La Fiscalia es pronuncia a favor d'indultar totalment Junqueras

La Fiscalia s'ha pronunciat a favor d'indultar la pena d'inhabilitació a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa perquè consideren "excessiu" que la segueixin complint, tenint en compte que la Llei d'Amnistia permetrà que altres implicats a l'1-O vegin extingida tota la seva responsabilitat penal "sense ser enjudiciats".

En un escrit de 6 pàgines, a què ha tingut accés Europa Press, la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez-Conde, informa respecte a la petició que va fer el juliol passat un ciutadà particular a favor de Junqueras. Segons fonts fiscals, es pronuncia en el mateix sentit respecte als sol·licitats per als exconsellers.

"La concessió de l'indult sembla pertinent en ser excessiu que se segueixi complint la pena d'inhabilitació, atenent les circumstàncies en què el delicte es va cometre, ja que altres intervinents en fets que s'emmarquen en el denominat procés independentista català vagin a veure extingida de manera total la seva responsabilitat penal sense ser enjudiciats, en haver de procedir l'arxiu de les causes contra ells iniciades", diu la 'número dos' de la Fiscalia.

Sánchez-Conde al·ludeix en concret al cas de Miquel Buch, exconseller d'Interior, i Lluís Escolà, escorta de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, on recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sí que ha considerat amnistibles "altres actes constitutius" del delicte de malversació".

Al fil, esmenta també la interlocutòria del 10 de setembre passat on l'instructor de l'1-O, Pablo Llarena, va ratificar la seva decisió de no amnistiar la malversació Puigdemont i els altres processats en rebel·lia, en entendre que el seu cas és diferent del de Buch i Escolà.

La tinent fiscal recorda que la Fiscalia ja va defensar que la malversació del 'procés' era amnistiable però, atès que la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha resolt el contrari, ara "estima procedent la concessió de l'indult sol·licitat".

En primer lloc, explica, "per no desprendre's cap causa perquè la Llei Orgànica 1/2024 (amnistia) exceptuï de la seva aplicació el delicte de malversació objecte de condemna quan els fons malversats s'han destinat a pagar les despeses ocasionades per dur a terme la consulta de l'1 d'octubre del 2017".

"En segon lloc, perquè si l'aprovació d'aquesta llei orgànica d'amnistia (...) s'entén com un pas necessari per superar les tensions referides i eliminar alguna de les circumstàncies que provoquen la desafecció que manté allunyada de les institucions estatals a una part de la població', això no esdevé en aquest supòsit, en què la persona per a la qual se sol·licita l'indult és líder del procés, ha ingressat a la presó, ha estat enjudiciat condemnat i ha complert de forma extensa la condemna i això ha generat una profunda convulsió a la societat catalana”, apunta.

Per Sánchez-Conde, "no s'entén que aquesta persona no pot ser amnistiada i la llei sí que pot ser aplicable a aquells encara no enjudiciats i que no han estat objecte de condemna ni han començat a complir-la".

Canvi de postura

Es dóna la circumstància que, el desembre del 2020, els quatre fiscals que van participar en el judici de l'1-O es van oposar a concedir l'indult als 12 condemnats a causa de la gravetat dels fets i que no van trobar raons de justícia , equitat o utilitat pública que justifiquessin la mesura de gràcia.

En aquell informe, els fiscals van assenyalar que el compliment "efectiu" de la pena d'inhabilitació era "necessari" si es tenia en compte que Junqueras "s'ha prevalgut de la seva autoritat i de la seva posició institucional com a alt responsable públic".

Per als fiscals, "condonar la pena d'inhabilitació quan la funció pública ha estat el vehicle necessari per a la comissió del delicte seria una decisió tan injustificada com arbitrària".

En aquest sentit, han insistit que la pena d'inhabilitació absoluta s'havia de complir "en tota la seva integritat", perquè "l'abús de les funcions públiques ha estat determinant per al desafiament a l'ordre constitucional i per a l'ús il·lícit de cabals públics". I van assegurar que esborrar la inhabilitació de Junqueras seria "buidar absolutament de contingut la sentència dictada pel Tribunal Suprem".

Nova petició d'indult

La cartera que dirigeix el ministre Félix Bolaños va rebre la nova petició d'indult el 12 de juliol, dies després que el Suprem declarés no amnistiable el delicte de malversació de cabals públics a la causa del 'procés'.

El sol·licitant és un particular que ja va demanar l'indult total el 2020 per a tots els condemnats. Va ser el 2021 quan el Govern va perdonar la pena de presó a Junqueras i els altres sentenciats, però va mantenir la inhabilitació, que arriba fins al 2031 per a l'exlíder d'ERC.

El signant de la nova petició al·lega que “els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”.

A parer seu, "no existeix a Catalunya una situació de normalitat democràtica" i "això només pot ser solucionat mitjançant un indult que permeti l'elecció del penat en sufragi universal".

Cal recordar que quan se sol·licita un indult, un tràmit que el mateix condemnat o qualsevol altra persona pot demanar al Govern a favor seu, el Ministeri de Justícia està obligat per llei a tramitar-lo. Això implica sol·licitar una sèrie d'informes abans que el Consell de Ministres debati si s'aprova o no el perdó i en quina mesura.

Entre aquests informes hi ha el que s'ha de demanar al tribunal sentenciador, que en el cas de Junqueras va ser el Tribunal Suprem, que el febrer del 2023 va ratificar la inhabilitació de Junqueras po