Aquests són els experts que pilotaran el pla de reforma de l'Administració a Catalunya

El pla de reforma de l'Administració i la millora dels serveis públics avança. El Govern ha donat llum verda a una resolució mitjançant la qual es designen els membres de la comissió d'experts que elaborarà propostes per a l'estratègia de transformació i renovació de la gestió pública del país. El pla, impulsat pel Departament de la Presidència i aprovat a principis d'octubre pel Consell Executiu, vol modernitzar els serveis públics per donar la millor resposta a les necessitats socials i econòmiques actuals del país, abordant qüestions vinculades a la simplificació de processos i organitzativa, racionalització de tràmits, transformació digital i redefinició del model de la funció pública.

Per fer aquest canvi de paradigma, el pla inclou la creació de la Comissió d'experts per a la definició de l'estratègia de transformació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i la millora dels serveis públics (CETRA). S'encarregarà de fomentar un debat participatiu amb persones expertes en l'administració, la governança pública i la transformació digital amb l'objectiu de plantejar propostes, analitzar-ne l'impacte i la viabilitat i definir la planificació i la calendaritització per a la seva implementació.

La resolució, que s'ha publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, designa com a president d'aquesta comissió Carles Ramió, catedràtic de ciència política i de l'administració de la Universitat Pompeu Fabra i amb una àmplia trajectòria en l'àmbit de la gestió pública i la reforma administrativa. I també s'han escollit les persones vocals coordinadores i la composició dels 12 grups de treball que preveu la CETRA, vinculats als 12 àmbits prioritaris al voltant dels quals gira l'estratègia de transformació del sector públic del Govern. Els i les vocals són persones expertes i amb un ampli coneixement de cadascun dels àmbits de treball. En concret, són:

• Juli Ponce Solé, catedràtic de dret administratiu i codirector de la Càtedra Barcelona d'Estudis d'Habitatge de la Universitat de Barcelona, ​​com a vocal coordinador del grup de treball de l'àmbit prioritari: La simplificació normativa i processos.
• Esther Pano Puey, doctora en Ciència Política per la Universitat de Barcelona investigadora i directora de l'Observatori de Govern Local de la Fundació Carles Pi i Sunyer, com a vocal coordinadora del grup de treball de l'àmbit prioritari: El disseny dels serveis públics des de les necessitats i la mirada de la ciutadania.
• Karina Gibert i Oliveras, catedràtica i directora de l'Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la Universitat Politècnica de Catalunya, degana del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya, com a vocal coordinadora del grup de treball de l'àmbit prioritari: La digitalització integral de l'Administració .
• Quim Brugué Torruella, catedràtic en ciència política i de l'administració de la Universitat de Girona, com a vocal coordinador del grup de treball de l'àmbit prioritari: Garantir l'atenció presencial a la ciutadania.
• Juan de la Paz Sánchez, enginyer superior en Informàtica (FIB-UPC) i cap de Transformació Digital, Oficina de Dades, SmartCity i Govern Obert de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, com a vocal coordinador del grup de treball de l'àmbit prioritari: La transparència de la traçabilitat dels tràmits i serveis.
• Juliana Vilert Barnet, directora de Persones i Organització a Barcelona de Serveis Municipals (BSM), com a vocal coordinadora del grup de treball de l'àmbit prioritari: La consolidació de l'ocupació pública de qualitat.
• Carme Poveda Martinez, directora d'Anàlisi Econòmica i directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​com a vocal coordinadora del grup de treball de treball de l'àmbit prioritari: El sector públic com a generador activitat econòmica i la col·laboració amb el sector social, cívic i privat.
• Joan Turró Vicens, llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona i patró i vicepresident de la Fundació +TU, com a vocal coordinador del grup de treball de làmbit prioritari: La definició dun nou model de la direcció pública professional.
• Agustí Abelaira Dapena, gerent de l'Àrea de Recursos i Transformació Digital de l'Ajuntament de Barcelona, ​​com a vocal coordinador del grup de treball de l'àmbit prioritari: La prospecció de l'impacte de la demografia i el canvi climàtic en la prestació de serveis públics.
• Xavier Marcet Gisbert, consultor en estratègia, innovació i transformació d'empreses, com a vocal coordinador del grup de treball de l'àmbit prioritari: El prestigi institucional.
• Cristina Gelpí Arroyo, doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i professora agregada del departament de traducció i ciències del llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, com a vocal coordinadora del grup de treball d'àmbit prioritari : Una comunicació clara.
• Marc Esteve Laporta, director del centre ESADEgov i catedràtic de gestió pública a la School of Public Policy, a la Universitat College London (UCL), com a vocal coordinador del grup de treball de l'àmbit prioritari: Els instruments d'avaluació de les polítiques públiques .

