Jaume Duch es compromet a treballar per l'oficialitat del català a la UE

El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch , s'ha compromès a treballar "de manera incansable" per l'oficialitat del català a les institucions europees, i ha explicat que aquesta serà una prioritat del Govern i així els ho ha fet traslladat al Govern central.

Així s'ha pronunciat aquest divendres en la primera intervenció de la legislatura davant la Comissió d'Unió Europea i Acció Exterior al Parlament, on ha detallat que una de les primeres reunions que va mantenir com a conseller va ser amb el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i ha constatat que el Govern "treballa de manera convençuda, compromesa i seriosa" per aconseguir l'oficialitat.

El que va ser director de comunicació i portaveu del Parlament Europeu ha reconegut que "no és fàcil aconseguir la unanimitat de 27" països, i ha insistit que el Govern ajudarà tant com pugui per fer que sigui una realitat.

Ha defensat que el català s'ha normalitzat com a llengua de comunicació amb la ciutadania i considera que el repte actual és que pugui ser utilitzat pels eurodiputats: “Contribuirem tant com puguem a facilitar que hi hagi un clima favorable a una decisió positiva tan aviat com sigui possible".

A més, el conseller ha subratllat que la Unió Europea serà la prioritat del Govern, ha apostat per "reafirmar la vocació europea de Catalunya", i ha defensat que la delegació de l'Executiu del català a Brussel·les sigui el nexe d'unió entre tots els departaments de la Generalitat i serveixi per facilitar la interconnexió amb la UE.

Cooperació al desenvolupament
 

Duch ha anunciat que ja estan treballant amb la Conselleria d'Economia per "augmentar la partida" destinada a la cooperació al desenvolupament en els pressupostos del 2025, amb l'objectiu de destinar un 0,7% dels índexs d'ingressos corrents no condicionats en ajuda al desenvolupament el 2030.

També ha concretat que una de les partides pressupostàries que haurà d'incrementar "amb efecte immediat" el 2025 serà la d'ajudes i subvencions a ONG, que ha definit com a soci central de la política de cooperació.

El conseller ha sostingut que la cooperació al desenvolupament serà una de les polítiques estratègiques del seu departament, ha apostat per modernitzar la llei que regula aquest àmbit i per desplegar el Pla Director de cooperació al desenvolupament “amb un enfocament de política feminista”.

Ha defensat reforçar els fons d'emergència d'acció humanitària i millorar la resposta que es dóna des del Govern, i ha explicat que està treballant per "ampliar al Pressupost l'aportació econòmica" que la Generalitat destina a l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (Unrwa).

Delegacions exteriors

Duch s'ha compromès amb el compliment de l'acord d'investidura amb ERC per consolidar i ampliar la xarxa de delegacions de la Generalitat a l'exterior : “I ho farem en aquest ordre”, ha subratllat.

Ha especificat que primer avaluaran el seu funcionament i treballaran per a "definir millor el seu rol, establint amb claredat quins han de ser els seus objectius perquè resultin útils a la ciutadania al marge d'ideologies i evitant terrenys que no corresponguin".

Duch ha assegurat que "ara no és el moment" d'obrir una delegació exterior a Israel i Palestina, i ha afegit que ara mateix el Govern està fent el contrari ja que l'oficina d'Acció ha reduït al mínim la seva activitat per raons de seguretat , ha detallat.

Preguntat per quina és la seva posició respecte al conflicte a Palestina, el conseller ha respost que correspon al Parlament dir com es posiciona el poble català, i ha afirmat que ell ho considera una guerra “i en part segurament també com un genocidi”.

Cou d'acció exterior

Duch s'ha compromès a reprendre la tramitació d'una llei per crear un cos d'acció exterior, que va quedar interrompuda per l'avançament electoral, i s'ha obert que sigui com a projecte de llei el Govern o com a proposició de llei des dels grups parlamentaris, per a la qual cosa ja ha iniciat els primers contactes amb els grups.

"Ja estem estudiant els diferents escenaris a nivell normatiu ia nivell pressupostari per posar en marxa aquest nou cos a partir de l'any que ve o partir d'una vegada que entri en vigor la modificació de la llei", ha subratllat.

Sense esment a l'amnistia

El diputat de Junts Francesc de Dalmases ha lamentat que Duch no hagi esmentat en el seu discurs inicial la no aplicació de la Llei d'Amnistia a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, li ha retret que no hagi visitat a la seva anterior etapa la Delegació del Govern a Brussel·les, i ha criticat que la UE hagi "tancat" portes a anteriors Executius catalans durant el procés independentista.

El republicà Ruben Wagensberg també ha lamentat que no hagi esmentat l'amnistia, li ha preguntat si aquest Govern seguirà "denunciant aquesta repressió" com feia el de Pere Aragonès, i ha aplaudit que hi hagi un augment pressupostari a les ONG i que es continuï amb el pla traçat per l'anterior Executiu per arribar al 0,7% de recursos per a cooperació al desenvolupament.

Des del PP, Cristian Escribano ha demanat al conseller que insti el Govern central a reconèixer l'opositor Edmundo González com a president de Veneçuela, i també li ha reclamat que cenyeixi la seva actuació dins del marc competencial autonòmic i que "liquidi d'una vegada el Diplocat" .

El diputat de Vox Alberto Tarradas ha criticat que el Govern no "acabarà amb el frau" de les delegacions catalanes a l'exterior sinó que les enfortirà, segons ell, i li ha preguntat si en els propers anys obrirà noves i seguirà el pla dels seus antecessors d'Executius independentistes.

Nous acords

El diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha reconegut que l'acord d'investidura entre PSC i Comuns "no ha aprofundit" en matèria d'acció exterior, i ha desitjat que puguin arribar a acords en aquest sentit al llarg de la legislatura, i ha fet que el conseller s'hagi compromès a arribar al 0,7% d'ingressos propis per ajudar al desenvolupament.

Des de la CUP, Laure Vega ha reclamat al conseller que el Govern tanca l'oficina d'Acció a Tel Aviv: "No hi ha espai perquè les empreses promocionin res quan hi ha un genocidi", i ha aplaudit que s'incrementi l'aportació catalana a Unrwa.

El socialista Alberto Bondesio ha defensat que els eixos que ha presentat el conseller serveixin com a base per consolidar futures accions, i ha desitjat que el consens entre els grups parlamentaris sobre com abordar els reptes de Catalunya sigui "la dinàmica habitual" a la comissió parlamentària.