L'Audiència Nacional consulta la justícia europea si ha d'amnistiar els CDR

L'Audiència Nacional ha enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial perquè es pronunciï sobre si és aplicable la llei d'amnistia al delicte de terrorisme atribuït als dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) ) processats per terrorisme. Volen saber si, tal com entenen els magistrats, contravé el Dret Comunitari i si garanteix la impunitat dels delictes.

En una interlocutòria de la Secció Tercera de la Sala Penal, recollida per Europa Press, els magistrats entenen que aplicar l'amnistia als CDR "suposa enviar un missatge cap al futur (...) en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat dels mateixos estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d'amnistia”.

Amb aquesta resolució, ponència del magistrat Jesús Eduardo Gutiérrez, el tribunal deixa en suspens el procediment --s'havia dictat ja interlocutòria d'obertura de judici oral-- i l'aplicació de la llei d'amnistia sobre els processats fins que es pronunciï el TJUE sobre les nou preguntes que us plantegen i que tenen relació amb els dubtes que us genera aplicar la norma sobre fets que poden ser subsumibles en el concepte de participació en grup terrorista que recull la Directiva europea 2017/541 i en el de pertinença o participació en organització terrorista conforme al Codi Penal espanyol.

La directiva 2017/541

El tribunal posa el focus en aquesta directiva en relació amb el delicte de participació en organització terrorista i destaca que preveu una pena específica per als que participin en l'organització sense ser necessari que cometin efectivament un altre delicte terrorista.

Els magistrats indiquen que la llei d'amnistia exclou la seva aplicació als delictes de terrorisme previstos en aquesta directiva, però amb el matís que s'ha de donar el requisit addicional que s'hagin causat intencionadament greus violacions de drets humans.

Davant d'això, apunten, "sorgeix el dubte" de si el legislador espanyol pot afegir aquest requisit quan la directiva europea "expressament disposa que perquè aquest delicte sigui punible no caldrà que es cometi efectivament un delicte de terrorisme".

A més, considera que la norma suposa que hi hagi dos tipus de terrorisme, un que vulnera greument drets humans (no amnistiable) i altres en què aquesta vulneració de drets humans no es produeix (sí amnistiables). Per als jutges, això pot entrar en col·lisió amb la mateixa norma europea.

Manca seguretat jurídica

En aquest sentit, consideren que limitar l'exclusió de l'amnistia a les violacions més greus de drets humans en matèria de terrorisme configura un terrorisme "de baixa intensitat", cosa que també pot ser contrari al Dret de la Unió Europea (UE), doncs la Directiva 2017/541 no distingeix entre delictes de terrorisme que violin drets humans i altres que no ho facin.

A més a més, el tribunal creu que aquest límit a l'exclusió genera dubtes sobre el principi de seguretat jurídica. Explica que la llei d'amnistia incorre "en una greu indefinició i inconcreció perquè no especifica clarament (...) quins actes poden constituir aquest tipus d'infraccions o violacions greus contra els drets humans".

D'altra banda, la Sala es fixa en el criteri que segueix la norma espanyola per amnistiar delictes de terrorisme en un període temporal concret, i apunta que se centra en el context, "és a dir, que s'emmarquin en l'anomenat procés independentista català" .

Per al tribunal, el criteri resideix doncs "en l'element subjectiu de l'injust, en la motivació que persegueixen les actuacions concretes objecte d'aquest procediment". I considera que això també pot "entrar en col·lisió amb la llibertat ideològica" perquè "no serien amnistiats els subjectes responsables de delictes de terrorisme o relacionats amb el terrorisme si la comissió dels fets en el marc temporal esmentat va obeir a una ideologia (gihadista, separatista de qualsevol altra comunitat autònoma, per exemple) que no sigui l'independentisme català”.

Al fil, cita jurisprudència del TJUE per recalcar que aquest tribunal no estima suficient per justificar l'interès general d'una mesura "la invocació de circumstàncies polítiques o socials".

"En definitiva --afegeix el tribunal--, hi ha dubtes sobre si aquest motiu ideològic (...) com a justificació de l'amnistia podria suposar un tractament discriminatori, contrari al Dret de la UE, davant dels qui, en aquest mateix marc temporal , van dur a terme actes similars per altres ideologies". Considera que es pot veure afectat no només el principi d'igualtat, sinó el dret dels ciutadans europeus a la llibertat ideològica”.

La llei té com a finalitat "garantir la impunitat"

La Sala, d'altra banda, assevera que la llei d'amnistia té com a finalitat "garantir la impunitat", i explica que això contrasta amb la Directiva Europea ja que aquesta imposa als estats membres "l'obligació de garantir que hi hagi sancions penals eficaces" , proporcionades i dissuasòries per als que realitzin aquestes conductes" --terroristes--.

"Creiem, per tant, que en garantir la impunitat a través de la LO 1/2024 d'amnistia el legislador nacional està legislant en contra de la Directiva 2017/541, cosa que afecta principis fonamentals del Dret de la Unió Europea, com ara el principi de primacia i de cooperació legal", asseguren els magistrats.

En aquest sentit, la Sala destaca que la llei d'amnistia aniria també "en contra dels Tractats --europeus-- en relació amb la funció de tot Estat membre de garantir-ne la integritat territorial i condiciona el lliure dret de circulació i residència de tots els ciutadans europeus afectant, en definitiva, l'espai de llibertat, seguretat i justícia de la UE”.

Indica que això és així perquè "en part del territori europeu, Catalunya, els delictes de terrorisme (tinença d'explosius, temptativa d'estralls) o relacionats amb el terrorisme (participació en grup terrorista) no comportarien responsabilitat penal en haver-se comès amb finalitat independentista" .

"Afavoriment de conductes terroristes"

Així, estima que la llei priva a més el Codi Penal i la Directiva 2017/541 "de tot efecte dissuasori". "És més (...) lluny de tenir efecte dissuasori, una llei com la LO 1/2024 d'amnistia (...) suposa, fet i fet, un afavoriment de conductes terroristes".

I afegeix que el legislador espanyol "s'aparta dels objectius perseguits pel dret de la Unió, legislant en contra de les normes fixades per aquest, trencant amb això el principi de primacia i el de cooperació lleial".

Així, el tribunal conclou a la interlocutòria que la llei d'amnistia suposa "una derogació tàcita d'una part essencial de la Directiva comunitària i en definitiva va en contra d'aquesta voluntat del legislador comunitari expressada en el seu articulat".

La Sala es fixa també en el matís del dol eventual perquè, subratlla, la llei "amnistia els possibles delictes de terrorisme, sempre que no hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans, o les hagin causat, però de forma no intencionada, per exemple, amb dol eventual”. Considera que, segons la norma europea, aquest tipus de delicte ha de ser castigat per l'Estat.

La Sala diu, a més, que "l'exclusió de qualsevol supòsit de terrorisme, al marge de la gravetat relativa, encara que sigui de manera singular, podria ser contrari a la legislació espanyola que trasposa la Directiva i per tant al Dret de la Unió".