Jordi Turull, l'ombra rere Puigdemont i la seva aposta per la Generalitat

A Junts per Catalunya, el debat sobre la successió de Carles Puigdemont és un tema tabú . Tot i que l'expresident ha insistit que no vol continuar com a líder del partit, la seva figura continua sent central, i la formació ha evitat fins i tot designar un líder de l'oposició per no obrir interpretacions successòries. En aquest context, segons El Confindencial , Jordi Turull, secretari general del partit, treballa discretament per consolidar la seva posició amb la mirada posada a la presidència de la Generalitat .

L'estratègia de Turull es basa en el control total. Des del darrer congrés, Junts va establir tres corrents ideològics: esquerre, liberal i socialdemòcrata, però aquesta estructura, dissenyada des de la cúpula, ignora faccions reals com els octubristes de Laura Borràs , que Turull ha neutralitzat sistemàticament. L'objectiu, doncs, és evitar les veus dissidents i operar com a bloc homogeni.

Pròxim a Puigdemont fins i tot en moments crítics, com la seva fugida l'agost passat, Turull ha demostrat lleialtat absoluta. Ha relegat a un segon pla figures destacades com Josep Rull (ara, president del Parlament) o Albert Batet, mentre ha col·locat persones de confiança (com Anna Erra, David Saldoni, Pilar Calvo i Eduard Pujol) en posicions clau.

Tot i això, Turull enfronta un desafiament estratègic: l'escassa implantació de Junts a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un territori essencial per a qualsevol aspiració de govern a Catalunya. L'absència de regidors a municipis clau com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet reflecteix un partit ancorat en àrees rurals, insuficient per liderar la Generalitat.

Turull, que ja va ser candidat el 2018 abans de ser empresonat en el marc del procés independentista, busca ara la revenja. Amb Puigdemont cada cop més allunyat de la primera línia política i el partit sense lideratges alternatius, Turull podria emergir com l'únic candidat viable a la presidència quan arribin les noves eleccions al Parlament. Però el seu èxit dependrà de superar les limitacions territorials i de consolidar-ne el control intern sense perdre de vista la necessitat d'ampliar la base electoral de Junts.