García-Castellón amenaça de querellar-se contra tothom que atempti contra el seu honor

El titular del jutjat número 6 de l'Audiència Nacional fins al 2 de setembre passat, Manuel García-Castellón, ha titllat aquest dilluns a Gijón d'"inconcebible" que des d'altres poders de l'Estat es pogués "amenaçar, insultar, calumniar" un membre del poder judicial i se li facin determinades imputacions delictives.

Així ho ha indicat durant una conversa amb el periodista Ernesto Sáenz de Buruaga, sota l'eslògan 'Evolució o revolució?', en el marc del Congrés Nacional de Mediadors 2024 que se celebra al recinte firal de Gijón 'Luis Adaro'.

García-Castellón, en referència no només a la demanda que ha interposat contra la secretària general de Podem, Ione Belarra, per anomenar-lo "corrupte" i acusar-lo de prevaricar quan es va donar a conèixer que es jubilava, ha donat a entendre que estaria disposat a estendre la demanda en el cas daltres persones que han atemptat contra el seu honor. "És un misteri", s'ha limitat a indicar sobre qui poden ser aquestes altres persones.

Ha recalcat, en aquest cas, que a la feina diària els jutges han patit amenaces, insults i calúmnies, per això haguessin de portar escortes o cotxes blindats. "Era un patiment que ja sabies quan anaves allà a què t'exposaves", ha reconegut, si bé ha matisat que el que ell no sabia era que des d'altres poders de l'Estat es pogués "insultar, calumniar i amenaçar".

García-Castellón ha recalcat que al sistema anglosaxó és "absolutament incomprensible" aquesta pràctica i ha lamentat que a Espanya s'hagi instal·lat "aquesta moda".

Segons la seva opinió, el problema és que aquests insults, calúmnies i amenaces s'estenguin als membres de la carrera judicial. Ha posat exemple quan ell mateix va patir una querella criminal contra ell per prevaricació per intervenir uns telèfons en un cas judicial.

Referent a això, ha recalcat que van passar sis mesos fins que va ser inadmesa. Un temps en què, segons García-Castellón, "tens una espasa de Dàmocles sobre el cap". Com a exemple, ha posat el cas d?una investigació d?una banda criminal d?albanokosovars en què els jutges no volien autoritzar la intervenció dels telèfons perquè no els passés el mateix que a ell.

"A paraules nècies, orelles sordes", ha afegit sobre el que parlen d'ell, i ha apuntat que venint dels que vénen, no els dóna importància. Ha indicat, això sí, que els tribunals es pronunciaran en cas de la demanda que ha presentat.

Sobre aquest assumpte, ha assenyalat que de manera general les querelles criminals per calúmnies no prosperen per la jurisprudència europea. Alhora, ha apuntat que la via és la protecció a l'honor davant la sala civil del Tribunal Suprem, que és la que ha de dilucidar d'aquests assumptes.

'Desprotecció' judicial

També ha recalcat que la defensa de la independència judicial la té la Fiscalia General de l'Estat. Ha lamentat, tot i això, que, davant "barbaritats" que es deixen anar "amb absoluta frivolitat", "no tenim aquesta protecció, "no existeix".

Pel que fa a això, ha posat l'exemple d'un cas judicial pel qual va haver d'anar a Washington, on tenen una protecció els jutges del sistema anglosaxó que "és la que ha de ser".

Ha recalcat, a més, que a Espanya els jutges tenen responsabilitat penal, civil i disciplinària. "Per qualsevol costat et poden agafar", ha assegurat, alhora que ha recalcat que els jutges estan controlats per múltiples vies, per la qual cosa és molt complicat fer alguna cosa.

Ha cridat l'atenció, per altra banda, sobre que la confrontació política baixa a altres nivells i això ho fa "insuportable", segons ell, el qual ha incidit que es creen 'banderetes' en el sentit de vincular un signe polític a un jutge.

"Així no anem enlloc", ha alertat. Ha insistit, a més, que qualsevol persona es pot personar en un procediment, "com per jugar amb foc", ha remarcat sobre el control sobre els jutges.

