Mas, sobre l'independentisme 10 anys després del 9N: "No ha de ser el resultat final"

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha fet una crida a mirar més enllà davant la situació actual de l'independentisme, dividit i sense majoria al Parlament, en el 10è aniversari del procés participatiu del 9N: "El resultat que tenim, de moment, ara, no és el que voldríem. Això és clar i és obvi.

En declaracions a Europa Press, ha considerat que entre el 2012, any en què situa l'inici del 'procés', i el 2017, el punt més àlgid amb l'1-O, el moviment va créixer electoralment i va ampliar la seva base, impactat en molta gent i convertint-se, al seu parer, en centre d'atenció de la resta del món.

"Què vull dir amb això? Que el judici a allò que això ha significat ho hem de fer en funció de cada moment. En els primers 5 anys, el judici era altíssimament positiu, ia partir del novembre del 2017, el projecte que creixia , que convencia i sumava adhesions, va començar a perdre força", ha subratllat.

Ha afegit que el projecte independentista es troba a l'escenari actual perquè es va començar "a despistar, a cometre molts errors rellevants", tot i que creu que la situació és reversible i no la veu com a definitiva.

En preguntar-li com es pot tornar a la unitat independentista, Mas ha recordat que la unitat entre partits i entitats de la societat civil va existir els primers anys del 'procés' i que va servir per traçar un camí i perseguir l'objectiu comú del dret a decidir , encara que ha admès que no tot era "de color de rosa".

Segons la seva opinió, per reprendre aquesta unitat calen dues coses: "La primera, posar el país, en aquest cas Catalunya, per davant o per sobre d'agenda de partits i personals. I la segona, refer la cadena de confiança entre organitzacions i lideratges. Avui no existeix ni una cosa ni l?altra".

És perquè, ha apel·lat a aprendre dels errors, alguna cosa que considera que requereix humilitat i voluntat d'esmena, ia entendre les claus de l'èxit per concentrar-se en el que ha sí funcionat.

En concret, Mas defensa que les claus de l'èxit passen per una mobilització ciutadana intensa i exemplar; per tenir un objectiu ben definit --el dret a decidir--; per traçar un camí comú i per tenir “lideratges de conjunt de projecte, no només de part o de partit”.

Deu anys després, l'expresident català recorda la jornada "sense nostàlgia, amb orgull i autoestima", i ha subratllat textualment que la participació ciutadana va superar totes les previsions i les expectatives.

També ha recalcat l'impacte comunicatiu del 9N i que la votació va evidenciar que l'independentisme "tenia un suport molt significatiu" a Catalunya, on es votava per primer cop sobre aquesta qüestió.

La llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, recorda la jornada com una lliçó de civisme, il·lusió, compromís i valors democràtics, i defensa que el 9N era una obligació de l'Executiu català per poder “donar resposta al sentiment i anhel de llibertat” dels ciutadans.

"Ho havíem de fer. És una obligació dels governs escoltar la gent, que la gent es pugui expressar", ha sostingut en una entrevista d'Europa Press, en què ha lamentat que el Govern de Mariano Rajoy no sabés llegir, a el seu judici, el resultat de la votació i recorregués a la via penal en comptes de donar una resposta política.

Ortega sosté que l'aspiració dels catalans de poder decidir el futur polític de Catalunya es manté latent, encara que dubta que la situació política actual permeti donar resposta a aquest anhel perquè “la unitat, amb tot el que ha passat, és molt difícil de trobar ".

També té bon record de la jornada l'expresidenta de l'ANC i del Parlament, Carme Forcadell, que va reivindicar el 9N com "una de les primeres vegades" en què hi va haver una col·laboració estreta entre societat civil i institucions, i ha afegit que la jornada va ser un assaig del que va ser després l'1-O del 2017.

Forcadell atribueix al "demèrit" dels partits independentetes l'arribada a la Generalitat d'Illa i la pèrdua de la majoria sobiranista al Parlament i, tot i que ha lamentat textualment els efectes de la repressió, ha tornat a tenir una societat civil forta i organitzada per poder exercir pressió a les institucions.

"Ara ens hem de refer, recosir i ha de tornar aquella unitat que va fer possible el 9N i l'1-O. Societat civil i partits han de treballar conjuntament i buscar una estratègia comuna, que pot ser aquest nou referèndum", ha recalcat.