El titular del Jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha rebutjat amnistiar els investigats del 'cas Volhov' i inadmet les recusacions presentades per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i pel cap de la seva oficina Josep Lluís Alay, entre d'altres , per apartar-lo d'aquesta causa, en què s'investiguen la presumpta trama russa del 'procés'. En aquest sentit, es podria complicar la hipotètica tornada de Carles Puigdemont, que ara té un futur judicial més complicat si tornés a Espanya.
En una de les quatre actuacions consultades, el jutge es nega a amnistiar els fets objecte de recerca que van donar lloc a la primera peça, en què es van incoar diligències per "la concessió presumptament irregular de subvencions públiques atorgades pel Departament de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona (DIBA)".
Aguirre sosté que en la investigació han anat apareixent indicis de prevaricació, malversació de cabals públics i tràfic d'influències, que "van donar lloc a l'obertura de diferents peces separades", entre elles la peça separada número 2, batejada com a 'Volhov'.
En aquesta segona peça separada, en què s?investiga, entre altres, l?empresari i exdirigent d?ERC, Xavier Vendrell, el jutge assegura que es van produir presumptes desviaments de diners públics mitjançant concessions de subvencions irregulars a entitats esportives.
Les defenses, prossegueix, no han demostrat "quines operacions de malversació han realitzat [els acusats] i han servit per finançar el 'procès', quines quantitats van utilitzar, a qui les van donar o de qui les van obtenir", pel que a parer seu tampoc no serien fets amnistiables.
L'any 2020 Aguirre va obrir una altra peça separada, CATmón-Igman, en què es va ampliar la investigació sobre subvencions concedides i tramitades, presumptament de forma irregular, també per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a la Fundació CATmón ia l'Associació Acció Solidària Igman.
En el transcurs de la instrucció de la peça CATmón-Igman s'evidencia, segons l'instructor, que "alguns dels investigats van utilitzar els diners rebuts per la concessió de subvencions, presumptament irregulars, mitjançant la seva extracció en efectiu i sense que s'hagi pogut acreditar el fi últim d'aquestes retirades de diners", per la qual cosa aquestes conductes tampoc no quedarien emparada sota la llei d'amnistia.
En aquest cas, "no hi ha cap mena de risc que tinguin relació amb el foment de l'independentisme català, amb el procés independentista", defensa Aguirre.
Finalment, el juny d'aquest any Aguirre va obrir una nova peça per la presumpta ingerència russa, amb la llei d'amnistia ja en vigor, en què assenyalava els expresidents de la Generalitat Puigdemont i Artur Mas, entre d'altres, de delictes d'alta traïció i malversació
Boye demanava apartar-lo
Sobre la sol·licitud de l'advocat de Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, que va interposar un incident de recusació contra l'instructor al·legant que Aguirre té "interès directe o indirecte en aquesta causa" i que acusa, textualment, d'una absoluta falta d'imparcialitat, jutge s'oposa a apartar-se.
Boye demanava la seva recusació fent referència a les manifestacions recollides a la interlocutòria del 21 de juny per la qual demanava incoar una peça separada de la ingerència russa, però també a una conversa que presumptament Aguirre va mantenir en l'àmbit privat i de la qual es van fer ressò els mitjans de comunicació, així com per les seves declaracions a la televisió pública alemanya i per les manifestacions que va fer durant l'interrogatori a Vendrell.
El jutge recorda que ha denunciat davant de la policia la divulgació d?una conversa privada com una intercepció il·legal i una manipulació.
A més, assenyala que, el fet que es presentessin dues recusacions en un breu lapse de temps (una per la peça CATmón i una altra per la ingerència russa) revela "la utilització d'un instrument legal per apartar d'un cas el jutge predeterminat per la llei pel fet que aquest jutge està duent a terme una instrucció que no és de l'interès del recusant. Per tant, existeix un frau de llei".
Aguirre rebutja apartar-se argumentant que la recusació es fonamenta en unes presumptes declaracions "realitzades a l'àmbit privat, que han arribat a mans d'un mitjà de comunicació per vies desconegudes i presumptament il·lícites".
Explica que aquestes declaracions es van fer públiques 6 mesos després "de la data en què es diu que es van realitzar" coincidint amb la desestimació de la primera recusació i just després d'haver obert la peça Separada Injerencia Rusa.
Escriu el teu comentari