El PSOE, Sumar i els seus aliats parlamentaris, inclosos Junts i Podem, han avançat aquest dimarts al Ple del Congrés el seu suport a la tramitació de la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana aprovada pel PP el 2015, que va ser rebatejada com a 'llei mordassa' pels seus detractors. En vista del rebuig del PP i Vox, tots els socis seran necessaris perquè la reforma sigui una realitat, i en aquest punt els de Carles Puigdemont ja han posat sobre la taula les condicions per a la negociació.
La proposició de llei ha arribat al Ple amb la signatura de PSOE, Sumar, Bildu, ERC, PNB i BNG, que han demanat que es tramiti pel procediment d'urgència, reduint a la meitat tots els terminis, i que confien que estigui aprovada abans que el 2025 la llei del PP compleixi una dècada.
El portaveu del Grup Popular, Miguel Tellado, ha utilitzat el torn en contra per titllar de "menyspreable" que el Govern hagi pactat la "llei Otegi" amb Bildu. I és que, segons la seva opinió, la coalició abertzale s'ha cobrat el seu "preu més apetitós" en "rebaixar la protecció a un col·lectiu sempre ha tingut al punt de mira".
Per a Tellado, la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, "ha passat de ser la veu d´una banda terrorista a través d´un mitjà de comunicació a ser la veu del Govern d´Espanya". "La mateixa persona que afalagava els gudaris que, segons ella, anaven a la guerra contra la Policia i la Guàrdia Civil, és ara la que decideix com s'ha de desprotegir aquests agents. Hauria de fer vergonya", ha dit als socialistes.
També Vox, a través d'Íñigo de Hoces, ha censurat el pacte amb Bildu rebatejant la proposició com a "llei d'inseguretat ciutadana dels hereus polítics dels terroristes", denunciant que "abandona la seva sort a les Forces de Seguretat" i acusant els socialistes de "desmantellar l'ordre públic" per poder aprovar els Pressupostos per al 2025. En una línia semblant, Alberto Catalán, d'UPN, ha acusat el ministre de l'Interior Fernando Grande Maslaska de "rentar-se les mans" davant aquest panorama.
Deixeu d'usar les FCSE
En contra de l'argument de Tellado que la reforma no treu cap mordassa "perquè és inexistent" sinó que "posa grillons" als agents, el portaveu d'Interior del PSOE, David Serrada, ha defensat que la seguretat de l'Estat seguirà a mans de les Forces de Seguretat.
A més, ha acusat el PP de fer un ús "polític i partidista" de la Policia i la Guàrdia Civil, tot i que ha assegurat que ja no podran tornar a "enganyar" uns agents als quals, entre altres coses, van prometre una equiparació salarial que, al seu parer, mai no complirien.
"Deixin d'usar-los políticament per a alguna cosa que saben que no podran parar", ha dit Serrada, donant per fet que la reforma tirarà endavant i servirà per "dotar la ciutadania de més llibertat i seguretat".
Des de Bildu, Jon Iñarritu ha retret a Tellado que no s'hagi "preparat" la seva intervenció. "No en té ni idea", li ha deixat anar, abans de subratllar que "recórrer a l'instrument de la fal·làcia 'ad hominem' denota una incapacitat per al debat de fons" i de recordar-li que la reforma va en la línia sol·licitada per la Comissió de Venècia, el Consell d'Europa, relators de les Nacions Unides.
El PP demana el suport de Bildu
"Què passa? Que l'ONU, la Comissió de Venècia i el Consell d'Europa són ETA també?", li ha preguntat, alhora que ha destacat que el PP es queixa que el PSOE segelli acords amb Bildu quan ells mateixos demanen el suport de la coalició abertzale --i també de Junts-- a les seves iniciatives per intentar derrotar el Govern.
Des de Sumar, Enrique Santiago ha defensat que aquesta reforma és una "urgència democràtica" que permetrà garantir "una seguretat humana més gran" a través de "més llibertats" i de "derogar els continguts lliberticides" de la norma vigent. A més, ha volgut enviar un missatge de "tranquil·litat" als sindicats policials, als quals ha demanat que "no es deixin manipular" per la dreta i no obvien que ha estat el Govern de coalició el que ha incrementat les plantilles i els sous .
"Estem probablement davant de l'última oportunitat per acabar amb la llei mordassa i els i les demòcrates no tenim excusa per deixar-la passar", ha emfatitzat Santiago.
Les condicions de Junts
En nom de Junts, Josep Pagès, ha recalcat que la seva formació no accepta "el xantatge de l'adhesió total o res" i, tot i que ha anunciat el seu suport a la presa en consideració, ha posat condicions per poder recolzar la reforma a la seva votació final .
Així, ha demanat corregir-la perquè, a parer seu, si s'aprova com es proposa es podran seguir usant pilotes de goma a Catalunya i es continuarà criminalitzant la protesta democràtica en traslladar la responsabilitat de les accions dels manifestants als convocants.
També ha reclamat fer marxa enrere al "marlaskazo", com s'ha referit al decret que introduirà noves obligacions als registres de turistes en hotels i per a lloguer de vehicles i que, segons Junts, suposa una "intromissió inacceptable en la intimitat de les persones". "Sense fer front a aquestes qüestions, ja anunciem que serà molt difícil que la tramitació de la llei pugui arribar a bon port", ha advertit Pagès.
Podria ser menys ambigua
En representació d'ERC, Francesc Marc Álvaro ha admès que la proposició de llei podria ser menys ambigua si fixés una data concreta per a la prohibició de les pilotes de goma o eliminés explícitament les 'devolucions en calent'. "Però la política és posar-se d'acord", ha assumit, abans de congratular-se que la Llei de Seguretat Ciutadana pugui deixar de ser la "llei morrió".
El PNB ha criticat que el PSOE i Bildu anunciessin el seu acord bilateral en comptes de continuar negociant amb els altres per "llimar diferències" i no deixar-les "a l'escrutini" del PP i Vox. A més, Mikel Legarda ha avançat que es reserven "el dret a la reconsideració, si escau, d'alguna qüestió fruit de l'equilibri de cessions mútues que potser ara podria haver quedat una mica descompensada" i ha avisat que no donen per acords tancats als que no hagin participat prèviament.
Martina Velarde, de Podem, ha remarcat que allò que considera una "reforma parcial" de la llei arriba tard, és insuficient perquè no suposa un "avenç" i ha de ser millorada en el tràmit d'esmenes. També Néstor Rego, del BNG, ha anunciat que presentarà farà aportacions perquè la llei sigui "plenament respectuosa amb els drets democràtics" i que la seva posició a la votació final dependrà que sigui així.
Escriu el teu comentari