El Suprem confirma que no s'aplicarà l'amnistia per malversació a Junqueras

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat aquest dilluns la seva decisió de no aplicar l'amnistia al delicte de malversació pel qual van ser condemnats l'exvicepresident català Oriol Junqueras i diversos exconsellers en el marc del 'procés', en insistir que "va mesurar un benefici personal de caràcter patrimonial". A més, ha aprofitat per aclarir que els jutges no són una “boca muda” que es limita a aplicar la “literalitat” de les lleis.

D'aquesta manera, la Sala Penal rebutja els recursos de súplica presentats per Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, així com per Fiscalia i Advocacia de l'Estat. També rebutja el recurs de súplica de Vox, que al·legava que la desobediència també està exclosa de l'amnistia.

En una interlocutòria, la Sala Segona dóna resposta a la petició de les defenses que el TS es limiti a complir la "inequívoca voluntat legislativa" d'amnistiar tots els fets pels quals van ser condemnats, és a dir, tant la desobediència com la malversació. "Sol·licitar d'aquesta Sala que interpretem la llei d'amnistia sense cap altra referència que la que proporciona la voluntat del legislador és demanar que abdiquem de la nostra funció com a jutges", diuen els magistrats.

En aquest sentit, subratllen que "no n'hi ha prou amb la voluntat política per amnistiar un fet", sinó que "cal que el text legal que tradueix aquest ideari defineixi el seu àmbit objectiu amb la precisió reforçada que és exigible a una norma que tan radicals efectes produirà".

Els magistrats recalquen que "les lleis no es poden interpretar com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges" perquè "l'imperi de la llei només es pot garantir una vegada el text legal publicat és sotmès a una interpretació judicial" conforme al "deure constitucional de motivació".

"La imatge del jutge com a 'boca muda' que ha de limitar la seva funció a proclamar conseqüències jurídiques que flueixin de la literalitat de la norma representa una imatge tronada que els recurrents presenten ara com l'ideal democràtic d'una justícia respectuosa amb el poder legislatiu", resolen.

Una amnistia amb "restriccions"

El TS també incideix que la llei d'amnistia també "reflecteix la inequívoca voluntat sobrevinguda del legislador de fixar restriccions" a la seva aplicació respecte al delicte de malversació, en contracti amb la seva "voluntat inicial" de fer-la "il·limitada".

Així, recorda que "el legislador va excloure de l'amnistia aquells delictes de malversació en què hagués intervingut propòsit d'enriquiment personal de caràcter patrimonial". En aquest sentit, insisteix que el concepte "jurídic-econòmic" de patrimoni abasta tant "l'actiu --els béns i els drets susceptibles d'estimació pecuniària--" com "el passiu --els deutes i obligacions contrets--".

I rebutja l'acusació formulada per les defenses que el Suprem confon el concepte d'enriquiment patrimonial amb el d'estalvi, tornant a l'exemple del banquet de casament. "El funcionari que contracta la celebració del banquet de casament de la seva filla o fill assumeix una obligació de pagament d'aquesta, de manera que el seu import incrementa el passiu patrimonial (...) Si abona l'import amb fons públics, l'obligació que es trobava al passiu desapareix, el patrimoni (actiu-passiu) s'incrementa i el funcionari s'enriqueix personalment", il·lustra la Sala Segona.

Aquest era l'últim pronunciament que quedava al Suprem respecte a l'aplicació de l'amnistia als condemnats pel procés. Tot i això, les defenses encara podrien presentar un incident de nul·litat. Després d'això, se'ls aclariria el camí per anar en empara al Tribunal Constitucional (TC).

Ana Ferrer es torna a desmarcar

Com ja va fer a la interlocutòria del juliol passat, en què el Suprem va acordar no amnistiar la malversació, la magistrada Ana Ferrer ha redactat un vot particular per mostrar la seva oposició a la decisió de la majoria.

Ferrer ha incidit en la necessitat de complir la voluntat del legislador. A parer seu, de la llei d'amnistia, s'adverteix "l'inequívoc propòsit legislatiu d'amnistiar l'aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums que van tenir lloc a Catalunya els anys 2014 i 2017 i, amb caràcter general, totes les despeses assumits per l'erari públic sempre que busquessin fer realitat el que el legislador anomena 'el procés independentista català'.

Igualment ha mostrat la seva discrepància amb els seus companys de la Sala Penal defensant que "en aquest cas no es pot apreciar l'ànim d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, previst com a causa excloent de l'amnistia, ni encara menys que aquest benefici es materialitzés ".

Al fil, ha assegurat que encara que com a jutges poden “discutir la constitucionalitat de la llei o la seva adaptació al dret comunitari”: “El que no podem els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma”.