Puigdemont titlla de "pèrdua de temps" el pas que vol fer Llarena

La defensa de l'expresident català Carles Puigdemont ha contestat a l'instructor del 'procés' al Tribunal Suprem, el jutge Pablo Llarena, que no veu cap tatxa d'incosntitucionalitat a la llei d'amnistia i que consultar el Tribunal Constitucional (TC) és una "innecessària" pèrdua de temps" de cara a aplicar la norma i "podria interpretar-se com un intent de dilatar el procés judicial de manera indeguda".

En un escrit, el seu advocat, Gonzalo Boye, retreu al magistrat que hagi donat 10 dies a les defenses i acusacions per pronunciar-se sobre la pertinència de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat al tribunal de garanties sense haver explicat els dubtes que ell mateix té sobre l'aplicabilitat de la llei al delicte de desobediència.

L'expresident català assegura que la resolució de Llarena "manca de qualsevol concreció que permeti entreveure quina seria la tatxa d'inconstitucionalitat" pel que fa a la llei d'amnistia i el delicte de desobediència.

Per a la defensa de Puigdemont, aquesta "manca d'especificitat en la resolució impedeix una comprensió adequada dels fonaments jurídics que podrien sustentar una possible inconstitucionalitat de la norma esmentada". "¿Se'ns està demanant que indaguem a la ment del magistrat?", pregunta, per després contestar: "Implícitament, sí".

Així les coses, Boye sosté que resulta "complicat" per a les parts formular un pronunciament precís i fonamentat sobre la pertinència de plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat, cosa que --segons el seu parer-- constitueix una "infracció del dret a la tutela judicial efectiva" , a un procés amb totes les garanties i del dret a la defensa".

NO VEU TATXA D'INCONSTITUCIONALITAT

L'advocat insisteix que per poder pronunciar-se és "essencial" que Llarena identifiqui clarament els dubtes que té sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia. "Sense aquesta informació crucial, qualsevol intent d'avaluar la constitucionalitat de la llei es converteix en un exercici teòric i abstracte, desproveït del context necessari per a una deliberació informada i substantiva i, per descomptat, de culturitzar efecte útil", apunta.

Tot i això, defensa que "en termes abstractes" considera que la llei d'amnistia "no incorre en cap tatxa d'inconstitucionalitat i, per tant, un plantejament de qüestions d'inconstitucionalitat només comportaria una innecessària pèrdua de temps de cara a la pròpia aplicabilitat de la norma".

La defensa de Puigdemont assegura que, "des d'una perspectiva jurídica", la llei d'amnistia ha estat "dissenyada i aprovada dins del marc constitucional vigent, complint els procediments legislatius i les garanties democràtiques establertes".

Insisteix així que "no s'han identificat, a priori, elements que contravinguin els principis constitucionals fonamentals, com ara la separació de poders, el dret a un judici just i la protecció dels drets fonamentals i llibertats públiques".

INTENT DE DILACIÓ INDEGUDA

Per a l'expresident català, el plantejament d'una qüestió d'inconstitucionalitat "sense una base clara i específica" no només seria "una pèrdua de temps", sinó que també "es podria interpretar com un intent de dilatar el procés judicial de manera indeguda".

Amb tot, Puigdemont recorda que Llarena mateix va dir que "en l'eventualitat que una llei d'amnistia pogués entrar en vigor" no li correspondria a ell com a jutge instructor plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat davant el TC. Així, recalca aquesta "contradicció" i retreu que ara el jutge pretengui consultar el tribunal de garanties "sense cap explicació" sobre el seu "canvi de criteri".

Va ser el passat 1 de juliol quan Llarena va donar 10 dies a les acusacions i defenses perquè presentessin les seves al·legacions sobre si veien pertinent o no plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè es pronunciï sobre la previsió de la llei de amnistia d'exonerar el delicte de desobediència atribuït als encausats del 'procés'.