Marta Rovira continuarà voluntàriament exiliada: l'exlíder d'ERC decideix quedar-se a Suïssa
L'exsecretària general d'ERC, Marta Rovira, decideix establir-se a Ginebra després de sis anys a Suïssa, prioritzant motius personals tot i beneficiar-se de l'amnistia que li permet residir a Espanya
L'exsecretària general d'ERC, Marta Rovira, ha anunciat que no tornarà a Catalunya i continuarà residint a Ginebra, Suïssa. Aquesta decisió, presa per motius personals, es produeix sis anys després d'haver-se establert al país transalpí per eludir la justícia espanyola i després de beneficiar-se de la llei d'amnistia, que permet moure's lliurement per Espanya.
Una vida consolidada a Suïssa
Segons fonts properes, Rovira ha optat per quedar-se a Ginebra a causa de les oportunitats laborals en organismes internacionals, el desenvolupament professional de la seva parella i l'estabilitat escolar de la seva filla al sistema educatiu suís. Aquests motius pesen més que el seu eventual retorn a Catalunya, malgrat el simbolisme que va tenir la tornada mediàtica el juliol passat.
Durant aquest breu retorn, Rovira va estar activa políticament, liderant negociacions amb el PSC i exercint un paper crucial a l'estratègia interna d'ERC. Aleshores, ha declarat que tornava "per acabar la feina", cosa que ha generat crítiques després de la seva decisió de no quedar-se a Espanya.
De l'esperança al desencís
L'anunci de Rovira ha provocat una onada de reaccions a les xarxes socials. Sectors independentistes han expressat la seva frustració, qualificant la seva decisió com un nou exemple del suposat “engany” del lideratge processista. Comentaris irònics i crítics assenyalen que el seu retorn temporal només va servir per influir a la política catalana i després abandonar l'escenari.
Un dels episodis que els usuaris destaquen és el protagonisme de Rovira en moments controvertits, com la suposada "guerra bruta" al partit o els atacs interns cap a Oriol Junqueras, el seu rival històric dins d'ERC.
Una elecció que marca un canvi
La decisió de Rovira contrasta amb la tornada d'altres dirigents del procés, que han preferit aprofitar l'amnistia per reintegrar-se a la política catalana. Tot i això, Rovira sembla haver-se sumat a la tendència de certs líders independentistes de buscar estabilitat personal lluny del focus mediàtic, mentre altres, com Carles Puigdemont, mantenen un perfil actiu a l'esfera pública.
Un procés independentista fragmentat
La decisió de Rovira il·lustra les divisions internes i la pèrdua d'impuls en el moviment independentista català.
Amb Marta Rovira assentada a Suïssa, el camí cap a la "renovació" de l'independentisme queda a les mans dels líders que encara aspiren a dirigir el futur del moviment.
Escriu el teu comentari