Quantes persones s'han beneficiat ja de la Llei d'Amnistia?
Totes les amnisties concedides fins ara han estat acordades als tribunals i jutjats amb seu a Catalunya
El nombre de persones que han estat beneficiades per l'amnistia al Procés puja almenys a 102, entre condemnats que han estat exonerats i absolts que han vist cancel·lats els seus antecedents --inclosos els policials-- des que la norma va entrar en vigor fa dos mesos, el passat 10 de juny.
Entre els beneficiats amb més rellevància hi ha el cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, l'escorta del mateix expresident català Lluís Escolà, l'exconseller d'Interior del Govern Miquel Buch així com diversos exregidors del PSC i l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip.
Totes les amnisties concedides fins ara han estat acordades als tribunals i jutjats amb seu a Catalunya. S'han vist beneficiades persones encausades per delictes de malversació, prevaricació, desobediència, desordres públics, pertinença a grup criminal, tinença d'artefactes explosius, delictes contra la seguretat viària, atemptat contra l'autoritat, delictes contra la integritat moral i lesions.
Dos mesos després que els jutges hagin començat a aplicar la norma, el nombre de beneficiats estimat per la Fiscalia --hi ha 82 causes i 486 persones podrien gaudir de l'amnistia-- encara és lluny d'aconseguir-se. El Ministeri Públic també va matisar que és possible que no es pugui aplicar l'amnistia en tots els procediments perquè hi ha causes amb delictes que no s'inclouen a la llei --com, per exemple, delictes d'odi-- en conjunt amb altres que sí que es contemplen al text legal.
Causes que s'han ajornat
En alguns casos, a més, el procés de la possible aplicació es dilatarà previsiblement mesos. Aquest és el cas de l'expresident de la Generalitat Quim Torra i dels exdiputats del Parlament Pau Juvillà (CUP) i Bernat Solé (ERC). A finals del mes de juliol passat la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar elevar les seves respectives causes al Tribunal Constitucional davant els dubtes que l'aplicació de la Llei d'Amnistia vulneri preceptes recollits a la Carta Magna.
El TSJC també va plantejar qüestions d'inconstitucionalitat en els fets imputats a l'exconsellera de Cultura Natàlia Garriga (ERC); l'exsecretari de Vicepresidència de la Generalitat Josep Maria Jové, i l'exsecretari d'Hisenda i actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó.
El principal exclòs en l'aplicació de la norma és Puigdemont, a qui encara queden pendents dos fronts judicials: les conseqüències del Procés i la suposada trama russa de l'independentisme català.
En el primer cas, el jutge Pablo Llarena va rebutjar aplicar l'amnistia al delicte de malversació, l'únic que se li imputa actualment. Sobre Puigdemont pesa precisament una ordre de detenció que va haver de ser executada després de tornar a Espanya la setmana passada, però la seva fugida va evitar que declarés davant el magistrat.
En el segon cas, el relatiu als presumptes contactes de l'independentisme amb el Kremlin per aconseguir suports, l'alt tribunal ha de contestar a l'exposició raonada que el jutge Joaquín Aguirre li va remetre demanant que investigués l'expresident català.
Policies amnistiats
Els que sí que han resultat amnistiats han estat 46 agents de la Policia Nacional que estaven sent investigats per les càrregues de l'1-O en col·legis electorals de Barcelona. El jutge va considerar que l'amnistia havia de ser aplicada en aquest cas perquè "les actuacions investigades van ser de durada individual escassa" i van estar "emmarcades en un objectiu policial definit" que no es va allargar en el temps "més enllà de la mateixa maniobra policial d'entrada i sortida dels diferents col·legis electorals".
També consta el cas d'un exsecretari de l'Ajuntament d'Hostalric, que va ser condemnat per prevaricació a 9 anys d'inhabilitació especial per a ocupació de càrrec públic per "exagerar" l'actuació d'un grup de persones que van acudir al poble per retirar llaços grocs i pancartes a suport al procés independentista.
L'Audiència de Barcelona, per la seva banda, ha amnistiat fins ara quatre membres dels Mossos d'Esquadra acusats de delictes contra la integritat moral i lesions.
Escriu el teu comentari