Un 2024 mogut per a Catalunya: de la fi del Procés a l'espectacle de màgia de Puigdemont

El 2024 serà recordat com un any de canvis històrics a Catalunya i d'una intensa activitat política a Espanya. La investidura de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat va marcar una fita: va ser el primer govern no independentista en 14 anys, un gir l'estratègia de diàleg del president Pedro Sánchez a la regió. Illa va aconseguir formar govern gràcies al suport de PSC, En Comú Podem i el PSC-CatComú, cosa que va consolidar un nou rumb polític per a Catalunya.

El gir polític va venir acompanyat de l'aprovació de la llei d'amnistia, peça clau en les negociacions amb els partits independentistes. No obstant això, aquest èxit no va estar exempt de controvèrsies. Junts per Catalunya, liderat per Carles Puigdemont, va condicionar el suport al Govern a l'aprovació de l'amnistia, però va tensar la corda amb demandes com un referèndum pactat que l'Executiu central va rebutjar.

Puigdemont, protagonista inesperat: Tornada fugaç i fugida a Bèlgica

El retorn de Carles Puigdemont va ser un altre episodi crucial. El 8 d'agost, aprofitant l'expectació de la investidura d'Illa, Puigdemont va decidir fer el millor truc de màgia i va tornar breument a Barcelona, només per desaparèixer poc després de fer un discurs simbòlic. Desafiant els Mossos d'Esquadra, l'expresident va tornar a fugir a Bèlgica, augmentant la incertesa sobre el seu futur polític. Aquest acte va reobrir velles ferides i va polaritzar encara més el debat entre unionistes i independentistes.

Mentrestant, el nou govern intenta intentar pacificar l'ambient polític a Catalunya. Tot i les crítiques d'ERC i Junts, Illa advoca per una política més pragmàtica, centrada en la recuperació econòmica i l'enfortiment de les relacions amb la resta d'Espanya.

ERC en crisi i el retorn de Junqueras

L'any també va portar turbulències internes per als partits independentistes. ERC va patir una dura derrota electoral que va obligar Pere Aragonès a abandonar la política. Oriol Junqueras, un dels històrics del partit, va tornar a la primera línia política per liderar una formació que travessa una profunda divisió interna. Aquest canvi posa en relleu els desafiaments que enfronta l'independentisme català per reinventar-se després d'una dècada més de protagonisme polític.

Espanya el 2024: La crispació política arriba al límit

Mentre Catalunya vivia aquests moments decisius, la resta d'Espanya se submergia en un clima d'alta tensió política. L'any va començar amb la celebració d'eleccions europees, on el PP va aconseguir una victòria rotunda. A més, les comunitats autònomes de Galícia, Euskadi i Catalunya també van celebrar les eleccions, amb un gran impacte en el panorama polític.

Un dels esdeveniments més rellevants va ser la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), un procés que va estar bloquejat durant més de cinc anys. Finalment, el PSOE i el PP van arribar a un acord, un fet aïllat en un entorn polític on les tensions entre aquests dos partits augmentaven. Tot i això, la divisió no només es va donar entre els grans partits, sinó també en el si de les coalicions. Per exemple, Vox va trencar la seva coalició amb el PP a diverses comunitats, deixant al descobert les profundes diferències entre les dues formacions, especialment en temes com la immigració.

Sánchez, al centre de la polèmica: Corrupció i dimissions

Pel que fa al Govern de Pedro Sánchez, el 2024 va estar marcat per diversos escàndols de corrupció que van amenaçar de minar la seva autoritat. El cas de Koldo García, assessor de José Luis Ábalos, va portar diversos membres del PSOE a ser suspesos de militància, mentre que els escàndols familiars del president també van ser focus d'atenció. La seva dona, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez, es van veure involucrats en investigacions judicials relacionades amb tràfic d'influències i corrupció, cosa que va alimentar les crítiques del PP i Vox.

A més, en un moment d'alta pressió, a l'abril Sánchez va anunciar que es prendria una pausa per reflexionar sobre el seu futur polític. Tot i això, després de diversos dies d'incertesa, va decidir quedar-se al càrrec i assumir la lluita contra la "tòxica" política espanyola. com una de les seves principals banderes per al futur.

Crisi migratòria i la postura de Vox

La crisi migratòria va ser un altre dels grans temes que van marcar el debat polític a Espanya durant el 2024. Les comunitats autònomes, com les Illes Canàries, es van veure desbordades per l'augment d'arribades irregulars de migrants, cosa que va exacerbar les tensions entre els partits polítics. Vox, en particular, va utilitzar aquest tema per pressionar el Govern de Sánchez, cosa que va contribuir encara més a la ruptura de la coalició entre el PP i Vox en diverses regions.

La DANA i les protestes per la gestió política

La tragèdia de la DANA (Depressió Aïllada a Nivells Alts) que va assotar Espanya a finals d'estiu també es va convertir en un tema polític d'alt voltatge. Amb més de 230 morts i una devastació total a pobles de la Comunitat Valenciana, les crítiques a la gestió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, no es van fer esperar. Les marxes massives a València demanant la dimissió es van combinar amb un ambient d'indignació generalitzada, i la gestió de la crisi va ser durament criticada tant a nivell autonòmic com nacional.

Un 2024 de reformes i desafiaments pendents

En termes legislatius, el Govern de Sánchez va tancar l'any amb diverses reformes clau, entre les quals hi ha la reforma fiscal, que va tirar endavant després d'un acord d'última hora. Tot i això, la fragilitat de l'Executiu al Congrés, amb la seva majoria absoluta constantment amenaçada per les negociacions amb partits com Junts, ERC i Podem, va continuar marcant el seu mandat. A més, el principal desafiament per al 2025 serà l'elaboració dels Pressupostos Generals de l'Estat, una batalla política que promet ser encara més complicada atesa la feblesa parlamentària de l'Executiu.