Llum verda a la reforma del Parlament per permetre el vot telemàtic

El Parlament ha aprovat aquest dijous tramitar, en lectura única, la reforma parcial del reglament de la Cambra per ampliar la delegació de vot dels diputats i permetre el vot telemàtic, cosa que possibilitarà que ho puguin fer els electes residents a l'estranger, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig.

Ho ha fet amb els vots del PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP, els grups impulsors de la iniciativa, el rebuig del PP i Vox l'abstenció d'Aliança Catalana (AC).

El text també faria possible que la CUP es pugui constituir com a grup parlamentari, amb la cessió temporal d'un diputat per part d'un altre partit, evitant així que comparteixin grup mixt amb AC durant aquesta legislatura.

Ara s'obrirà un termini per presentar esmenes que s'acabarà a les 15.30 hores d'aquest mateix dijous, i es portaran a debat en un ple agendat per al 25 de juliol, en una sessió que, perquè la mesura tiri endavant, necessitarà el vot favorable de la majoria absoluta de la Cambra.

CANVIS

La iniciativa proposa modificar 4 articles del reglament del Parlament i afegir-hi un altre i dues disposicions transitòries, amb l'objectiu d'ampliar supòsits de delegació de vot, regular el vot telemàtic, flexibilitzar el procediment d'adscripció de diputats a altres grups i modificar-ne la majoria necessària per aprovar declaracions institucionals.

Respecte a la delegació de vot, fins ara existien els supòsits de maternitat, paternitat, hospitalització, malaltia greu i incapacitat prolongada, a què la reforma afegeix el de "situacions excepcionals degudament justificades a criteri de la Mesa en què, per impedir el desenvolupament de la fundació parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es considerin suficientment justificat”.

El text també preveu que en aquestes circumstàncies es pugui sol·licitar el vot telemàtic, que també podrien demanar diputats amb compromisos de representació institucional del Parlament o la Generalitat a l'estranger que els impedeixi assistir a una votació.

Així mateix, en una nova disposició transitòria, la proposta explicita que podran delegar el vot "els diputats que es trobin dins de les causes incloses a la Llei orgànica 1/2024, del 10 de juny, d'amnistia" sempre que hi hagi qualsevol procediment obert sobre si se'ls aplica aquesta llei.

ADSCRIPCIÓ

Sobre l'adscripció dels diputats a grups parlamentaris, la reforma preveu que, durant els 5 primers dies de cada període de sessions, un diputat pugui canviar d'adscripció fins i tot si els grups ja estan constituïts, amb el vistiplau previ del portaveu del grup al quin es volen adscriure.

En una altra disposició transitòria, la proposta preveu que, si s'aprova la reforma parcial, es disposarà d'un “període excepcional de 10 dies per fer canvis en l'adscripció dels diputats a altres grups parlamentaris, així com la possibilitat de constituir nous grups parlamentaris ".

Finalment, la proposta modifica les majories necessàries per aprovar declaracions institucionals al Parlament: en comptes de la unanimitat que calia fins ara, passaria a ser suficient el vot favorable del president de la Cambra i una majoria qualificada de dos terços de la Junta de Portaveus.

GRUPS

El diputat de PSC-Units Ferran Pedret ha defensat que la iniciativa facilita que el vot telemàtic es pugui fer "sense tenir cap problema des del punt de vista del seu encaix constitucional", i ha explicat que la redacció s'inspira en articles del Congrés i del Senat.

"És bona notícia que el Parlament guanyi més eines en clau antirepressiva", ha sostingut la diputada d'ERC Marta Vilalta, després de celebrar que Junts i PSC se sumin a la iniciativa aquesta legislatura per millorar qüestions clau del reglament i garantir drets polítics, ha dit textualment.

La diputada de Junts Jeannine Abella ha negat que la regulació del vot telemàtic sigui "una legislació adhoc perquè és una pràctica normal i normalitzada en molts parlaments", i per això veu una anomalia que el Parlament no en disposés, i ha celebrat el canvi d'opinió que, segons la seva opinió, suposa que els socialistes impulsin el document en comptes d'acudir al Tribunal Constitucional.

Per a la diputada dels Comuns Susanna Segòvia, l'ampliació dels supòsits de delegació de vot i el vot telemàtic és un “deure” que tenien pendent, més enllà que faciliti el vot de Puigdemont i Puig, però també ha aplaudit que permeti canvis a l'adscripció dels diputats a grups parlamentaris.

Des de la CUP, el diputat Dani Cornellà ha celebrat la tramitació de la iniciativa amb el suport d'alguns partits que, segons ell, s'han vist a fer-ho "més per aritmètica que per canvis reals", així com que el text els permeti constituir-se com a grup propi i no haver de compartir-ho amb AC.

El diputat del PP Juan Fernández creu que és una modificació "exprés ia mida per als partits independentistes i el PSC perquè votin dos diputats fugats de la justícia", i ha demanat explicacions al president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, sobre els problemes d'inseguretat, educatius i econòmics que, segons ell, hi ha a Catalunya.

En la mateixa línia s'ha pronunciat el diputat de Vox Joan Garriga, que ha acusat independentistes i socialistes de preocupar-se "a facilitar la delegació del vot de colpistes i fugits de la justícia".

"¡Senyores de la CUP, no fugin espantades del grup mixt que ens els passarem molt bé!", ha exclamat la diputada d'AC, Sílvia Orriols, que creu que la modificació dóna llum verda al transfuguisme provisional -textualment- perquè la CUP pugui tenir càrrecs i retribucions per beneficiar l'extrema esquerra.