"Tot és un joc desgraciadament de frivolitat, és pura frivolitat", ha assenyalat. "S'està jugant amb les institucions de l'Estat", ha afegit. "Sabem com comença, però no sé jo, si més no, com acabarà", ha remarcat.

Els jutges tenen "una mà lligada a l'esquena"

D'altra banda, preguntes de Buruaga sobre el cas de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha deixat clar que "la Justícia no pensa res".

Per ell, el problema és que els jutges tenen sempre "una mà lligada a l'esquena", i ha apuntat que és "molt fàcil bufetejar una persona que té una mà lligada a l'esquena". En aquest cas, ha recalcat que hi ha una situació de desavantatge. Dit això, ha insistit que creu que no cal opinar des de la Justícia sobre aquest assumpte.

Respecte a si es va considerar un jutge estrella, s'ha confessat tímid i ha reconegut que no és una situació agradable sortir als mitjans. Ha remarcat, en aquest sentit, que la vanitat no n'és un dels defectes.

Pel que fa a si es penedeix d'alguna cosa, ha comptat de l'arribada a l'Audiència Nacional després de tres assassinats de tres nenes que van ser resolts. Segons ell, veure la cara dels pares després de detenir els autors el va commoure "profundament" i, com va veure que hi va haver resultats, creia que en un ambient molt "més gros" també es podria fer alguna cosa per arribar a la societat, a un afany dajudar els altres.

Ha apuntat, no obstant, que ja al seu dia li havia advertit el que fos president de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Siro García, que si feia alguna cosa que no agradava "als dolents", tractarien de destruir-lo personal i laboral.

D'altra banda, ha confirmat que la seva jubilació ha estat voluntària, malgrat que podia haver seguit uns mesos més. "Me n'he anat perquè he volgut", ha reiterat.

Casos relacionats amb el terrorisme

García-Castellón ha fet repàs, així mateix, a diversos casos que li han tocat, com els relacionats amb el terrorisme. Especialment s'ha referit a ETA i les seves accions "absolutament sanguinàries", amb què es va intentar destruir l'Estat, segons ell.

Ha fet al·lusió, sobretot, al cas del regidor del PP assassinat per ETA Miguel Ángel Blanco. "Era una condemna de mort, no hi havia possibilitat", ha confessat.

Al terrorisme d'ETA ha apuntat que el va seguir l'islamisme radical a través del Daesh o ISIS. Sobre això, ha indicat que a Espanya hi va haver molts empresonaments per gent adoctrinada, molts provinents del Marroc, Algèria i Síria.

Ha destacat, lligat a això, la importància de la cooperació internacional contra el terrorisme, i, en el cas del narcotràfic i el crim organitzat, amb la DEA. Gràcies a això, es va aconseguir aturar en ple Atlàntic vaixells amb 3.000 i fins a 10.000 quilos de coca, així com també amb heroïna i haixix.

També va rememorar el seu temps de magistrat enllaç a França i Itàlia; el primer per ETA ia Itàlia pel crim organitzat, si bé ha recalcat que als seus inicis, les entregues eren "mínimes".

Ha lamentat, això sí, que les autoritats franceses "ens han deixat tirats moltes vegades", ha assenyalat. "Molts morts i molts assassinats es podien haver evitat", ha opinat.

Unit a això, ha apuntat que a la guerra d'Algèria molts dels perseguits per les autoritats franceses es refugiaven a Espanya. "No és la millor de les cartes de presentacions per demanar l?ajuda d?un altre país". Alhora, ha recalcat que totes les detencions d'ETA han estat a França, "cap a Espanya", ha cridat l'atenció.

També ha explicat com Espanya va voler implantar una ordre europea de detenció i entrega, de manera que el jutge d'un país confiava en un altre país i feia el lliurament del detingut, però se'ls va denegar. No va ser fins després de l'11S que els EUA van apressar perquè entrés en vigor l'ordre de detenció i entrega internacional.