Els polítics catalans que aspiren a ser senadors a partir del pròxim dijous 25

Vuit polítics (4 dones i 4 homes) seran designats com a nous senadors en representació del Parlament de Catalunya , un cop s'aprovi el seu nomenament al ple d'aquest dijous 25 de juliol, previsiblement sense contratemps.

Entre ells, hi ha figures conegudes i veteranes de la política catalana, com la socialista Núria Marín (històrica alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat), Eduard Pujol, de Junts (periodista de professió, i exdirector de RAC1) i la popular Lorena Roldán (exmembre de Ciutadans durant anys). La majoria repetiran mandat, altres s'estrenen al càrrec i algun torna al Senat després de diversos anys d'absència.

Catalunya designa tres senadors del PSC (Marín, Antonio Poveda i Alfons Garcia), tres de Junts (Pujol, Teresa Pallarès i Francesc Ten), una d'ERC (Laura Castel) i una del PP (Roldán), segons el repartiment basat en els resultats de les eleccions a la cambra catalana del passat diumenge 12 de maig... tot i que no s'hagi constituït el govern i que no estigui descartada ni tan sols la repetició electoral.

El Parlament havia sol·licitat tenir un senador més (justificant-lo amb l'augment de la població, superant els 8 milions), però la Cambra Alta ho va desestimar apuntant que el nombre de senadors per designació autonòmica no pot canviar durant la legislatura i que el cens de referència per al repartiment és el vigent a l'hora de celebrar-se les darreres eleccions generals.

Les funcions del Senat

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals, és l'òrgan legislatiu bicameral del país. Les seves funcions principals inclouen

• Revisió i Esmena de Lleis: revisa i esmena els projectes de llei aprovats pel Congrés dels Diputats. Pot proposar esmenes o vetar projectes, encara que el veto pot ser aixecat pel Congrés amb majoria absoluta o, en certs casos, majoria simple.
• Iniciativa Legislativa: pot presentar proposicions de llei, tant de manera independent com en col·laboració amb el Congrés.
• Control del Govern: pot formular preguntes i interpel·lacions al Govern, així com sol·licitar la compareixença de membres de l'Executiu perquè informin sobre assumptes específics.
• Mocions: pot aprovar mocions instant el Govern a adoptar determinades mesures.
• Representació de les comunitats autònomes: participa en el procés legislatiu relacionat amb l'organització territorial de l'Estat i el finançament autonòmic.
• Reforma estatutària: intervé en la reforma dels estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes.
• Aprovació dels pressupostos generals de l'Estat: participa en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, encara que té menys poder que el Congrés en aquest àmbit.