Més de 50 encausats pel 'procés', amb l’amnistia en l’aire per les consultes al TC i al TJUE

Més de 50 persones encausades pel procés independentista català encara no s’han beneficiat de la llei d’amnistia perquè els tribunals encarregats de decidir-ne l’aplicació han presentat qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) i prejudicials al Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE), que estudiaran si la mesura de gràcia s’ajusta a la Constitució Espanyola i al Dret Comunitari, respectivament.

El Tribunal Suprem (TS), l’Audiència Nacional (AN), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal de Comptes (TCu) són els òrgans amb dubtes sobre la legalitat de l’amnistia que han elevat consultes a aquestes corts, la qual cosa paralitza l’aplicació de la llei als possibles beneficiaris de cada cas.

Fins ara, els magistrats de procediments relacionats amb el 'procés' —com el 'cas CDR' o el de l’expresident català Quim Torra— han consultat per l’aplicabilitat de la norma a diversos delictes: terrorisme, desobediència, prevaricació o malversació.

Al TJUE
El Tribunal de Comptes —òrgan fiscalitzador aliè al Poder Judicial— va ser el primer en preguntar a les acusacions i les defenses de 35 ex càrrecs encausats pel presumpte desviament de fons per al referèndum il·legal i l’acció exterior del 'procés' la seva postura davant d’una consulta al TJUE sobre l’ajustament de la llei en la lluita contra el frau i els principis d’igualtat i de no discriminació.

A finals del juliol passat, el TCu va plantejar la seva qüestió prejudicial al TJUE en considerar que el presumpte desviament de fons, pel qual s’enfronten a la justícia l’expresident català Carles Puigdemont i altres 34 persones, afecta els interessos financers de la Unió Europea.

També el TSJC va acordar presentar qüestions prejudicials al tribunal europeu respecte a l’exsecretari de Vicepresidència de la Generalitat Josep Maria Jové i l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó, encausats per malversació, entre altres delictes, per l’organització de l’1-O.

Als 35 encausats pel TCu i els dos del TSJC cal sumar els 12 membres dels Comités de Defensa de la República (CDR) que es troben processats a l’Audiència Nacional per presumpte terrorisme en el marc del 'procés'.

El tribunal ha enviat aquesta mateixa setmana al TJUE una qüestió prejudicial perquè es pronunciï sobre si és aplicable l’amnistia al delicte de terrorisme atribuït als CDR. L’AN vol saber si, tal com entenen els magistrats, contravé el Dret Comunitari i si garanteix la impunitat dels delictes.

Per als magistrats de la Secció Tercera de la Sala Penal, aplicar l’amnistia als CDR "suposa enviar un missatge cap al futur (...) en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la intencionalitat dels mateixos estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d’amnistia".

L’Audiència Nacional deixa així en suspens el procediment —ja s’havia dictat auto d’obertura de judici oral— i l’aplicació de la llei d’amnistia sobre els processats fins que es pronunciï el TJUE sobre les preguntes que li planteja.

Al TC
Pel que fa a les consultes al Constitucional, el Ple de la cort de garanties decidirà la propera setmana si admet a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem sobre el primer article de la llei d’amnistia.

El TS va decidir acudir al TC després d’estudiar el cas de dos condemnats per desordres públics per uns fets ocorreguts a Girona després de la sentència que va condemnar l’exvicepresident català Oriol Junqueras i altres líders independentistes del 'procés'.

Per la seva banda, el TSJ de Catalunya va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Constitucional sobre l’expresident de la Generalitat Quim Torra i els exdiputats del Parlament Pau Juvillà (CUP) i Bernat Solé (ERC), així com sobre els ja esmentats Jové i Salvadó i l’exconsellera de Cultura Natàlia Garriga.

A part, figura també el cas d’una trentena d’ex càrrecs del Govern investigats al Jutjat d’Instrucció Número 13 de Barcelona per presumptes delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació per l’organització de l’1-O.

Encara que els fets es van investigar en aquest jutjat, el titular va entendre que l’òrgan pertinent per pronunciar-se sobre l’aplicabilitat de l’amnistia era l’Audiència de Barcelona, que va plantejar a les acusacions i defenses la possibilitat de consultar al Tribunal Constitucional o al TJUE.

No obstant això, l’Audiència de Barcelona posteriorment va deixar sense efecte la providència en la qual preguntava a les parts si havia de consultar al TJUE i al Constitucional si havia d’aplicar l’amnistia a una trentena de polítics, empresaris i periodistes presumptament vinculats amb l’1-O i va retornar la causa als jutjats d’instrucció.

A la llista de casos que els tribunals barallen portar a la cort europea o al TC s’unirien els eventuals recursos que els propis encausats o condemnats en causes relatives al 'procés' podrien portar a Luxemburg en cas de no comptar amb el suport del Constitucional a les seves pretensions.

Durant el periple judicial que han atravessat els encausats del 'procés', les seves defenses han insistit que esgotaran totes les vies legals a Espanya per poder portar els seus casos davant del TJUE.