Turull afirma que l'1-O "va sortir bé perquè tothom va preferir ser útil a ser important"

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat que el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 "va sortir bé perquè tothom va preferir ser útil a ser important" i ha fet una crida a ser autoexigents per aconseguir la independència de Catalunya.  

Ho ha dit en un acte commemoratiu del setè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre titulat 'Vam votar, vam guanyar' celebrat al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar (Barcelona) organitzat per Junts.  

En el mateix hi han participat el president del Parlament, Josep Rull; el secretari general de Junts, Jordi Turull; els exconsellers de la Generalitat Meritxell Borràs i Joaquim Forn; l’eurodiputat electe, Toni Comín, i el diputat Lluís Puig –tots dos han intervingut de manera telemàtica–, moderats per l’alcalde d’Arenys, Estanis Fors, qui els ha presentat com els "artífexs dels preparatius" de l'1-O.  

Tots ells formaven part del Govern quan es va celebrar el referèndum, però en la seva intervenció, Turull ha precisat que l'1-O no va ser gràcies als polítics, sinó que "va ser gràcies a milers, milers i milers de persones. El referèndum no té un nom i cognoms, té noms i cognoms de centenars de milers de persones".  

En aquesta línia, Josep Rull ha destacat que "la unitat va ser granítica" perquè era un objectiu que, segons les seves paraules, no pertanyia a Junts, ERC o CUP.  

"Incorporem un sentit de la generositat, un sentit que la nació no ens pertany a nosaltres, sinó a les generacions futures. Els qui van perpetrar un 1-O sagnant esperaven un poble pusil·lànime i es van trobar un poble digne", ha dit el president del Parlament.  

Borràs, en la línia del que ha assegurat Turull, ha afirmat que "aquell dia porta el nom de tots els ciutadans que van tenir la voluntat de simplement votar" i que tot això no hauria estat possible sense la implicació de tothom a nivell local, gràcies al qual, ha dit, les urnes van arribar als col·legis electorals.  

"Em quedo amb el compromís de la gent de fer realitat un tema que semblava impossible, fer un referèndum", ha indicat la consellera.  

Per a Forn, el cens universal que va permetre que les persones poguessin votar en qualsevol col·legi va ser una de les claus de l'1-O, tot i que va implicar "un esforç molt gran de les persones que organitzaven i que van aconseguir una victòria clara i aclaparadora".  

"Ningú pot oblidar les imatges de la violència policial. Recordar el que va fer la gent pel país queda dins nostre i és el que ens ajudava a avançar en moments de dubte", ha dit l'exconseller d'Interior.  

Comín també s'ha referit a les càrregues policials de l'1-O: "A Europa ningú va entendre que un govern pacífic que havia fet un referèndum acabés a la presó. Per això Pedro Sánchez ha impulsat l'amnistia", ha manifestat, després d’assegurar que la repressió no agrada a les institucions europees, però sobre la independència hi ha de tot, segons les seves paraules.  

L’eurodiputat electe ha assenyalat com un dels seus principals records de l'1-O la barrera humana als col·legis electorals i el fet que prèviament no es trobessin les urnes.  

Lluís Puig s'ha presentat com a "bideliqüent" en referència a la seva doble imputació en la causa de l'1-O i de les obres de Sixena i ha advertit de les conseqüències d'atacar, segons les seves paraules, la cultura catalana.  

"El patrimoni material i immaterial, la cultura catalana, és el que ens fa sentir nació, poble i ganes de ser lliures. L'espoli de les obres de Lleida ve orquestrat anys enrere pel bisbe de Fraga per guillotinar les relacions entre Catalunya i Aragó, com abans es van guillotinar les de Catalunya i França", ha sentenciat.