La CETRA es reunirà mensualment per presentar en un termini màxim de deu mesos des de la seva posada en marxa un informe final de propostes. A més, es crearà la Comissió Interdepartamental per a la implementació de mesures de transformació de l'Administració (CIMTA), que farà un informe final per a la implantació de les propostes elaborades per la comissió d'experts. Comptarà amb representants amb càrrec directiu de tots els departaments de l'Administració de la Generalitat, i haurà d'emetre l'informe en un termini màxim de quatre mesos des que la comissió d'experts hagi finalitzat la feina i hagi lliurat el conjunt de propostes.

Pla de xoc amb mesures d'aplicació immediata

Paral·lelament, el pla de transformació dels serveis públics contempla un segon eix bàsic que inclou la posada en marxa d'un pla de xoc amb mesures d'aplicació urgent. Hi ha un total de 17 accions que permetran realitzar millores a curt termini al sector públic. S'implementaran els propers mesos, en paral·lel a la feina de la comissió d'experts.

Entre les més destacades hi ha la tramitació dels canvis legislatius necessaris per garantir el dret a l'atenció presencial sense necessitat de cita prèvia obligatòria en la prestació dels serveis públics a qualsevol administració i organisme públic de Catalunya. El que es pretén és millorar l'atenció ciutadana presencial i fer-la més eficient, apropar la ciutadania a les administracions públiques catalanes i lluitar contra la bretxa digital. Això es farà de manera compatible al sistema de cita prèvia, que també es millorarà per fer-ho més eficient i útil per a la ciutadania i garantir l'atenció directa. D'altra banda, una altra de les mesures rellevants és la creació de 2.000 places de pràctiques remunerades per a estudiants joves per atraure talent del món universitari.

En concret, les accions immediates s'agrupen en tres blocs:

- 8 mesures en l'àmbit de la funció pública:

• Crear un programa de noves vocacions professionals al servei públic amb 2.000 pràctiques professionals remunerades enfocades a joves estudiants.
• Mesures per simplificar i agilitzar els processos de selecció i provisió.
• Habilitar el desenvolupament normatiu de la direcció pública professional.
• Disposar d'un sistema d'ajuts a través d'una convocatòria pública per a joves estudiants d'oposicions.
• Incorporar les directrius per impulsar la planificació estratègica en matèria de recursos humans i definir un pla general d'ordenació i gestió dels recursos humans de la Generalitat de Catalunya.
• Impulsar un nou sistema d'informació dels recursos humans d'acord amb la tecnologia actual.
• Redissenyeu el paper de l'Escola d'Administració Pública.
• Instrumentar actuacions per garantir una ocupació pública de qualitat, estable i dimensionada.

- 6 mesures en prestació de serveis:

• Impulsar els canvis legislatius necessaris per garantir el dret a l'atenció presencial i sense necessitat de cita prèvia obligatòria en la prestació dels serveis públics a qualsevol administració i organisme públic de Catalunya. En un any es posarà fi a la cita prèvia obligatòria a tot el sector públic de Catalunya.
• Impulsar un Acord de Govern per simplificar tot l'ecosistema de webs i aplicacions mòbils de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
• Iniciar el procediment per dissenyar i implementar el nou espai web de serveis digitals de la Generalitat de Catalunya.
• Desenvolupar el model d'acompanyament a la ciutadania, estenent la figura de l'agent digital a punts d'autoservei de les oficines d'atenció ciutadana i engegant el servei d'oficina mòbil.
• Iniciar el disseny i la implementació tecnològica d'un sistema de valoració dels serveis digitals públics amb l'objectiu d'introduir la millora contínua en el procés de transformació digital de l'administració.
• Impulsar un Acord de Govern que actualitzi l'Acord de Covern 29/2024, de 6 de febrer, d'impuls de la comunicació clara de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, a fi que les comunicacions i notificacions del Govern de la Generalitat la ciutadania es facin amb criteris de comunicació fàcil i llenguatge jurídic accessible. Es farà la revisió de totes les comunicacions de la Generalitat en un any per adaptar-les a aquests criteris.

- 3 mesures en l'àmbit de l'organització del sector públic i l'organització:

• Millorar la governança de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat incorporant membres independents als òrgans col·legiats de govern de les entitats del seu sector públic.
• Implementar les mesures de simplificació i reordenació del sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat aplicant l'Acord de Govern de 9 de gener de 2024.
• Simplificar l'organització administrativa reduint els òrgans col·legiats actuals de l'Administració de la Generalitat per optimitzar la presa de decisions.