L'horitzó judicial de Puigdemont: què passarà quan torni a Espanya?

L'expresident català Carles Puigdemont podrà ser detingut si torna a Espanya perquè el jutge que instrueix el 'procés' al Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, manté activa l'ordre nacional de captura després d'haver-se negat a amnistiar la malversació.

Aquest mateix magistrat decidirà si ordena o no l'ingrés a la presó de Puigdemont, que podria eludir la presó si presenta abans un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) en què demani suspendre de manera cautelar aquesta ordre.

Va ser dissabte passat quan Puigdemont va reiterar a través d'una carta oberta el seu desig de tornar per al ple d'investidura del Parlament -que es podria celebrar aquest dijous-, assegurant que la seva detenció era "una possibilitat real en pocs dies", mentre que el seu lletrat, Gonzalo Boye, va assegurar a finals del mes de juliol passat que aquesta detenció suposaria l'incompliment de la Llei d'Amnistia.

De moment, tant el retorn del que va ser president català com la seva estratègia davant els tribunals són una incògnita: Puigdemont encara no ha presentat cap recurs davant el TC contra la interlocutòria pel qual Llarena va rebutjar amnistiar la malversació i va acordar mantenir l'ordre nacional de detenció.

Carta del TC i possible 'habeas corpus'

L'expresident podria acudir al tribunal i sol·licitar com a mesura cautelar que es deixi sense efecte aquesta ordre abans d'abordar la negativa de Llarena a aplicar l'amnistia, atès que encara no ha vençut el termini per presentar recurs d'empara.

Si la seva defensa decideix no actuar, Puigdemont podrà ser detingut un cop posi un peu a Espanya en virtut precisament d'aquesta ordre, dictada en el marc de la causa del procés per la qual van ser condemnats i posteriorment indultats la majoria de dirigents independentistes.

Una de les opcions de Puigdemont seria plantejar un 'habeas corpus' en cas de considerar aquesta detenció il·legal.

Un cop en poder dels agents, el líder de Junts seria posat a disposició judicial del jutge Llarena, que l'interrogaria i decidiria llavors si hi ha motius per enviar-lo a la presó provisional: el risc de fugida és una de les causes esgrimides per acordar-la.

Vox demanarà el seu ingrés a la presó

També juga en contra la gravetat del delicte pel qual segueix processat, la malversació, i que podria implicar una condemna de fins a 12 anys de presó.

Amb tot, per imposar-li aquesta pena de presó provisional alguna de les parts personades ho hauria de demanar al magistrat i, en aquesta causa, Vox, entre d'altres, actua com a acusació popular i ja té anunciat que reclamarà per al líder de Junts l'ingrés immediat a la presó .

El 8 de juliol passat Puigdemont va presentar un recurs en què demanava al jutge Llarena que modifiqués la seva decisió de no amnistiar la malversació, mentre que el Ministeri Públic ja es va pronunciar en contra de la decisió de la Sala Penal de no amnistiar la malversació a l'exvicepresident català Oriol Junqueras i la resta de condemnats.

Com va fer l'expresident, es va emparar en el vot particular que va emetre la magistrada discrepant del tribunal del 'procés', Ana Ferrer.

Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó i inhabilitació per desobediència i malversació, i encara que el Suprem va rebutjar amnistiar aquest últim delicte, va assegurar que sí que veia amnistiable la desobediència, però va assenyalar que tenia dubtes i va plantejar a les parts la possibilitat de consultar el Constitucional per aquest extrem.

Altres causes pendents

La del 'procés' no és l'única causa judicial pendent de Puigdemont: el jutge de Barcelona Joaquín Aguirre ha demanat al Tribunal Suprem -que encara no s'ha pronunciat-- que investigui l'expresident pels suposats contactes amb Rússia per aconseguir suports independentisme català.

Puigdemont també va ser imputat el mes de febrer passat per un presumpte delicte de terrorisme en el marc de la causa en què s'investigava la plataforma independentista 'Tsunami Democràtic'.

Tot i això, l'alt tribunal va arxivar la causa al juliol després que es declarés nul tot el que havia actuat des del 2021 per un error de l'Audiència Nacional.