La incoherència de Puigdemont: aposta per renovar els lideratges de Junts, però ell es queda

En un moment de convulsió política per a Catalunya, Carles Puigdemont ha llançat un missatge clar als membres de Junts: és hora de renovar els lideratges i els missatges del partit. Durant unes jornades de treball a Waterloo, l'expresident de la Generalitat va criticar la fragilitat del Govern de Salvador Illa i va advocar perquè Junts es posicioni com a única alternativa viable en un escenari on l'executiu socialista no reflecteix la pluralitat política del país.

Tot i això, mentre Puigdemont insta els diputats a assumir un paper actiu en la construcció d'aquesta alternativa, ell mateix sembla decidit a aferrar-se al seu propi lideratge. S'espera que recuperi la presidència de Junts al proper Congrés del partit, programat per a finals d'octubre, on tindrà la llibertat de conformar una nova executiva a mida. Aquesta dualitat entre l'exigència de renovació i la intenció de mantenir el control propi genera una notable incoherència en el seu discurs.

A més, la proposta de Puigdemont d'implementar llistes "tancades i bloquejades" per a l'elecció de la nova cúpula del partit, així com l'eliminació de l'antiguitat de militància per accedir a càrrecs, reforça la percepció que la idea de renovació es limita a la façana del partit, mentre ell continua sent una figura central a la presa de decisions. Això planteja interrogants sobre la voluntat genuïna de canvi dins de Junts i la seva capacitat per adaptar-se a les demandes d'un electorat cada vegada més exigent i crític amb la manca de lideratge real.

A mesura que s?acosta el congrés, la imatge de Puigdemont com un líder que s?oposa a la deriva sectària del Govern de la Generalitat es contrasta amb la seva decisió de no deixar el timó de Junts. Al final, les seves paraules poden ressonar com un intent de renovar el discurs, però la seva permanència al cim suggereix que la veritable transformació del partit podria ser més complicada del que ell mateix pretén.