànica 1/2024, del 10 de juny, d'amnistia", sempre que hi hagi qualsevol procediment obert sobre si se'ls aplica aquesta llei.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA