El pacte entre Junts i PSOE, a punt de trencar-se?

Durant els primers mesos del pacte entre Junts i el PSOE que va permetre la investidura de Pedro Sánchez, l'entorn de Carles Puigdemont va celebrar l'acord, esforçant-se a diferenciar-lo dels aconseguits pels socialistes amb ERC durant l'anterior legislatura. "Cobrar per endavant" era el principal lema de Junts, tot i que un any després el català encara no és oficial a Europa i el traspàs de competències en matèria d'immigració és lluny de ser una realitat. I això que el PSOE, com va avançar fa uns quants dies el digital Nació , ja disposa de la proposta concreta del partit de Puigdemont, que des de Waterloo s'evita fer pública. Ara com ara, el govern espanyol es nega a transferir la competència en fluxos migratoris.

És suficient perquè la relació entre les dues formacions, complexa per si mateixa, acabi naufragant i la legislatura espanyola es faci fallida? Quins altres temes amenacen l'acord? Per què l'amnistia es pot convertir, mentre sigui analitzada pel Tribunal Constitucional, en un bàlsam davant de les discrepàncies de fons? Aquests són els elements que estaran en joc abans que s'acabi l'any i comenci un 2025 sense eleccions a l'horitzó.

"No ens deixarem enganyar", va tuitejar Puigdemont dijous passat 12, inquiet per una informació d'El Periódico que indicava que el PSOE i Junts estan avançant en la transferència de competències en immigració.

Després d'escoltar el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, moderar les expectatives, el líder a l'exili va tornar a elevar el llistó. "Si algú pensava empaquetar els incompliments acumulats per resoldre'ls a favor seu en una negociació pressupostària, també s'equivoca", va afirmar Puigdemont. Junts no es mou de la seva voluntat de gestionar de manera integral unes competències que, en cas de ser transferides, serien exercides per un govern a mans del PSC.

El Tribunal Constitucional ja té a les mans el recurs del Tribunal Suprem contra la llei d'amnistia, que encara no s'està aplicant en els termes aprovats. Aquesta setmana, per exemple, Puigdemont (que va tornar breument a Catalunya el 8 d'agost) ha vist com Pablo Llarena confirmava que no l'amnistiaria pel delicte de malversació.

Té Junts incentius per deixar caure l'únic govern possible a l'Estat que defensarà la norma? Aquesta és una de les preguntes que sobrevolen lʼescenari. La inquietud del partit quan els seus diputats van abandonar Madrid per participar en la Diada, posant en risc una moció sobre el finançament singular —finalment rebutjat per Vox— és un element que permet entendre la magnitud del que està en joc.

Junts va rebutjar la primera proposta de sostre de despesa, i tot indica que no aprovarà els pressupostos de Sánchez. El finançament singular és un dels factors que condicionen la negociació. Sense anar més lluny, Míriam Nogueras ha demanat aquest dimarts la "clau de la caixa": "Recaptar i enviar diners a la caixa espanyola ni és concert, ni és poder", ha subratllat. A la taula de negociació a Suïssa, que es reunirà novament aquesta setmana, les dues formacions han abordat la qüestió dels recursos. Caldrà veure, en tot cas, l'abast d'aquest mecanisme internacional després de la fugida de Puigdemont i l'arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat.