El PSOE, disposat a acceptar el termini que marca ERC i tancar un acord al juliol per investir Illa

El PSOE es mostra comprensiu amb ERC i està disposat a acceptar la seva exigència de tancar l'acord per investir el socialista Salvador Illa com a nou president de la Generalitat abans que acabi aquest mes de juliol i així donar marge als seus dirigents per explicar-ho entre les bases.

Fonts socialistes assenyalen que a Ferraz són conscients de la situació en la qual es troba la formació independentista i entenen que han reclamat tancar un acord al juliol, tot i que hi hauria marge fins a finals d'agost, perquè necessiten temps per convèncer les seves bases.

En tot cas es mostren esperançats en superar les reticències internes a ERC i la pressió addicional que exerceixen des de Junts en contra del pacte, verbalitzades per l'expresident Carles Puigdemont, que va arribar a referir-se a Illa com "el candidat del 155", en referència a la intervenció de l'autonomia per part del Govern Central el 2017.

La condició d'ERC la va expressar la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en advertir al PSC que s'aixecaran de la taula si a finals de juliol no hi ha un preacord per a la investidura. Després de passar sis anys a Suïssa fugida de la Justícia, va avisar que abans que acabi el mes han de saber si hi ha "aigua a la piscina" o, altrament, s'aixecaran de la taula de negociació. D'aquesta manera pretenen evitar un escenari de darrera hora i que se'ls atribueixi la responsabilitat d'una possible repetició electoral, segons va indicar.

En les últimes setmanes, des del PSOE i el Govern han demanat paciència i respecte als terminis i solen posar l'exemple d'Euskadi, on PNB i PSE-EE van acordar reeditar el Govern de coalició gairebé tres mesos després de les eleccions del 21 d'abril. A Catalunya, el termini límit per evitar una nova convocatòria electoral acaba el 25 d'agost, però sembla que ambdues parts són partidàries de no apurar fins al final.

Les negociacions segueixen el seu curs i estan centrades en un acord sobre finançament per a aquesta comunitat. Els independentistes insisteixen en la sobirania fiscal, volen gestionar el 100% dels impostos que es paguen a Catalunya, sortir del règim general i transitar a un model de concert econòmic, similar al que tenen Navarra i el País Basc.

El PSOE, fins al moment, s'oposa de manera contundent a aquesta exigència i ha ofert fórmules per desenvolupar l'Estatut català, desenvolupar l'Agència Tributària autonòmica i fins i tot crear un consorci entre l'Estat i la Generalitat per recaptar els impostos, opcions que no han estat rebudes amb entusiasme a ERC.

A falta de trobar una fórmula amb la qual ambdós partits estiguin satisfets i es pugui desbloquejar la governabilitat a Catalunya, el PSOE advoca per "donar espai" a ERC i permetre que marquin els temps, tal com reclamen.

D'aquesta manera podrien vendre millor l'hipotètic acord entre les seves bases --que en última instància han de validar l'acord en una consulta vinculant-- i convèncer els sectors reticents amb les contraprestacions que puguin aconseguir. Estan convençuts que així, als líders d'ERC els resultarà més senzill atreure els militants a qui a priori els fa nosa donar suport a la investidura d'un president no independentista.

El daltabaix dels republicans en les eleccions autonòmiques del 12 de maig --van perdre la Presidència i van caure fins a la tercera posició per darrere de Junts-- i la posterior dimissió d'Oriol Junqueras com a líder del partit, els ha deixat en una situació d'interinitat que està marcant les negociacions.

Al PSOE repeteixen constantment que les dues úniques opcions passen perquè Illa sigui president o repetir eleccions i les fonts socialistes consultades consideren que, donades les circumstàncies, seria un suïcidi per a ERC acudir a uns nous comicis i donen per fet que caurien encara més.

Amb aquesta situació, tracten de mantenir un perfil baix i deixar que les negociacions, comandades pel PSC segons insisteixen, segueixin el seu curs. Confien que finalment hi haurà un acord i resten importància a declaracions com les de Rovira que, després de posar un peu a Espanya, va cridar a unir l'independentisme i "acabar la feina" que van deixar a mitges.