Turull, contrari a què el TS pregunti al Constitucional pel delicte de desobediència

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha al·legat davant els magistrats que van jutjar el 'procés' al Tribunal Suprem (TS) que és improcedent plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional en relació amb el delicte de desobediència i el seu encaix a la llei d'amnistia.

Així consta en un escrit, en què la seva defensa recorda que ha sol·licitat fins a dues vegades que se li apliqui aquesta llei d'amnistia que esborraria els delictes de malversació i desobediència que pesen sobre ell i pels quals està inhabilitat.

Assenyala que, després d'enviar recurs de suplica en conèixer-se que el Suprem no veia amnistiable la malversació, ara fa el mateix amb la desobediència i diu que el text legal "no ofereix cap dubte sobre la seva adequació respecte a la Carta Magna". Per això, indica, s'oposen "frontalment" al plantejament de qualsevol qüestió d'inconstitucionalitat en relació amb aquest delicte.

UNA "ELUCUBRADA OPOSICIÓ"

Indica que sembla que el que pretén el tribunal és "tractar de justificar una elucubrada oposició" quan en realitat el que s'amaga és un qüestionament genèric del dit instrument --la qüestió d'inconstitucionalitat-- en no estar l'amnistia expressament prevista a la Constitució Espanyola".

Però adverteix als magistrats que després d'aprovar-se la Constitució, s'han aprovat també "diverses normes que preveuen l'amnistia, de la mateixa manera que aquesta és expressament reconeguda en el dret europeu".

"De la mateixa manera que, com ha sostingut tradicionalment un ampli sector de la doctrina, encara que l'art. 62 CE no digui res sobre l'amnistia, no cal inferir el raonament (il·lògic) que la nostra Constitució la prohibeixi. Encara que sembli una obvietat , allò que no està expressament regulat o previst en una norma no significa necessàriament que estigui prohibit”, afegeix.

D'altra banda, la defensa de Turull recorda que el TC "ha admès que el legislador està plenament facultat per aprovar lleis d'amnistia" i subratlla que "no són pocs els antecedents en què el Tribunal Suprem ha declarat fets amnistiats".

L'ÀMBIT D'APLICACIÓ

A més, expliquen que la redacció de la norma "garanteix de manera suficientment precisa l'àmbit objectiu d'aplicació d'aquesta, salvaguardant-se així el principi de legalitat i d'interdicció de l'arbitrarietat".

Per a la defensa de Turull, atès que hi ha un objectiu legítim en interès de la comunitat, com és la reconciliació social i política, "no cal acudir a una inexistent arbitrarietat com a fonament axiològic d'una pretesa inconstitucionalitat de la Llei orgànica".

També entén que és rebatible que la llei d'amnistia afecti la igualtat, atès que, si bé no s'ha de tractar de manera diferent fets iguals, "difícilment" es trobarà un precedent històric "sigui assimilable al que va ser objecte d'enjudiciament en la present causa especial" del 'procés'.

Suma a això que el principi d'igualtat davant la llei no prohibeix la implementació d'una mesura discriminatòria, sinó únicament aquelles que "no es trobin degudament justificades d'acord amb els principis i els valors propis d'un Estat democràtic de dret".

Finalment, entén que tampoc no s'ataca amb aquesta llei l'exclusivitat dels jutges per impartir justícia perquè "ni es corregeix ni es posa en dubte el judici fàctic i jurídic realitzat per la Sala, sinó que amb l'amnistia es limita a declarar amnistiats uns fets per raons d'índole política, tal com es detalla profusament en el preàmbul de la llei esmentada».