El PP va defensar un "finançament singular" per a Catalunya en un programa electoral del 2012
Els populars han canviat d'opinió a la darrera dècada
El pacte entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa està sent criticat de manera contundent pel Partit Popular, però hi va haver un temps en què les files populars també defensaven un tracte fiscal singular per a Catalunya. El 2012, el PP, sota el lideratge d'Alicia Sánchez-Camacho, va incloure al seu programa electoral català la idea d'un finançament singular que buscava resoldre la insuficiència financera de la Generalitat, tot i respectant el marc del règim comú de finançament autonòmic. Aquesta proposta, que no va arribar a prosperar, contrastava amb l?actual demanda d?ERC i Junts, que busquen una independència fiscal total.
El model propi dins del règim comú
La visió del PP per aquell temps se centrava a augmentar els impostos cedits i millorar la participació de Catalunya en la "cistella d'impostos", però sempre dins del marc de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). A més, el model popular plantejava una col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'estatal per gestionar i recaptar tots els impostos.
Aquest enfocament s'assembla al plantejat actualment pel PSC, el líder del qual, Salvador Illa, ha mostrat disposició per negociar un model de finançament que reforci l'autonomia fiscal catalana sense trencar amb el règim comú.
Els principis d'ordinalitat i solidaritat
El PP del 2012 també defensava que qualsevol nou model de finançament respectés el principi d'ordinalitat, assegurant que la posició de Catalunya respecte a la renda per càpita no s'alterés després d'aplicar els mecanismes d'anivellament fiscal. Així mateix, el principi de solidaritat s'havia de mantenir, però amb un enfocament finalista que no afectés negativament la competitivitat econòmica de Catalunya.
Lleialtat institucional i ús dels recursos
Un altre aspecte clau del pla dels populars el 2012 era la lleialtat institucional. El partit es comprometia a fer que els nous recursos generats es destinessin a polítiques socials, al foment del creixement econòmic ia la creació d'ocupació. També proposaven fer partícips els ens locals catalans duna part significativa d'aquests recursos.
Tot i això, aquest compromís no els impedia ser crítics amb la gestió de la despesa pública a Catalunya. Sánchez-Camacho va denunciar que, malgrat tenir un pressupost de 40.000 milions d'euros, la Generalitat, sota el lideratge de CiU, havia optat per destinar fons a ambaixades i subvencions identitàries, en lloc de prioritzar les polítiques socials.
El nou desafiament del Govern
La proposta de finançament singular per a Catalunya planteja un repte important per al Govern, que s'haurà d'enfrontar no només a l'oposició parlamentària, sinó també a un rebuig social ampli que tem que aquest model trenqui l'equilibri fiscal entre les regions.
El debat sobre el finançament autonòmic a Espanya continua obert, i la negociació amb Catalunya serà, sens dubte, un dels temes més controvertits els propers mesos.
Escriu el teu comentari