L'independentisme afronta l'aniversari de l'1-O totalment dividit i amb Illa a la Generalitat

L'independentisme afronta aquest dimarts el 7è aniversari de l'1-O sense majoria al Parlament i dividit, amb Junts i ERC en vigílies dels seus respectius congressos, amb la CUP a l'etapa final del Procés de Garbí per triar nou Secretariat Nacional, i davant el nou cicle polític marcat per l?arribada a presidència de la Generalitat del socialista Salvador Illa.

La manca de cohesió entre formacions i el context intern de cadascuna condicionen un aniversari de l'1-O: no s'han convocat accions unitàries, tot i que l'ANC i el CDR Catalunya han convocat una concentració a les 20 hores a la plaça de Sant Jaume.

Davant les divergències, emmarcades per la decisió d'ERC d'investir Illa i en la necessitat de "rebaixar hostilitats" amb els republicans, Junts proposa en la seva ponència ideològica de cara al congrés de finals d'octubre crear una entitat paraigua que aglutini partits i societat civil per debatre el futur de l'independentisme.

Al Parlament, Junts lidera l'oposició al Govern d'Illa com a segona força a la cambra, mentre que ERC manté la voluntat de negociar amb l'Executiu en el marc de l'acord d'investidura amb els socialistes.

Junts vol rellançar l'independentisme

Amb la vista posada al congrés dels dies 25, 26 i 27 d'octubre a Calella (Barcelona), Junts obrirà la direcció a nous afiliats en eliminar el requisit dels 6 mesos de militància, amb l'objectiu de renovar l'organització i incorporar-hi "actius i talents".

Tant Borràs com Turull han indicat que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont seguirà tenint un paper molt actiu després del congrés del partit pel seu lideratge de referència per a l'independentisme.

Així mateix, Junts es proposa que el congrés serveixi per recompondre el partit i "rellançar l'independentisme" i no per parlar de càrrecs.

Quatre candidatures a ERC

ERC també encara les setmanes prèvies al seu congrés, que se celebrarà el 30 de novembre, enmig d'un debat marcat per l'estructura B que presumptament va promoure controvertides campanyes de comunicació, com la dels cartells difamatoris contra els germans Maragall i el Alzheimer.

Actualment hi ha quatre candidatures que es disputen la futura direcció: una impulsada pel sector proper a la secretària general actual en funcions, Marta Rovira; una altra liderada per l'expresident del partit, Oriol Junqueras; i dues llistes crítiques amb l'estratègia de pactes dels republicans els darrers anys.

Al congrés del 30 de novembre, els militants hauran de triar entre una de les quatre candidatures: si cap no supera el 50% dels vots el partit anirà a una segona volta al cap de 15 dies, en què s'enfrontarien les dues llistes més votades, segons recullen els estatuts del partit.

La "renovació" és una de les constants entre les quatre candidatures, encara que l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell --militant d'ERC--, va avisar fa dues setmanes que les posicions dins del partit estan, textualment, absolutament polaritzades, unes a contra altres i barallades.

El 'Procés de Garbí' del partit

Per la seva banda, la CUP va culminar la setmana passada el seu 'Procés de Garbí', arran del qual crearà una secretaria general del partit i una figura de coordinació, dos nous perfils amb què fins ara no comptava la formació.

El partit triarà el seu nou Secretariat Nacional --l'Executiva que ha d'estar formada per entre 9 i 15 persones-- i més d'un 50% de la seva militància l'haurà d'avalar perquè sigui escollida en una elecció telemàtica que se celebrarà del 6 al 8 de octubre.

El nou Secretariat Nacional per primera vegada ampliarà el seu mandat de dos a quatre anys, després que així ho hagi decidit la formació després de la seva reorganització a l'anomenat 'Procés de Garbí'.

A la seva carta de presentació, els 15 integrants de l'única candidatura reconeixen que el moment polític actual "és de desencís" i que la CUP no ha obtingut els resultats electorals desitjats, de manera que l'organització no passa pel seu millor moment, textualment.

La CUP prioritzarà una acció política des de tres vessants: “A través de la batalla per l'hegemonia, la consecució de conquestes i la generació de conflictes”, segons recull la seva ponència política.